Cèsar Martinell i Brunet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cèsar Martinell i Brunet
Dades biogràfiques
Nom Cèsar Martinell i Brunet
Nascut el 24 de desembre de 1888
Nascut a Valls, Alt Camp
Mort el 19 de novembre de 1973
Mort a Barcelona
Obra
Principals edificis Celler Cornudella de Montsant
Celler Cooperatiu de Falset
Celler Cooperatiu de Nulles
Celler Cooperatiu de Barberà de la Conca
Celler de Rocafort de Queralt
Celler Cooperatiu de Gandesa
Celler Cooperatiu del Pinell de Brai
Celler Cooperatiu de Sant Cugat
Celler Cooperatiu de Rubí
Farinera de Cervera
Premis i reconeixements Obres declarades béns culturals d'interès nacional[1]
Cèsar Martinell (signatura).jpg

Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973) fou un arquitecte[2] català a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme. Com a personatge polifacètic, també fou investigador, divulgador i historiador de l'art.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Valls l'any en què Barcelona celebrava l'Exposició Universal en una família de tintorers, per part de pare i de mestres d'obra, per part de mare, fet que seria determinant de la seva vocació envers l'arquitectura.

L'any 1900 comença a estudiar el batxillerat al poble on va néixer. El 1906 arriba a Barcelona per començar els estudis a l'Escola d'Arquitectura, on va rebre les lliçons de Lluís Domènech i Montaner i d'August Font i Carreras, entre d'altres, i a l'Escola d'Art de Francesc d'Assís Galí i Fabra va aprendre a dibuixar al costat de Joan Miró, Manuel Humbert i Jaume Mercadé. L'any 1916, a punt de llicenciar-se com arquitecte, va començar a treballar amb Joan Rubió,[3] mentre que formava part del cercle d'Antoni Gaudí, que s'havia retirat al Temple Expiatori de la Sagrada Família. El 13 de març de 1916 obtingué la seva graduació d'arquitectura a Barcelona, i poc després fou nomenat arquitecte municipal de Valls, càrrec que exercí fins al 1919. Un dels objectius més importants assolit durant aquest període, juntament amb Eugeni d'Ors, fou la instal·lació d'una Biblioteca Popular a Valls, i és nomenat Secretari del primer patronat d'aquesta biblioteca.

El 1919 instal·là el seu estudi i despatx a la Rambla Catalunya (núm.57) de Barcelona. Dimití, llavors, dels seu càrrec d'arquitecte municipal de Valls. El 1923 va ser designat degà del Col·legi d'Arquitectes de Barcelona[4] i entre 1932 i 1935 fou degà-president del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya,[5] que havia estat constituït l'any 1931. L'any 1929 fou professor i secretari de l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona.[4]

Contrau matrimoni el 14 d'octubre del 1926 amb l'arenyenca Maria Taxonera. Aquest mateix any viatja a Itàlia i França.

Home de dretes, fou membre del Institut Agrícola Català de Sant Isidre,[6] una organització agrària conservadora que durant la Segona República Espanyola va intentar allunyar-se de la direcció de la Lliga Regionalista per tal d'adherir-se a les posicions de la CEDA. Acabada la Guerra Civil Espanyola va dissenyar un monumento a los caidos per la vila d'Arenys de Mar i es va reincorporar al IACSI un cop aquest es va integrar a la Confederación Nacional Católico Agraria,[7] el sindicat vertical.

Va ser un dels fundadors l'any 1952 del Centre d'Estudis Gaudinistes[4] i de l'Institut d'Estudis Vallencs l'any 1960. D'altra banda, fou un estudiós de l'art i de l'arquitectura i restaurà esglésies i campanars amb criteris científics. També projectà edificis d'ús públic i residències privades.

