Cérvol comú

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Cérvol comú
RedDeerCaithness.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Artiodactyla
Subordre: Ruminantia
Família: Cervidae
Subfamília: Cervinae
Gènere: Cervus
Espècie: C. elaphus
Nom binomial
Cervus elaphus
Linnaeus, 1758
Distribució del cérvol comú
Distribució del cérvol comú
Exemplars de cérvol comú

El cérvol,[1] cérvol comú,[2] cérvol roig[cal citació] o "cérvol colorit"[cal citació] (Cervus elaphus) és una espècie de cérvol àmpliament distribuïda per l'hemisferi nord. S'han documentat unes 27 subespècies diferents amb una distribució que s'estén des del Magrib, la península Ibèrica i Gran Bretanya, fins a gran part d'Nord-amèrica. Entre si es diferencien per la grandària, longitud i color del pèl i la forma de les banyes. Les sis subespècies de uapitís nord-americans, anteriorment classificats a l'espècie pròpia Cervus canadensis, es classifiquen actualment com a subespècies de Cervus elaphus. Els cérvols arriben a la pubertat a l'any de néixer.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Els mascles tenen unes grans banyes ramificades: a partir d'un eix principal de secció cilíndrica surten diverses branques, el nombre de les quals no està pas sempre relacionat amb l'edat de l'animal. Les banyes les renoven cada any; cap al març o l'abril cauen i de seguida comencen a créixer les noves, que al juny o al juliol ja han assolit el màxim desenvolupament.

El pelatge és bru rogenc i a l'hivern adopta tonalitats més grisoses. A la gropa hi té una taca de color castany que s'estén dorsalment per sobre la cua. Els cervatells menors de sis mesos presenten taques clares disperses.

Dimensions corporals: cap + cos (160 - 260 cm), cua (10 - 15 cm) i alçada a la creu (100 - 150 cm).

Pes: les femelles fan entre 60 - 80 kg, mentre que els mascles poden pesar entre 75 i 140 kg.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Boscos, tant caducifolis com perennifolis, sempre, però, que siguin més o menys oberts o amb clarianes on hi hagi herba, aliment que prefereix a les branquetes d'arbres i arbustos.

El cérvol a Catalunya[modifica | modifica el codi]

Distribució del cérvol a Catalunya

A Catalunya el cérvol s'extingí a finals del segle XIX, fins a ser reintroduït a partir dels anys 50 a càrrec de caçadors i de la Generalitat més posteriorment. El cérvol que trobem actualment per Catalunya és l'ibèric (C. e. hispanicus), excepte a la Vall d'Aran, on hi ha el cérvol europeu (C. e. elaphus), una mica més gros. On n'hi ha en més abundància és a la Vall d’Aran, la Reserva Nacional de Caça de Boumort, el nord del Berguedà, i a les comarques pirinenques en general, entre altres.

Costums[modifica | modifica el codi]

Alterna períodes d'activitat amb períodes de descans durant les vint-i-quatre hores del dia. Els períodes d'activitat més llarg són els de la matinada i el vespre. Això, juntament amb el fet que sovint es mostra força confiat, el fan relativament fàcil d'observar.

Hi ha ramats de femelles amb les seves cries i ramats de mascles. Només durant l'època de zel es formen ramats mixtos, però aviat es desintegren. Els mascles més vells són solitaris.

Rastre[modifica | modifica el codi]

Com el senglar, de tant en tant pren banys de fang i posteriorment es refrega contra un arbre.

A la tardor, els mascles en zel emeten uns característics bramuls, greus i profunds, que es poden sentir des d'uns quants quilòmetres de distància.

Espècies semblants[modifica | modifica el codi]

La daina i el cabirol són més petits i els mascles respectius no tenen les banyes ramificades en forma de canelobre. Per a distingir les femelles de les tres espècies de cèrvids, cal fixar-se en el dibuix de la taca anal.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


  1. «cérvol». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. «Cercaterm». Termcat. [Consulta: 6 novembre 2014].