Círvia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Círvia
Seriola dumerili by NPS 1.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Perciformes
Família: Carangidae
Gènere: Seriola
Espècie: S. dumerili
Nom binomial
Seriola dumerili
(Risso, 1810)

La círvia, cèrvia, cerviola, letxa, letxola o cirviola (Seriola dumerili) és un peix de l'ordre dels perciformes, de cos anàleg al dels escòmbrids i de color gris blavós amb parts laterals i inferiors grises argentades. La forma juvenil rep el nom de verderol.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Talla: màxima 190 cm, comuna entre 30 i 50 cm.
  • Cos fusiforme, allargat i lleugerament comprimit.
  • Escates molt petites i cicloides (llises).
  • La línia lateral acaba en una carena ben visible.
  • Dos solcs transversals (dorsal i ventral).
  • Rostre cònic.
  • Boca relativament petita, lleugerament obliqua i terminal.
  • Dents molt petites, en banda, i a cada maxil·lar.
  • D'11 a 19 branquispines totals al primer arc branquial.
  • Dues aletes dorsals, la primera formada per espines curtes i la segona amb una espina i la resta per radis tous.
  • L'anal, relativament, curta amb 3 espines, tot i que les dues primeres són sovint poc visibles i queden incloses a la pell.
  • Les pectorals més curtes que les ventrals.
  • Caudal forcada i potent.
  • La coloració varia amb l'edat; els exemplars molt joves llueixen 5 o 6 bandes verticals fosques que no envaeixen les membranes interradials de la segona aleta dorsal i de l'anal; el color general del fons sempre daurat. Els adults tenen el dors de color oliva, els flancs argentats i el ventre blanquinós. Quan l'animal està excitat, presenta una barra nucal fosca que va des de l'ull fins a l'origen de la dorsal i una línia daurada poc aparent que corre, longitudinalment, de cap a cua.

Comportament[modifica | modifica el codi]

Espècie pelàgica i demersal. Viu entre 20 i 70 m, però pot arribar fins als 360 m.

Els juvenils són associats amb objectes flotants.

Exemplar de círvia.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

S'alimenta de petits peixos i invertebrats (crustacis i cefalòpodes).

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Desova a les aigües costaneres des de finals de maig a finals de juny.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a tota la Mediterrània (excepte a l'Adriàtic i a la Mar Negra). A l'Atlàntic Oriental des del sud de les Illes Britàniques (on és rara) fins al Marroc.

Probablement, es tracta d'una espècie cosmopolita circumglobal present des de Nova Escòcia al Brasil, Golf d'Aràbia, Austràlia, el Japó i les Illes Hawaii.

Pesca[modifica | modifica el codi]

Pesca semiindustrial, artesanal i esportiva (pesca submarina). Es captura amb soltes, morunes, tremalls, teranyines i curricà.

La seua pesca no està regulada ni té talla mínima legal.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]