Càrrega de Planck

En física, la càrrega de Planck, simbolitzada com $q_P$, és una magnitud de càrrega elèctrica que es defineix en termes de constants fonamentals. És la unitat de càrrega a un sistema d'unitats naturals anomenat unitats de Planck. La càrrega de Planck es defineix com:

$q_P = \sqrt{4 \pi\epsilon_0 \hbar c} = \sqrt{2 c h \epsilon_0} = \frac{e}{\sqrt{\alpha}}$

on :

$c \$ és la velocitat de la llum al buit,

$h \$ és la constant de Planck,

$\hbar \equiv \frac{h}{2 \pi} \$ és la constant de Planck reduïda o constant de Dirac,

$\epsilon_0 \$ és la permitivitat del buit

$e \$ és la càrrega elèctrica elemental

$\alpha \$ = (137,03599911)⁻¹ és la constant d'estructura fina.

El seu valor expressat en unitats del SI és:

$q_P \$ = 1,8755459 × 10 ⁻¹⁸ C.

La càrrega de Planck és unes 11,706 vegades més gran que la càrrega elemental, la càrrega d'un electró.