César Manrique

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

César Manrique (24 d'abril de 1919 - 25 de setembre de 1992) va ser un artista i arquitecte canari.

Mosaic de César Manrique

Biografia[modifica | modifica el codi]

Molí de vent de César Manrique

Manrique va néixer a Arrecife, Lanzarote i va créixer a la zona de la llacuna de San Ginés lagoon. Va participar com a voluntari en la guerra civil espanyola en el bàndol franquista. Als 23 anys va participar en la seva primera exposició de pintura a Arrecife. Va assistir a la Universitat de La Laguna, però després es va esplaçar a la Escuela Superior de Bellas Artes de San Fernando de Madrid. Amb Nelson Rockefeller el 1964, visità Houston i Nova York en la galeria "Catherine Viviano" gallery.

Manrique va visitar famosos com Rita Hayworth, Rei Hussein de Jordània, Helmut Kohl, Felipe González, Luis Ibáñez, Andy Warhol, Barbara Rosse i Alfredo Kraus.

Manrique va tenir una influència principal en les planificacions legals de Lanzarote, on va promocionar-ne el turisme respectuós amb el medi ambient i amb les tradicions de l'illa.

Manrique morí en un accident d'automòbil a Tahíche, Teguise, prop de la seva pròpia Fundació.

Fundació César Manrique[modifica | modifica el codi]

Un dels espais vius creats en la zona volcànica
El Gran mural en la zona de fonts

La Fundació César Manrique es va fundar el 1982 pel mateix César Manrique i un grup d'amics, però no es va inaugurar oficialment fins a 1992 després de la mort de Manrique. La fundació té la seva seu a la casa de Manrique és una entitat sense ànim de lucre i també és una galeria d'art que també inclou obres de Pablo Picasso i Joan Miró. Una de les missions fonamentals de la Fundació és oposar-se a la construcció de grans edificis en la zona litoral i l'any 2010 va denunciar la construcció il·legal de 24 hotels a Lanzarote.[1]

Honors[modifica | modifica el codi]

Obres[modifica | modifica el codi]

Mirador del Rio

A Lanzarote

Jameos del Agua

.

  • Jardí i piscines a l'hotel Las Salinas a Costa Teguise.
  • El triunfador (esculptura feta el 1990).
  • Juguetes del viento (molí de vent fet el 1992 a Arrieta).
  • El Diablo símbol del Parcnacional de Timanfaya.
  • El Diablo Restaurant (fa servir la calor volcànica per a cuinar).

Fora de Lanzarote


Referències[modifica | modifica el codi]

  • César, Manrique Arquitectura inédita
  • Lancelot Internacional, Especial: César Manrique, Lanzarote, 3. Revisada 1996, Lanzarote. Idiomas: Español, Inglés y Alemán (3rd revision 1996, Lanzarote. Languages: English, German and Spanish).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]