Obra arquitectònica[modifica | modifica el codi]

Martinell va construir a principis de la seva carrera[2] una quarantena de cooperatives vinícoles, sobretot a les comarques meridionals de Catalunya, en les quals va emprar els pràctics i econòmics arcs equilibrats d'obra vista, o arcs de catenària, seguint el consell del seu mestre Antoni Gaudí, i amb la col·laboració de Xavier Nogués en els plafons ceràmics. A aquestes construccions deu la seva fama. Durant els anys 1920 va treballar a Barcelona, on va realitzar nombroses edificacions residencials, tasca que va continuar al Maresme un cop acabada la Guerra Civil Espanyola

Edificació residencial[modifica | modifica el codi]

Martinell va iniciar la seva vida professional amb arquitectura privada[8] (la casa Badia a Valls, la casa de Nicolás Popol a Santa Coloma d'Andorra, la casa del doctor Domingo a Alcover i altres encàrrecs a la ciutat de Valls). En aquesta època, Martinell ja utilitza l'obra vista en la vessant constructiva i ornamental, dins d'una clara tendència modernista.

Edificació industrial[modifica | modifica el codi]

Article principal: Catedral del vi

El seu primer encàrrec professional important com arquitecte, a principis del 1918, durant la Mancomunitat de Catalunya,[9] que va donar un fort impuls al cooperativisme i l'obra pública, fou el celler de la Cooperativa Agrícola de Rocafort de Queralt, fent-se un gran especialista en construccions agràries, projectant i construint durant la seva vida gairebé 40 cellers fins que la Mancomunitat va ser estroncada per la dictadura de Primo de Rivera l'any 1923. Segons Ignasi de Solà-Morales, "en la seva obra singular s'entrecreuen la persistència d'una tradició gaudiniana i modernista amb uns pressupostos culturals, ideològics i formals, que són els que convenim en anomenar noucentistes". És a dir, existeix una relació directa entre els més de quaranta edificis agraris fets entre 1917 i 1923 sota l'impuls de la Mancomunitat i l'esperit noucentista d'aquesta institució.[10]

Les seves, juntament amb altres construccions agrícoles que es coneixen per la seva magnificència com a les Catedrals del Vi. També va construir alguns trulls, la Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera, un magatzem per a cereals i una fàbrica d'alcohol.

Martinell no només projectava els edificis, sinó que també organitzava els espais per desenvolupar-hi la producció, els magatzems i la distribució de la maquinària. Així, organitzava l'espai per al procés de producció, es preocupava per la forma i la ubicació dels dipòsits, pels sistemes d'aïllament i circulació dels líquids, per la ventilació, per les condicions de fermentació, per la distribució de la maquinària, tot amb la finalitat de facilitar el treball.

Entre els seus edificis industrials posteriors cal destacar el projecte de fàbrica per a Destil·leries Mollfulledes (Arenys de Mar) on es fabricà el licor Calisay. També va fer a Lleida una fàbrica de conserves.

Urbanisme i equipaments[modifica | modifica el codi]

A més de la construcció d'edificis d'habitatge també va fer el projecte per l'escola i l'ajuntament de Salomó[11] (1916-17), el local social de la Federació Obrera a Molins de Rei (1922-1923), l'ajuntament de Bràfim[12] (1923), una restauració de la muralla de la Guerra dels Segadors de Cambrils.[13] (1932), dirigí projectes d'urbanització com la nova alineació del carrer Major de Juneda (1925), la plaça de l'Església, una pista de patinatge i el Col·legi per a les Germanes de la Presentació d'Arenys de Mar (1941-43), la urbanització Pinos del marquès de Barberà (1943-1944), l'enllumenat de la plaça del Generalísimo, i les urbanitzacions de la plaça de Sant Sebastià i el carrer de Sant Antoni a Moià (1953-54) o la parcel·lació d'una part de la finca de Can Borrel (1955) a Arenys de Munt.

Restauració[modifica | modifica el codi]

Una de les tasques que va desenvolupar com a arquitecte fou la restauració de monuments,[14] fonamentalment religiosos, que inicià el 1929. Després de la Guerra Civil Espanyola va encarregar-se de la restauració de l'església de Santa Maria d'Igualada i de les esglésies del convent de Sant Agustí d'Igualada i del convent dels Caputxins d'Igualada. Entre els anys 1962 i 1970 va participar en la restauració de nombroses esglésies a les valls d'Andorra.

