Còdex

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un còdex és un document amb el format dels llibres moderns, de planes separades, unides juntes per una costura i enquadernades. Malgrat que tècnicament qualsevol llibre modern és un còdex, aquest terme és utilitzat sols per llibres escrits a mà, manufacturat en el període que comprèn des de finals de l'antiguitat clàssica fins als inicis de l'Edat Mitjana.

Etimològicament, procedeix del caldeu caudex ('taula') i d'aquest al llatí CAUDEX,-ICIS ('tronc'), que va contraure el diftong en codex, nom que van donar els romans a la tauleta de cera per a escriure, i per desplaçament semàntic metafòric en els inicis del cristianisme va designar el llibre en el seu format actual, diferent del dels rotllos usat fins llavors.[1]

Format i materials utilitzats[modifica | modifica el codi]

El còdex està conformat per un conjunt de fulls rectangulars de pergamí o de papir (o alternant ambdós materials) que es dobleguen formant quaderns per a escriure-hi a sobre, els quals es protegeixen mitjançant una enquadernació. Aquests quaderns, en unir-se a través de la costura, arriben a constituir el còdex complet. Els quaderns eren denominats pels romans duerniones, terniones, cuaterniones o quinterniones segons el nombre de fulls continguts abans del doblec. Com que els més freqüents eren els de quatre (vuit doblegades) ha quedat el nom de quaderns (quaterni) per a designar els exemplars petits encara que disposin avui de major nombre de pàgines.

El papir es va utilitzar des del segle IV aC, i va ser Egipte el productor d'aquest material durant devers tres mil anys. No obstant això va començar a perdre importància a partir del segle II dC causa de la competència del pergamí, però es va continuar usant com a "material venerable" per a alguns documents oficials durant l'Edat Mitjana. Aquests documents de papir van ser sempre menys comuns i necessitaven ser reforçats pel dors per a evitar-ne la ruptura. Només s'escrivien en una de les cares i per això són anomenats anapistógrafos.

El pergamí es coneixia ja des de temps d'Eumenes II (195-158 aC) i es creu que es va originar a la ciutat de Pèrgam, d'aquí el seu nom. El pergamí no era més barat que el papir, perquè per a fer un sol document havien de sacrificar un gran nombre d'animals. No obstant això, el pergamí era menys trencadís i resistia millor els embats del temps, per la qual cosa va anar guanyant popularitat. Els còdexs de pergamí s'escrivien amb freqüència per les dues cares dels fulls (opistógrafas). En els exemplars més luxosos, al pergamí s'hi aplicaven fulles d'or o es tenyia de porpra; les enquadernacions podien tenir incrustacions de materials preciosos, com joies enfilades, làmines repujades en or o plata o incrustacions d'ivori.

Història[modifica | modifica el codi]

Des del segle IV, els còdexs van començar a substituir els rotllos, encara que aquests últims encara es van utilitzar de manera aïllada durant l'Edat Mitjana. El format de llibre té el seu antecedent en els díptics de l'Antiga Roma, els quals estaven conformats per un parell de tauletes de fusta unides per una frontissa; l'interior d'aquestes tauletes tenia una capa de cera en la qual es podien fer anotacions amb ajuda d'un estil.

La substitució dels rotllos per còdexs es va deure en part al fet que era més fàcil buscar un passatge específic en un còdex, perquè aquests es conformen de diversos fulls doblegats i lligats, mentre que el rotllo s'havia de desenrotllar del tot. A més, el còdex oferia altres avantatges tècnics i de conservació, com la facilitat de guardar els documents en una biblioteca i les possibilitats de decorar les pàgines mitjançant miniatures sense el perill que aquestes es clivellassin, com succeïa amb els rotllos.

Existeix evidència que al segle II, el format del còdex era el preferit pels Cristians, al contrari que altres religions que seguien utilitzant el rotllo; aquests primers còdexs es van manufacturar en papir, que era més lleuger i fàcil de transportar que els volums de pergamí.

A partir del segle VI el còdex va anar guanyant acceptació fins a culminar en el Renaixement carolingi del segle VIII, quan molts documents en rotllos que no van ser transcrits al pergamí es van perdre per sempre.

Còdexs precolombins[modifica | modifica el codi]

Guerrers Asteques en el còdex Mendoza.
Article principal: Còdex mesoamericà

Els còdexs precolombins difereixen notablement de les normes abans descrites per als còdexs occidentals. Els documents americans de procedència indígena, també anomenats còdexs, es manufacturaven amb tires de pell de cérvol o de paper amate. Aquests últims es van crear a finals del segle XVI.

Encara que els còdexs precolombins són bàsicament del mateix tipus que els còdexs europeus, les pàgines no estaven disposades com un llibre sinó enganxades entre si de tal manera que el conjunt es plegava com un acordió. Les pàgines es preparaven amb una base d'estuc o guix i posteriorment es pintaven. Els còdexs americans es divideixen principalment en tres grups:

  • mexicas, fets de pell i corresponents a la cultura mexica del centre de Mèxic.
  • maies, fabricats en paper atzavara i procedents de Yucatán i Amèrica Central.
  • mixtecas, fets en pell i pertanyents a la cultura mixteca, situada principalment en l'estat mexicà de Oaxaca.

Aquests còdexs presenten una escriptura pictogràfica que al contrari que en l'escriptura occidental, es llegeix començant per la dreta. Aquests documents normalment s'escrivien per ambdues cares, com en el cas dels còdexs occidentals. Hi ha, també, alguns còdexs posteriors a la conquesta espanyola, encara que, en aquests casos, la qualitat de les imatges és menor a causa de la pèrdua dels models i tècniques propis de les cultures americanes i a un intent d'adaptació als estils europeus.

Llista de còdex bíblics[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Còdex
  1. Ricardo Soca, «còdex», extret d ' La fascinant història de les paraules i Noves fascinants històries de les paraules i consultable a www. elcastellano.org