Cízic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Cízic (grec Kyzikos, llatí Cyzicus o Cyzicum) fou una ciutat grega de la Propòntida, a Mísia. Els turcs donen a les seves ruïnes prop de la ciutat d'Aidinjik, el nom de Bal Kiz. La ciutat tenia dos ports: Kytos i Panormos. Tenia un parell de ponts per l'accés i un gran temple a l'àgora (destruït probablement per un terratrèmol en temps d'Antoní Pius). Per les ruïnes se sap que tenia un amfiteatre; les ruïnes també permeten veure part de les muralles.

La ciutat fou fundada com a colònia de Milet vers el 757 aC. La colònia va tenir dificultats per les campanyes dels cimmeris i les guerres, però la colònia es va renovar el 676 aC. Vers el 540 aC va passar a Pèrsia. Probablement va participar en la rebel·lió de Jònia el 499 aC i es va rendir als perses el 490 aC. Vers el 480 aC fou aliada a Atenes a la que va seguir fins al 413 aC en que com altres ciutats es va revoltar però el 411 aC els atenencs la van recuperar després de la batalla de Cynossema. En aquesta data la ciutat no tenia muralles segons fa constar Tucídides, el que prova que era una ciutat de segon ordre. Atenes li va imposar un tribut moderat. El 410 aC van arribar els espartans, dirigit per l'almirall Míndaros, i a la rodalia hi havia el sàtrapa persa Farnabazos amb les seves forces. Cízic es va declarar a favor d'Esparta i contra Atenes però Alcibíades l'atenenc va derrotar a Míndaros (batalla naval de Cízic, 410 aC) i la ciutat va tornar a l'obediència atenenca i altre cop els hi fou imposat un tribut acceptable. Xenofont diu que en aquell temps la ciutat tenia port. El 405 aC amb la derrota atenenca a Egospòtamos, Cízic va tornar a control dels espartans, però a la pau d'Antàlcides el 387 aC les ciutats gregues d'Àsia van passar a Pèrsia.

Amb la conquesta d'Alexandre el gran Cízic va recuperar la independència. Àtal I de Pèrgam es va casar amb una dona de Cízic de nom Apol·lònies que es destacava pel seu bon sentit. Cízic va enviar trenta vaixells a la flota d'Àtal II de Pèrgam (net d'Àtal I) dirigida pel seu germà Ateneos.

La ciutat estava molt ben administrada i tenia un bon control del comerç amb Anatòlia, i la riquesa i prosperitat va augmentar i també la seva importància. Cízic va participar en la guerra contra Mitridates VI Eupator i a la batalla de Calcedònia. Cízic va gastar moltes energies en aquesta lluita. Mitridates va voler ocupar la ciutat el 74 aC, i va col·locar les seves tropes al peu de la muntanya d'Adrasteia, al costat oposat de la ciutat, mentre els seus vaixells la bloquejaven per mar i bloquejaven l'estret i els ponts que la separava de terra ferma; però la fortalesa de les muralles (construïdes en època desconeguda entre el 387 aC i uns anys abans) i l'abundància de provisions emmagatzemades a la ciutat, van fer fracassar l'intent; Lucul·le que era prop de la zona, va tallar les línies de subministrament a Mitridates i l'exèrcit assetjador va començar a patir de manca de menjar i finalment va haver d'abandonar el setge i va patir fortes pèrdues. Els romans van donar a la ciutat el títol de ciutat lliure (Libera Civitas). Estrabó observa en aquest temps que el seu territori era considerable i es va engrandir per cessions fetes pels romans (segons Estrabó posseïa a la Troade les terres darrere l'Asepos fins a Zeleia, i enfront de la ciutat, la plana d'Adrateia, a més d'una part del llac Dascylitis i la terra fins al llac Miletopòlitis i l'Apol·loniatis; feia frontera amb Priapos que era una dependència o colònia. Totes aquestes terres al sud de la Propòntida la feien la ciutat més important i de fet no hi havia altres grans ciutats a la zona en el període romà excepte Nicomèdia i Nicea.

Tiberi l'any 25 va eliminar el privilegi de ciutat lliure de Cízic perquè no tenia respecte religiós a la memòria d'August i per maltractar a alguns ciutadans romans. Així la ciutat va passar a dependre directament del governador de la província d'Àsia. Tot i així la ciutat va romandre prospera almenys fins al terratrèmol produït vers la meitat del segle II. En temps de Caracal·la (211-217) va rebre el títol de metròpoli de la província del Helespont. Al segle III o IV fou seu d'un bisbe. El 674 fou saquejada pels àrabs. La ciutat fou castigada per alguns terratrèmols, l'últim dels quals fou el 1063, i es va despoblar. La població que va restar fou traslladada a Artaki el segle XIII.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cízic


Coord.: 40° 23′ N, 27° 53′ E / 40.38°N,27.89°E / 40.38; 27.89