Càstor d'Ate
 Actual catedral d'Ate |
|
| bisbe i confessor | |
|---|---|
| Nom secular | Castorius, en occità: Castre |
| Naixement | Mitjan Segle IV Nimes (Provença, França) |
| Defunció | ca. 421 Marsella (Provença) |
| Enterrament | Cripta de la catedral de Marsella |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana, Església ortodoxa |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 21 de setembre |
| Fets destacables | Bisbe d'Ate |
| Iconografia | Com a bisbe, amb un porc senglar |
| Patronatge | Ate |
Càstor d'Ate (Nimes, mitjan segle IV - Marsella, ca. 421) fou bisbe d'Ate. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Les fonts sobre la seva vida són tardanes i poc fiables. Segons elles, va néixer a Nimes a mitjan del segle IV i va exercir-hi com a advocat. Cap al 395 va casar-se amb una hereva rica amb la que va tenir una filla, Perculiarita. La parella va tenir una crisi religiosa i van acordar viure en castedat.[1] Amb la fortuna familiar, van fundar prop de Menèrba una abadia per a homes dedicada a Sant Fotí de Lió i un convent femení, i van retirar-s'hi a fer vida monàstica.
Amic de Joan Cassià, li va demanar que redactés, cap al 416, les seves Institutiones coenobiticae i les conferències sobre la formació dels monjos i la novena sobre la la pregària. Cap al 419 va ésser elegit pels fidels com a bisbe d'Ate, a la mort del bisbe Quintí i contra la seva voluntat. Es pensa que va fundar-hi un monestir; va signar en el concili de Valença la condemna del bisbe Maximí Valentí. En tornar-ne, va morir de camí, cap al 421 a Marsella. Poc després, la invasió dels bàrbars va dispersar la comunitat cristiana d'Ate.
Veneració [modifica]
Fou sebollit a l'oratori del Salvador, monestir de monges que havia fundat Joan Cassià a Marsella; des de llavors, fou conegut com a oratori de Santa Maria i Sant Càstor, i s'integrà a la catedral de la ciutat. En 1179 les relíquies es portaren a la catedral nova, instal·lant-se'n a la cripta.
Se'l considera sant i es commemora el 21 de setembre. És representat amb un senglar perquè en va salvar un que va buscar protecció vora seu a l'entrada de la ciutat d'Ate.
Notes [modifica]
- ↑ Segons algunes fonts van viure a Sabran (Gard) al Mas Sent-Castre, prop de Megier; altres fonts diuen que vivien prop de Menèrba.
Bibliografia [modifica]
- Manuscrit de Raymond de Bot (1275-1303), Vie de saint Castor, évêque d'Apt, traduite d'un manuscrit latin du VIIIe siècle. Desaparegut en 1793, copiat a les Acta ad firmandam eccl. gall. historiam de Carpentras.
- P. A. Février, "Saint Castor, évêque d'Apt, et son culte", Provence historique, fasc. 146 (1986).
