Cèl·lula glial

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Els astròcits poden ser visualitzades en la cultura perquè, a diferència d'altres cèl·lules glia madures, contenen proteïna acídica fibril·lar glial

Les cèl·lules glials (glia prové del grec "cola") són juntament amb les neurones, els dos tipus diferents de cèl·lules que formen el sistema nerviós. El conjunt de cèl·lules glials forma la neuroglia. Aquestes cèl·lules donen suport i protecció a les neurones, fent de cola d'unió entre les mateixes. A més ajuden a mantenir l'homeòstasi cel·lular de les neurones i les alimenten.

La proporció de nombre de cèl·lules glials i neurones és característica de cada espècie, sent aproximadament 10 a 1 en la mosca domèstica, 1 a 1 en cocodrils i 1 a 10 als humans.

Història[modifica | modifica el codi]

El teixit glial o «glia» va ser descrit per primera vegada el 1856 pel patòleg Rudolf Virchow, sent definit inicialment com el teixit connectiu propi del cervell. Va ser Santiago Ramón y Cajal el 1891 qui va descobrir les cèl·lules glials, diferenciant-les de les neurones, però identificant-les sense dubtes com a part del teixit nerviós. El descobriment de la proporció amb les neurones pareix estar relacionat amb el mite segons el qual "només utilitzem el 10% del nostre cervell". El paper de les cèl·lules glials al desenvolupament i control de la funció sinàptica i per tant a la velocitat d'aprenentatge, és recent però està molt establit avui en dia.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cèl·lula glial