Cèntul III de Bigorra
Cèntul III (mort en 1185) fou comte de Bigorra de 1163 fins la seva mort. Era el fill gran de Beatriu II i Pere I i va succeir a la seva mare en Bigorra en la seva mort.
En 1170 es convertí en vassall d'Alfons II d'Aragó a canvi de rebre la Val d'Aran en la seva totalitat. Sota el seu control el moviment comunal es va posar a escombrar Bigorra, però va evitar els enfrontaments violents mitjançant la concessió dels pobles del seu regne de les cartes. La primera patent va ser atorgada a Banhèras de Bigòrra en 1171.
Matromoni i fills [modifica]
El 1155 es va casar amb Matella dels Baus (que fou quan va rebre el feu la Vall d'Aran del rei català), filla de Ramon dels Baus senyor dels Baus i d'Estevaneta de Gavaldà; Matella era vídua de Pere III de Gabarret (Gabardà i Brulhès) vescomte de Bearn com Pere de Bearn, i va deixar una filla, Estefania, que fou comtessa de Bigorra com Beatriu III que es va casar amb Bernat IV de Comenge; va ser comtessa de Bigorra i vescomtessa de Marsan, domini que corresponia a Cèntul per herència del seu pare Pere de Marsan.
Referències [modifica]
- Bisson, T. N. The Medieval Crown of Aragon: A Short History. Oxford: Clarendon Press, 1986. ISBN 0 19 821987 3. Per a Cèntul, veure p. 37.
| Precedit per: Beatriu II |
Comtat de Bigorra 1163 – 1185 |
Succeït per: Estefania de Bigorra dita Beatriu III |