Sistemes constructius[modifica | modifica el codi]

Martinell representa un pont de transmissió intel·lectual entre la segona generació de mestres de la Renaixença catalana (Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch) i la generació de la postguerra. En la seva arquitectura agrària rep la influència directa de Gaudí, pel que fa a les solucions espacials, i de Domènech i Montaner pel que fa a les formes i materials. En canvi, la seva arquitectura pública i domèstica s'impregnarà sobretot dels valors noucentistes (classicisme i simplicitat de línies) i dels successius estils de l'època: monumentalisme, un cert racionalisme, castissisme, recuperant materials tradicionals i propis del país:[15] totxo arrebossat, totxo sense arrebossar o pedra per als sòcols, formigó als fonaments, obra vista per als marcs de les obertures, pilars i arcs interiors, rajoles fines de ceràmica per a la decoració, sistemes d'arcs parabòlics, tot incorporant-hi innovacions tècniques per obtenir una millor qualitat del producte.

Celler Cooperatiu de Sant Cugat amb els arcs equilibrats d'obra vista que Martinell utilitzava.

Les principals aportacions de Martinell a l'arquitectura industrial[16] són la formulació d'un tipus de celler agrícola amb sistema constructiu que substitueix de les encavallades per arcs de maó i de les corretges per voltes, realitzades amb maons i rajoles estandarditzats, que no necessiten de gaire mitjans auxiliars i pertant permetien un cost baix de construcció, fruit de la col·laboració amb l'enginyer Isidre Campllonch[17] i dels seus estudis sobre les necessitats de la indústria del vi, dels que va descobrir que requerien de naus de gran volum ben airejades i de dipòsits de vi que disposessin de cambres de ventilació per evitar la transmissió de la calor i d'obertures per assegurar l'evacuació de l'àcid carbònic.

L'espai interior dels edificis apareix diàfan, amb dues o més naus sense parets interiors, separades per una successió d'arcs parabòlics calats que delimiten l'espai, i d'aquesta manera s'eixampla l'espai interior, que perd l'eix longitudinal i es converteix en una sala molt gran. En alçada, les naus estan configurades pels arcs en lloc del plans continus de la teulada o cel ras. La coberta, doncs, passa a un segon terme.

L'arc parabòlic[modifica | modifica el codi]

La construcció d'arcs parabòlics de maó és un sistema molt optimitzat perquè es basa en el material local, econòmic i disponible, que requereixen poc transport i una tècnica de posada en obra tradicional i coneguda. L'estructura és molt eficient perquè segueix el trajecte de les càrregues i treballa només a compressió.

La volta a la catalana[modifica | modifica el codi]

La volta a la catalana, usada en passadissos subterranis i plataformes de suport de tines, o en cobertes recolzades sobre arcs necessita pocs materials i mitjans auxiliars, perquè, si segueix la direcció de la càrrega, només treballa a compressió.

Béns culturals d'interès nacional[modifica | modifica el codi]

La Farinera de Cervera, qualificada monument històric el 2002.

Set cellers cooperatius, la majoria dels quals van ser construïts entre els anys 1918 i 1922, han estat declarats l'any 2002 béns culturals d'interès nacional[1] en la qualitat de monument històric. Són els de Cornudella de Montsant, Falset, Nulles, Barberà de la Conca, Rocafort de Queralt, Gandesa i Pinell de Brai. També va ser qualificada monument històric la Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera.

Els cellers van ser edificats amb les novetats tècniques incorporades per Martinell, com són: la construcció de l'estructura de les naus basada en arcs parabòlics de maó, la situació de les finestres per a la ventilació de les naus, els cups subterranis cilíndrics i separats per cambres aïllants ventilades i la composició de les textures de les façanes.

Obra literària[modifica | modifica el codi]

Martinell va col·laborar en diferents publicacions com la Revista de Catalunya, Destino, La Vanguardia, escrivint un total de tres-cents setanta-sis articles i els trenta-un llibres publicats[14], especialment sobre arquitectura, on destaquen:

  • Arquitectura i escultura barroca a Catalunya (1954-1964)
  • Gaudí: su vida, su teoría, su obra (1967)[18]
  • Construcciones agrarias en Cataluña, i conjuntament amb altres autors (1972).
  • Gaudí i la Sagrada Família comentada per ell mateix (1999) ISBN 978-84-89890-30-5

Obres[2][modifica | modifica el codi]

Aiguafreda[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1931 Habitatge unifamiliar

Aiguamúrcia[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1920 Cooperativa agrícola d'Aiguamúrcia

