Càrnia (festival)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Càrnia (Carneia, Kárneia Κάρνεια) fou un gran festival espartà i d'altres ciutats dòriques, celebrat en honor de l'Apol·lo Carni (Apollo Carneios) nom sota el que Apol·lo era adorat en diversos llocs del Peloponès i alguns llocs de l'emigració dòrica. Juntament amb les gimnopèdies i les iacínties, que se celebraven a Amicles, era una de les més importants de les nou festivitats majors del calendari espartà.

Les festes de la "karneia" començaven el setè dia del mes de Carneius (equivalent al Metageitnion atenenc, i aproximadament el modern més d'agost) i durava nou dies en els que es realitzaven diverses cerimònies per obtenir una collita pròspera. Era semblant a la Bedròmia de l'Àtica. Un sacerdot dirigia les celebracions, amb cinc solters com ajudants, i el càrrec durava quatre anys durant els quals no es podien casar. Se sap que es feien concursos musicals perquè Terpander en va guanyar el primer.

D'acord amb la tradició, no era permès a l'exèrcit d'abandonar el territori espartà durant la celebració de les festes per combatre als enemics. Els dirigents d'Esparta tampoc podien dur a terme cap mena de campanya militar ni podien declarar guerres. Per aquest motiu, el 490 aC, els atenencs van haver de lluitar sols la batalla de Marató.

Un festival amb el mateix nom es feia a Cirene, a Tera, a Gítion, a Messene, a Sició i a Síbaris.