Cérvol comú

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Cérvol comú
RedDeerCaithness.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Artiodactyla
Subordre: Ruminantia
Família: Cervidae
Subfamília: Cervinae
Gènere: Cervus
Espècie: C. elaphus
Nom binomial
Cervus elaphus
Linnaeus, 1758
Distribució del cérvol comú
Distribució del cérvol comú
Exemplars de cérvol comú

El cérvol comú, cérvol roig o "cérvol colorit" (Cervus elaphus) és una espècie de cérvol àmpliament distribuïda per l'hemisferi nord. S'han documentat unes 27 subespècies diferents amb una distribució que s'estén des del Magrib, la península Ibèrica i Gran Bretanya, fins a gran part d'Nord-amèrica. Entre si es diferencien per la grandària, longitud i color del pèl i la forma de les banyes. Les sis subespècies de uapitís nord-americans, anteriorment classificats a l'espècie pròpia Cervus canadensis, es classifiquen actualment com a subespècies de Cervus elaphus. Els cérvols arriben a la pubertat a l'any de néixer.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Els mascles tenen unes grans banyes ramificades: a partir d'un eix principal de secció cilíndrica surten diverses branques, el nombre de les quals no està pas sempre relacionat amb l'edat de l'animal. Les banyes les renoven cada any; cap al març o l'abril cauen i de seguida comencen a créixer les noves, que al juny o al juliol ja han assolit el màxim desenvolupament.

El pelatge és bru rogenc i a l'hivern adopta tonalitats més grisoses. A la gropa hi té una taca de color castany que s'estén dorsalment per sobre la cua. Els cervatells menors de sis mesos presenten taques clares disperses.

Dimensions corporals: cap + cos (160 - 260 cm), cua (10 - 15 cm) i alçada a la creu (100 - 150 cm).

Pes: les femelles fan entre 60 - 80 kg, mentre que els mascles poden pesar entre 75 i 140 kg.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Boscos, tant caducifolis com perennifolis, sempre, però, que siguin més o menys oberts o amb clarianes on hi hagi herba, aliment que prefereix a les branquetes d'arbres i arbustos.

Costums[modifica | modifica el codi]

Alterna períodes d'activitat amb períodes de descans durant les vint-i-quatre hores del dia. Els períodes d'activitat més llarg són els de la matinada i el vespre. Això, juntament amb el fet que sovint es mostra força confiat, el fan relativament fàcil d'observar.

Hi ha ramats de femelles amb les seves cries i ramats de mascles. Només durant l'època de zel es formen ramats mixtos, però aviat es desintegren. Els mascles més vells són solitaris.

Rastre[modifica | modifica el codi]

Com el senglar, de tant en tant pren banys de fang i posteriorment es refrega contra un arbre.

A la tardor, els mascles en zel emeten uns característics bramuls, greus i profunds, que es poden sentir des d'uns quants quilòmetres de distància.

Espècies semblants[modifica | modifica el codi]

La daina i el cabirol són més petits i els mascles respectius no tenen les banyes ramificades en forma de canelobre. Per a distingir les femelles de les tres espècies de cèrvids, cal fixar-se en el dibuix de la taca anal.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]