Càntabres

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Localització dels càntabri durant les Guerres Càntabres
Monument al càntabre a Santander.

Els càntabres foren pobles preromans establerts a la costa nord de la Península Ibèrica, a les regions muntanyenques de l'actual Cantàbria, la part oriental d'Astúries i part de la comarca lleonesa de La Montaña de Riaño.

Segons alguns autors, els càntabres foren una confederació antiga d'onze tribus d'origen celta o preindoreuropeu.

Aquest muntaners van desafiar els exèrcits romans i es van fer fama per la seva llibertat. Van ser atacats pels romans al voltant del 150 aC. En la seva Guerra Gàl·lica, Juli Cèsar descriu com Marc Lisini Cras va guanyar les forces unides dels càntabres i els aquitans, que descriu com poble proper, la qual cosa posa en dubte l'origen celta d'aquesta nació. No van ser subjugats fins a les campanyes d'Agripa i August, en les Guerres Càntabres (29-10 aC), quan van ser asediats al Mons Vindius.

Després d'això, llur terra va formar part de la província del Tarraconensis, amb un grau relatiu d'autogovern local. La població que va sobreviure a les Guerres i l'exterminació, a poc a poc es van romanitzar i adoptar la llengua llatina vulgar.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Càntabres