Círvia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Seriola dumerili (Risso, 1810) |
||||||||||||||
La círvia, cèrvia, cerviola, letxa, letxola o cirviola (Seriola dumerili) és un peix de l'ordre dels perciformes, de cos anàleg al dels escòmbrids i de color gris blavós amb parts laterals i inferiors grises argentades. La forma juvenil rep el nom de verderol.
Taula de continguts |
Morfologia [modifica]
- Talla: màxima 190 cm, comuna entre 30 i 50 cm.
- Cos fusiforme, allargat i lleugerament comprimit.
- Escates molt petites i cicloides (llises).
- La línia lateral acaba en una carena ben visible.
- Dos solcs transversals (dorsal i ventral).
- Rostre cònic.
- Boca relativament petita, lleugerament obliqua i terminal.
- Dents molt petites, en banda, i a cada maxil·lar.
- De 11 a 19 branquispines totals al primer arc branquial.
- Dues aletes dorsals, la primera formada per espines curtes i la segona amb una espina i la resta per radis tous.
- L'anal, relativament, curta amb 3 espines, tot i que les dues primeres són sovint poc visibles i queden incloses a la pell.
- Les pectorals més curtes que les ventrals.
- Caudal forcada i potent.
- La coloració varia amb l'edat; els exemplars molt joves llueixen 5 o 6 bandes verticals fosques que no envaeixen les membranes interradials de la segona aleta dorsal i de l'anal; el color general del fons sempre daurat. Els adults tenen el dors de color oliva, els flancs argentats i el ventre blanquinós. Quan l'animal està excitat, presenta una barra nucal fosca que va des de l'ull fins a l'origen de la dorsal i una línia daurada poc aparent que corre, longitudinalment, de cap a cua.
Comportament [modifica]
Espècie pelàgica i demersal. Viu entre 20 i 70 m, però pot arribar fins als 360 m.
Els juvenils són associats amb objectes flotants.
Alimentació [modifica]
S'alimenta de petits peixos i invertebrats (crustacis i cefalòpodes).
Reproducció [modifica]
Desova a les aigües costaneres des de finals de maig a finals de juny.
Distribució geogràfica [modifica]
Es troba a tota la Mediterrània (excepte a l'Adriàtic i a la Mar Negra). A l'Atlàntic Oriental des del sud de les Illes Britàniques (on és rara) fins al Marroc.
Probablement, es tracta d'una espècie cosmopolita circumglobal present des de Nova Escòcia al Brasil, Golf d'Aràbia, Austràlia, el Japó i les Illes Hawaii.
Pesca [modifica]
Pesca semiindustrial, artesanal i esportiva (pesca submarina). Es captura amb soltes, morunes, tremalls, teranyines i curricà.
La seua pesca no està regulada ni té talla mínima legal.
Referències [modifica]
- Lloris, Domènec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Català. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 65.
- Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral. Direcció General del Medi Ambient. Any 1998.
- Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Sèrie Medi Natural. Ajuntament de Palamós, 1993.
- Huguet, A.: Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
- Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.
Enllaços externs [modifica]
- Àmplia informació sobre aquest peix. (anglès)
- Descripció i fotografies d'aquest peix. (francès)
- Fotografies i informació de la círvia. (castellà)
- Alimentació i qualitats esportives de la círvia. (castellà)
- Article sobre la cerviola de les costes de Texas. (anglès)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Círvia |