Albatàrrec[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1919 Molí d'oli

L'Albi[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1919 Sindicat agrícola i Caixa Rural Obra parcialment construïda Cooperativa del Camp de l'Albi (antic Sindicat Agrícola i Caixa Rural).JPG

Alcover[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1919-1924 Habitatge unifamiliar Plaça del Portal, 2 Obra parcialment construïda

Arbeca[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1920 Sindicat La Oliva Arbequina Celler i molí d'oli
1920 Sindicat La Arbeca Nova Celler i molí d'oli

Arenys de Mar[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1939-1946 Habitatge unifamiliar Habitatge unifamiliar per Joan Mollfulleda
1940-1941 Destil·leria El Calisay Riera del Pare Fita, 31 Ampliació i reforma de la destil·leria Mollfulleda, SA
1941-1942 Col·legi i capella Col·legi i capella per a les Germanes de la Presentació
1944 Edifici plurifamiliar d'habitatges Carrer del Bisbe Pol, 50 Habitatges per Jesús Recasens Desaparegut
1945 Habitatge unifamiliar Habitatge per Antoni Miquel
1945 Edifici plurifamiliar d'habitatges Carrer Olivar, 3 Habitatges per Agustí Barsant
1948 Edifici plurifamiliar d'habitatges Carrer del Bisbe Català, 29 Habitatge plurifamiliar per a Josefa Garcia
1952 Edifici plurifamiliar d'habitatges Rambla de Pare Fita Habitatges per Santiago Fontrodona

Arenys de Munt[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1940 Habitatge unifamiliar Barri Ponent, 19 Habitatge per Francesc Vilanova Rossell Bon estat de conservació

Barberà de la Conca[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1919-1921 Cooperativa Agrícola de Barberà Carrer del Comerç, 1 Reforma del celler i ampliació del molí d'oli

Barcelona[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1921 Habitatges unifamiliars Dues cases torre a Sarrià
1924 Clínica Gràcia:
Carrer Astúries, 89 (cantonada amb carrer Santa Creu, a la plaça de la Virreina)
Clínica per al doctor Domingo Durán, posterior residència del gimnasta Joaquim Blume Façanes i balcó-mirador de la cantonada restaurats el 2009[19] Clínica per al doctor Domingo Durán
1926 Edifici plurifamiliar d'habitatges Consell de Cent / Nàpols Edifici d'habitatges per a Josep Ballús
1928 Edifici plurifamiliar d'habitatges Carrer Benavent, 11 Edifici d'habitatges de planta i tres pisos per a José Salesas Regular Carrer Benavent, 11
1929-1930 Edifici plurifamiliar d'habitatges Carrer Galileu, 20 Edifici d'habitatges per al sr. Mabras Correcte Carrer Galileu, 20
1933-1934 Habitatge unifamiliar Avinguda d'Esplugues, 87 Habitatge per a Gabriel Ferraté Gili
1928 Habitatge unifamiliar Gran Via de les Corts Catalanes, 541 Habitatge unifamiliar per al Sr. Randé Desaparegut
1929-1930 Fàbrica Filats Masllorens Carrer Còrsega, 414 Edifici d'estil eclèctic amb inspiracions de l'escola de Chicago. L'edifici és un volum rectangular de tres plantes, més un altre de planta baixa a la part del darrere. La façana del carrer de Còrsega, és d'unes línies marcadament clàssiques, i està partida en tres cossos separats per pilastres de capitell jònic.[20] Ha sofert una remunta important. Modificat Fàbrica Filats Masllorens
1955 Reformes interiors Plaça de l'Àngel, 12 Reforma interior de l'Hotel Suizo
1958 Habitatge unifamiliar Habitatge unifamiliar per al sr. Pedra
Habitatge unifamiliar Carrer Esteràs, 9 Planta baixa i dos pisos per a Joan Zahonero. Remonta posterior Desaparegut

Bràfim[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1923 Ajuntament Plaça de la Vila, 1

Les Cabanyes[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1920-1921 Celler Cooperatiu de les Cabanyes Carrer Cinco, 6

Cabra del Camp[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1920-1921 Celler Carretera del Raval de la Creu

Calafell[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1920-1921 Habitatge unifamiliar Platja Dreta, 18-19 Habitatge unifamiliar per Antònia Salas

Capellades[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1960 Habitatge unifamiliar Habitatge unifamiliar per Francisco Batalla

