Càrmata
De Viquipèdia
 |
Aquest article o secció no cita fonts o referències. Us animem a millorar aquest article afegint referències a fonts fiables. La verificabilitat és una norma oficial de la Viquipèdia i una de les millors maneres de fer creïble la Viquipèdia. Informeu als editors principals afegint {{subst:AvísFR|Càrmata}}--~~~~ a les seves pàgines de discussió. |
Els càrmates (en àrab القرامطة, al-qarāmiṭa, en singular القرمطي, al-qarmaṭī) van ser un moviment polític-religiós sorgit de l'islam ismaïlita dels segles IX i X. Se'ls tracta de vegades de moviment protocomunista i sempre de secta guerrera. No hi ha, en qualsevol cas, documentació abundant sobre ells.
[edita] Història
La seva aparició està lligada a la història dels imams ismaïlites. Aquests, caps d'aquesta branca minoritària de l'islam xiïta, vivien ocults per temor a la repressió fins i tot que el fatimita, Ubayd Allah al-Mahdi va reivindicar públicament el càrrec d'imam. La majoria dels ismaïlites va acceptar el lideratge d'Ubayd Allah, però petits grups a l'Iraq i Bahrein el van rebutjar, donant lloc al moviment càrmata.
Aquest pren el nom de Hamdan Qarmat o Qurmut (حمدان قرمط), un camperol de Kufa que es va destacar per la seva oposició als fatimites així com la seva lluita contra el califat Abbasida i la seva intensa activitat propagandística, difonent una doctrina que reclamava la plena igualtat. Cap a l'any 886, un dels membres del moviment, Abu Sayyid al-Yannabi, va ser enviat per Qarmat a Bahrein, on va fundar un Estat càrmata.
En 902 els guerrers càrmates, dirigits per Zikrawayh ibn Muhrawayh, van conquerir algunes ciutats del nord de Síria (Alepo, Homs, Hama). Van ser derrotats per les tropes abbasides poc després. Un altre cap, conegut en la història com l'Home de la Camella, va atacar Damasc, batalla en la qual va perdre la vida. Un tercer guerrer, que es considerava a si mateix Mahdi (personatge que segons la tradició islàmica apareixerà al final dels temps), va terroritzar durant un temps part de Síria, fins que va ser executat pels abbasides en 904. Zikrawayh, per la seva part, va trobar la mort en 907, amb la qual cosa es va posar fi a aquesta època de disturbis a Síria i l'Iraq.
En 913 va ser assassinat el fundador de l'Estat de Bahrein, Al-Jannabí i succeït pel seu fill, creant-se així la dinastia dels càrmates. En 930, regnant Abu-Tàhir, els càrmates van atacar la Meca, van massacrar els seus habitants i van robar la Pedra Negra de la Kaaba, que no van tornar, a canvi d'un fort rescat i partida en dos, fins a l'any 950. El poder militar dels càrmates s'havia debilitat considerablement des de l'any 939.
[edita] Dinastia càrmata de Bahrein (Djannabites)
- Abu-Saïd al-Hàssan al-Jannabí (894-913) (أبو سعيد الحسن الجنابي, Abū Saʿīd al-Jannābī)
- Abu-l-Qàssim Saïd (913-923) (أبو القاسم سعيد, Abū l-Qāsim Saʿīd )
- Abu-Tàhir Sulayman (أبو طاهر سليمان) (923-944, Abū Ṭāhir Sulayman)
- Abu-Mansur Àhmad (944-972) (أبو منصور أحمد, Abū Manṣūr Aḥmad)
- Abu-Yaqub Yússuf (972-977) (أبو يعقوب يوسف, Abū Yaʿqūb Yūsuf)
[edita] vegeu també
- Història del Iemen, per als càrmates del Iemen
- Djannabites
