Cèlebes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dansa tradicional a Kampong Sadang, Cèlebes 1948
Bandera independentista vista a les Cèlebes
Divisió provincial de Cèlebes
Tombes dels toraja.

Cèlebes, també coneguda habitualment amb el nom indonesi de Sulawesi, és una de les grans illes d'Indonèsia. Amb 174.600 km², és l'onzena illa més gran del món.

Situació[modifica | modifica el codi]

Es troba situada entre l'illa de Borneo a l'oest, de la qual la separa l'estret de Macassar; les illes filipines de Sulu i Mindanao al nord, separades per la mar de Cèlebes; les Moluques a l'est, separades per la mar de les Moluques i la mar de Banda, i les illes Petites de la Sonda al sud (Flores, Timor), separades per la mar de Flores. La línia de Wallace passa per l'estret de Macassar.

Particularitats[modifica | modifica el codi]

Pinisi de Makassar avarat a una platja 1923-1925

L'illa té una forma molt característica, dominada per quatre grans penínsules i el golf de Tomini. La part central de Cèlebes és accidentada i muntanyosa, de manera que les penínsules de l'illa tradicionalment no han tingut gaire contacte entre elles, i estan més ben comunicades per mar que per terra.

Té una població d'uns 16.500.000 habitants (2005). Les ciutats principals són Macassar, a la costa sud-occidental de l'illa, i Manado, a l'extrem nord.

Les Cèlebes eren famoses per els pinisi, vaixells mercants dels buguis de Macassar, que solcaven a vela tots els mars interiors d'Indonèsia en temps passats.[1] Els buguis es varen dispersar per tots els arxipèlags, mentre que els toraja, un dels altres pobles famosos de Sulawesi, viuen a l'interior de l'illa. Els Toraja són coneguts per llurs rituals funeraris i l'arquitectura de les cases tradicionals.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

2.290 km² de l'illa estan ocupats pel Parc Nacional de Lore Lindu, amb espècies animals endèmiques com certs calaus i civetes.

Divisions administratives[modifica | modifica el codi]

Cèlebes es divideix en sis províncies:

Història[modifica | modifica el codi]

El islam va penetrar pel sud de les illes i els primers en islamitzar-se foren els regnes de Gowa i Tallo. A la vora hi havia diversos regnes buginesos sent el principal el de Bone. El regne de Ternate a les Moluques (que havia adoptat el islam el 1490), exercia influència sobre el regne de Amboina i el sud de les Moluques i sobre el sud i sud-est de Sulawesi o Cèlebes. Llavors va emergir un sultanat a l'illa de Buton i les illes Muna a la costa sud i sud-est de les Cèlebes; el 1592 el sisè raja de Buton (la dinastia del qual ja governava al segle XV i el hinduisme s'hi havia introduït per les seves relacions amb Majapahit) s'havia convertit al islam amb el nom de Sultan Murhum sota influència d'un àrab vingut del Gujarat. Majapahit es va islamitzar al segle XV i els nobles hindús s'havien refugiat a Buton; el regne va resistir amb força a islamització, però quan es va convertir el sobirà el regne va seguir; es van establir relacions amb Atjeh. Una constitució inspirada en l'islam es va adoptar sota el quart sultà La Elangi (1578-1615) i el sulta de Ternate fou acceptat com a sobirà eminent.

Gowa i Tallo es van unir en un regne dual conegut com a sultanat de Makassar (1607) i va expandir el islam per la força als regnes bugis o buginesos veïns incloent el principal que era Bone. El 1660 Arung Palakka, membre de la família reial de Bone (però no rei), va fomentar una revolta contra el sultà de Makassar, però no ho va aconseguir i va haver de fugir cap a Java i va demanar protecció a la Companyia Holandesa de les Índies Orientals; el 1666 Makassar estava atacant el sultanat de Buton amb 15.000 homes, i aquest es va salvar mercès a la intervenció holandesa, primer acte del atac d'aquestos i d'Arung Palakka contra la mateixa Makassar el 1667 que va destruir el poder d'aquest sultanat (La lluita va començar el 24 de novembre de 1666 i va durar fins el 18 de novembre de 1667; el gruix de la guerra fou anomenat primera batalla de Makassar). El tractat de Bungaya (Het Bongaisch Verdrag), imposat per l'almirall holandès Cornelis Janszoon Speelman, i confirmat després el 1669, va donar als holandesos el dret d'establiment permanent, el monopoli amb prohibició de l'establiment d'altres estrangers a Makassar, i va transferir el domini de Bulukumbu-Bira, Maros, Bantaeng i el fort de Makassar (anomenat Ujung Padang); la resta de forts foren destruïts excepte Somba Opu i Ujung Padang va passar a ser la principal fortalesa i va rebre el nom de Fort Rotterdam, mentre Somba Opu restaria com a residència reial. Les relacions es van deteriorar i el 1668 el sultà va atacar als holandesos a Fort Rotterdam el 5 d'agost de 1668. Els holandesos van atacar Fort Somba Opu el 15 de juny de 1669 i el van ocupar el 22 de juny de 1669 en l'anomenada segona batalla de Makassar. El sultà Hasanuddin es va rendir el 30 de juny i la fortalesa de Somba Opu fou destruïda. Encara que el sultanat va subsistir va perdre tota la seva influència sobre els regnes buginesos.

Arung Palakka va estendre el seu poder sobre altres regnes de la regió, especialment Sumbawa (a les illes de la Sonda), Buton (al sud de Cèlebes) i Manado (al nord de Cèlebes) i el 1672 va ser coronar finalment rei de Bone. Arung va morir el 1696. Els sultanats de Cèlebes van subsistir (fins que foren suprimits per la república el 1950). Els holandesos van imposar la seva política comercial monopolista a les illes orientals; els arbres giroflers (excepte els d'Amboina) foren tallats i la pobresa es va estendre per les illes, agreujada per les ràtzies d'Arung Palakka. Els buginesos van perdre les seves fonts de riquesa i van emigrar en massa o es van dedicar a la pirateria; molts es van instal·lar a Gorontalo, al nord de Sulawesi on van estendre el islam així com al principat veí de Bolaang-Mongondow. Els portuguesos, aliats de Makassar, que eren a Manado, foren expulsats i es van retirar cap a Filipines.

La regió de Manahasa (Minhasa) al nord de les Cèlebes, va esdevenir oberta als missioners cristians, però per la seva situació mé segura els holandesos la van utilitzar com lloc d'acolliment de musulmans rebels procedents d'altres illes, especialment durant el segle XIX, entre els quals Kyai Mojo, conseller espiritual del príncep Diponegoro, instigador de la guerra de Java (1825-1830) que es va instal·lar prop del llac Tondano on amb els seus seguidors va fundar Kampung Java Tondano i més tard s'hi van afegir altres musulmans exiliats; el mateix príncep Diponegoro fou exiliat a Makassar (a Ujung Pandang, on va morir el 1855) i l'imam Bonjol, un dels caps de la guerra del Padri (Padir, Pedir, Padiri o Pediri a Sumatra occidental 1821-1837), que va residir a un poble proper a Manado on va establir també una comunitat musulmana en mig d'un entorn cristià (que subsisteix avui dia).

Quan Indonèsia va accedir a la independència el desembre de 1949 no van tardar a esclatar revoltes musulmanes; al sud de les Cèlebes el Darul-Islam es va rebel·lar dirigit pel bugi Kahar Muzakkar (1950-1965) que havia servit com oficial a l'exèrcit indonesi.

Referències[modifica | modifica el codi]

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Coord.: 02° S, 121° E / -2,121