Cervera[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1920-1922 Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera Carrer Vidal de Montpalau Farinera i torre d'aigua Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera

Cornudella de Montsant[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1919-1920 Celler Cooperatiu del Priorat Carrer Compte de Rius, 2 Celler i molí d'oli

Falset[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1919 Cooperativa Agrícola de Falset Carrer Miquel Barceló, 31 Sala de tines de 23,50 m. per 37,50 m,[21] amb una teulada de cavalls de fusta de 15 m. de llum; al darrere una sala de màquines; a la part del darrere el moll de recepció, triturat i graduació del most[16]. Bon estat de conservació Cooperativa Agrícola de Falset

Gandesa[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1919 Celler Cooperatiu de Gandesa[22] Avinguda Catalunya 28 Bon estat de conservació Celler Cooperatiu de Gandesa

l'Hospitalet de Llobregat[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1930 Edifici plurifamiliar d'habitatges Carrer Sant Roc, 62 Edifici plurifamiliar d'habitatges per Joan Pons

Igualada[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1921 Celler Cooperatiu i molí d'oli Carrer del Portal Celler i molí d'oli Cal rehabilitació Celler Cooperatiu d'Igualada
1931 Edifici plurifamiliar d'habitatges Passeig Verdaguer i carrer de la Torre Edifici plurifamiliar d'habitatges per Joan Pons

Lleida[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1945 Fàbrica Fàbrica de conserves vegetals Lecheria Industrial SA

Llorenç del Penedès[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1920 Celler i molí d'oli Carrer Pompeu Fabra, 3 Instal·lacions per la Cooperativa Agrícola i Caixa Agrària Celler i molí d'oli de Llorenç del Penedès

La Masó[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1947 Habitatge unifamiliar Camí del Maset Habiatge unifamiliar i magatzem de fruita

Molins de Rei[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1922-1923 Local social Carrer Jacint Verdaguer, 48 Local social per la Federació Obrera Bon estat de conservació (rehabilitat 2012) Edifici de la federació obrera, Molins de Rei-3.JPG

Montblanc[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1919 Celler del Sindicat de Vinaters de Montblanc Muralla de Santa Tecla, 54-56 Cooperativa de Vinicultors i Caixa Rural Agrària Regular Celler de Montblanc
1941 Fàbrica d'alcohol Fàbrica d'alcohol per a Josep Contijoch Enderrocada

Nulles[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1918-1919 Cooperativa Agrícola de Nulles Carrer de l'Estació s/n Dues naus contigües ocupades per quatre fileres de tines, separades per passadissos on se situen les tines subterrànies Bon estat de conservació Cooperativa Agrícola de Nulles

El Palau d'Anglesola[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1919 Societat Cooperativa del Camp de Sant Roc Carrer Urgell, s/n Societat Cooperativa del Camp de Sant Roc ? Societat Cooperativa del Camp de Sant Roc

Picamoixons[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1933-1935 Edifici industrial per La Papelera Catalana Edifici industrial per La Papelera Catalana Enderrocat

El Pinell de Brai[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1917 Celler Cooperatiu del Pinell de Brai Carrer Pilonet, 8 Tres naus frontals contigües[23] i dues transversals a la part posterior de l'edifici, a diferent nivell. La nau de l'esquerra, amb dues plantes i coberta amb encavalcades de fusta, estava destinada a molí d'oli. La central i la de la dreta són sales de tines Bon estat de conservació Celler Cooperatiu del Pinell de Brai

Pira[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1919-1920 Cooperativa de Pira Avinguda Arnau de Pons, 16 Celler per la Cooperativa de Pira Celler del Sindicat Agrícola de Pira 1.jpg

Rocafort de Queralt[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1918 Cooperativa Agrícola de Rocafort de Queralt Avinguda de Catalunya, 35 Una nau central amb dues línies de tines de vi, més una altra nau transversal per a les operacions d'elaboració. Bon estat de conservació Cooperativa Agrícola de Rocafort de Queralt

Rubí[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1920 Celler Cooperatiu de Rubí Carrers Federico García Lorca, General Prim, Pintor Murillo i Pintor Coello. Una nau principal amb forma d'ela", doble mur de totxo, finestres semicirculars amb pilarets i una coberta de dues vessants d'època actual. Restaurat Celler Cooperatiu de Rubí

