Càstor d'Ate

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Càstor».
sant Càstor d'Ate

Actual catedral d'Ate
bisbe i confessor
Nom secular Castorius, en occità: Castre
Naixement Mitjan Segle IV
Nimes (Provença, França)
Defunció ca. 421
Marsella (Provença)
Enterrament Cripta de la catedral de Marsella
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església ortodoxa
Canonització Antiga
Festivitat 21 de setembre
Fets destacables Bisbe d'Ate
Iconografia Com a bisbe, amb un porc senglar
Patronatge Ate

Càstor d'Ate (Nimes, mitjan segle IV - Marsella, ca. 421) fou bisbe d'Ate. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Les fonts sobre la seva vida són tardanes i poc fiables. Segons elles, va néixer a Nimes a mitjan segle IV i va exercir-hi com a advocat. Cap al 395 va casar-se amb una hereva rica amb la que va tenir una filla, Perculiarita. La parella va tenir una crisi religiosa i van acordar viure en castedat.[1] Amb la fortuna familiar, van fundar prop de Menèrba una abadia per a homes dedicada a Sant Fotí de Lió i un convent femení, i van retirar-s'hi a fer vida monàstica.

Amic de Joan Cassià, li va demanar que redactés, cap al 416, les seves Institutiones coenobiticae i les conferències sobre la formació dels monjos i la novena sobre la la pregària. Cap al 419 va ésser elegit pels fidels com a bisbe d'Ate, a la mort del bisbe Quintí i contra la seva voluntat. Es pensa que va fundar-hi un monestir; va signar en el concili de Valença la condemna del bisbe Maximí Valentí. En tornar-ne, va morir de camí, cap al 421 a Marsella. Poc després, la invasió dels bàrbars va dispersar la comunitat cristiana d'Ate.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Catedral de Santa Maria la Major de Marsella, amb les restes del sant.

Fou sebollit a l'oratori del Salvador, monestir de monges que havia fundat Joan Cassià a Marsella; des de llavors, fou conegut com a oratori de Santa Maria i Sant Càstor, i s'integrà a la catedral de la ciutat. En 1179 les relíquies es portaren a la catedral nova, instal·lant-se'n a la cripta.

Se'l considera sant i es commemora el 21 de setembre. És representat amb un senglar perquè en va salvar un que va buscar protecció vora seu a l'entrada de la ciutat d'Ate.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Segons algunes fonts van viure a Sabran (Gard) al Mas Sent-Castre, prop de Megier; altres fonts diuen que vivien prop de Menèrba.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Manuscrit de Raymond de Bot (1275-1303), Vie de saint Castor, évêque d'Apt, traduite d'un manuscrit latin du VIIIe siècle. Desaparegut en 1793, copiat a les Acta ad firmandam eccl. gall. historiam de Carpentras.
  • P. A. Février, "Saint Castor, évêque d'Apt, et son culte", Provence historique, fasc. 146 (1986).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]