Cædmon

sant Cædmon

Monument al poeta a Whitby, al lloc on hi havia l'abadia
poeta
Naixement	segle VII Anglaterra
Defunció	ca. 680 Monestir de Streonæshalch (abadia de Whitby, North Yorkshire, Anglaterra)
Enterrament	Whitby, restes perdudes
Commemoració en	Església Catòlica Romana, anglicanisme
Canonització	Antiga
Festivitat	11 de febrer
Fets destacables	Germà llec a Streonæshalch (Whitby), primer poeta anglosaxó conegut
Orde	Benedictins, germà llec
Iconografia	Amb un arpa

Cædmon (Anglaterra, s. VII - Whitby, Anglaterra, ca. 680) fou un germà llec en el monestir benedictí de Whitby i el primer poeta en antic anglès del qual es conserva el nom. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia

La majoria de dades de la seva vida es coneixen a través de l'obra de Beda. D'origen anglosaxó, era el germà llec que tenia cura dels animals al monestir doble de Streonæshalch (abadia de Whitby), durant l'abadiat de Santa Hilda (614-680). No rebé instrucció en poètica; segons una llegenda, havia après a compondre versos duran un somni, esdevenint un poeta refinat. És un dels dotze poetes anglosaxons citats a les fonts medievals. Escrivia versos religiosos, especialment sobre el judici final i himnes sacres; també va traduir diversos fragments de la Bíblia.

Va tenir fama de monjo zelós i de vida santa. Fou venerat com a sant, amb festivitat litúrgic el dia 11 de febrer.

L'Himne de Cædmon

L'única obra que se'n conserva és l'anomenat Himne de Cædmon, oració en nou versos composta en antic anglès, llengua germànica precedent de l'actual anglès. Els versos han estat trasmesos en llatí a la Historia ecclesiastica gentis Anglorum de Beda el Venerable, però en sengles exemplars consta, als marges el text en la versió original, en dialectes de Northumbria o el saxó occidental del regne de Wessex.

Text de l'Himne de Cædmon:

Text northúmbric Text saxó occidental Nū scylun hergan hefaenrīces Uard, Metudæs maecti end his mōdgidanc, uerc Uuldurfadur, suē hē uundra gihuaes, ēci dryctin, ōr āstelidæ. Hē āērist scōp aelda barnum heben til hrōfe, hāleg Scepen. Thā middungeard moncynnæs Uard, ēci Dryctin, æfter tīadæ firum foldu, Frēa allmectig. Nū sculon herigean heofonrīces Weard, Meotedes meahte ond his mōdgeþanc, weorc Wuldorfæder, swā he wundra gihwæs, ēce Drihten, ōr onstealde. Hē ǣrest sceōp eorðan bearnum heofon tō hrōfe, hālig Scyppend. Þā middangeard moncynnes Weard, ēce Drihten, æfter tēode firum foldan, Frēa ælmihtig.

Text en llatí de Beda Traducció al català Nunc laudare debemus auctorem regni caelestis, potentiam creatoris et consilium illius, facta Patris gloriae: quomodo ille, cum sit aeternus Deus, omnium miraculorum auctor exstitit; qui primo filiis hominum caelum pro culmine tecti dehinc terram custos humani generis omnipotens creavit. Ara hem d'honrar el guardià del regne dels cels, les forces del creador i el seu projecte, l'obra del Pare de la Glòria, així com ell, l'etern senyor, ha ordenat l'origen de cadascuna de les meravelles. Ell, el sant creador, com a primera cosa creà el cel com a sostre per als fills dels homes; el custodi de les famílies dels homes, l'etern senyor, el senyor omnipotent, després construí la terra del mig, la terra per als homes.