Salomó[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1916-1917 Escola i ajuntament Escola i ajuntament

Sant Cugat del Vallès[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1921 Celler Cooperatiu de Sant Cugat Rambla del Celler Només es va edificar una petita part del projecte: la nau pel tractament inicial del raïm, els molls de descàrrega, trituradores, premses i els cubs que rebien el most. En restauració Celler Cooperatiu de Sant Cugat del Vallès

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

  • Premi al concurs internacional de l'Edifici Social del Círculo Ecuestre de Barcelona, 1921
  • Premi pel llibre Tradicions vallenques al Certamen Literari de Valls, 1921
  • Premi Institució Patxot per Tradicions i llegendes de la ciutat de Valls, 1926
  • Assessor artístic de l'Exposició Universal de 1929
  • Acadèmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, 1929
  • Medalla de Plata, premi Beatriz Vidal de l'Acadèmia de Sant Jordi per la Biografia crítica de l'escultor Lluis Bonifàs i Massó
  • Premi del Colegio de Arquitectos per l'Arquitectura i Escultura barroques a Catalunya, 1950
  • Acadèmic per unanimitat de l'Associació d'exLibristes de Barcelona, 1957
  • Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres de la France, 1959[24]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 DOGC núm. 3722 - 18/09/2002 (index)
  2. 2,0 2,1 2,2 COAC Llistat complet d'obres i treballs i projectes
  3. (castellà) Laura Díaz Álvarez, Estudio histórico y gráfico de la obra de César Martinell i Brunet. Cooperativa Agrícola de Barbera de la Conca «PDF».
  4. 4,0 4,1 4,2 gaudiallgaudi.com, Biografia de Cèsar Martinell
  5. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Cèsar Martinell. L'ARQUITECTURA ESCRITA
  6. Antoni Gavaldà i Torrents, L'arquitecte Cèsar Martinell: les actituds polítiques i socials
  7. (castellà) Javier Tébar Hurtado, Contrarevolución y poder agrario en el franquismo (1939-1945) «PDF».
  8. Biblioteca Pública de Tarragona, Cèsar Martinell
  9. Històries de Catalunya, La Mancomunitat de Catalunya
  10. Buqueras i Bach, Josep. «L'arquitecte Cèsar Martimell i les cooperatives agrícoles de l'Alt Camp». Quaderns de Vilaniu, Núm.: 18, 1990 [Consulta: 12 gener 2014]., pàg.14
  11. La Resclosa, Memòria d'activitats exposició Cèsar Martinell a la vall del Gaià «Enllaç».
  12. Conèixer Bràfim
  13. Francisco Manuel de Melo, Historia de los movimientos, separación y guerra de Cataluña en tiempos de Felipe IV. Servicio de Publicaciones, Universidad de Cádiz. ISBN 84-7786-021-1. «Enllaç». La visió d'un crític des de l'exèrcit victoriós
  14. 14,0 14,1 Tres vallencs s'incorporaran a la Galeria de Ciutadans Il·lustres «Enllaç».
  15. Fundació La Caixa, Cèsar Martinell i Brunet: entre el modernisme i el Noucentisme
  16. 16,0 16,1 Montserrat Treich Ulldemolins, Cèsar Martinell i Brunet i la Cooperativa de Falset (Priorat) «Enllaç».
  17. www.gaudiallgaudi.com, les catedrals del vi «Enllaç».
  18. Recull de material i comentaris: fotografies d'arxiu, documents, projectes i dibuixos de Gaudí i els seus col·laboradors, dibuixos interpretatius i aixecaments planimètrics de Martinell, imatges d'arquitectures relacionades amb l'obra gaudiniana
  19. [enllaç sense format] http://w3.bcn.es/fitxers/premsa/homedelsnassos2009dossierpremsa.426.pdf
  20. Fitxa al Col·legi d'arquitectes de Catalunya
  21. falset.net «Celler cooperatiu».
  22. Gandesa de vins «Història. Celler Cooperatiu Gandesa. DO Terra Alta».
  23. Celler Cooperatiu d'El Pinell de Brai «arquitectura».
  24. «Mencions i Premis de César Martinell». web. Biblioteca Pública de Tarragona. [Consulta: 9 novembre 2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cèsar Martinell i Brunet