Còdex

Còdex Gigas.

Un còdex és un document amb el format dels llibres moderns, de planes separades, unides juntes per una costura i enquadernades. Malgrat que tècnicament qualsevol llibre modern és un còdex, aquest terme és utilitzat sols per llibres escrits a mà, manufacturat en el període que comprèn des de finals de l'antiguitat clàssica fins els inicis de l'Edat Mitjana.

Etimològicament, procedeix del caldeu caudex ('taula') i d'aquest al llatí caudex,-ICIS ('tronc') que va contraure el diftong en codex, nom que van donar els romans a la tauleta de cera per escriure i per desplaçament semàntic metafòric en els inicis del cristianisme designar al llibre en el seu format actual, diferent al dels rotllos empleat fins llavors.

Format i materials utilitzats

Imatge del Còdex Gigas, manuscrit del segle XIII.

El còdex està conformat per un conjunt de fulls rectangulars de pergamí o de papir (o alternant ambdós materials) que es dobleguen formant quaderns per escriure sobre ells, els quals es protegeixen mitjançant una enquadernació. Aquests quaderns, en unir-se a través de la costura, arriben a constituir el còdex complet. Els quaderns es denominaven pels romans duerniones , terniones , cuaterniones o quinterniones segons el nombre de fulls contingudes abans de doblegar. Com ho regular és que es van formar quatre (vuit doblegades) ha quedat el nom de quaderns ( quaterni ) per designar els exemplars petits encara que disposin avui de major nombre de pàgines.

El papir es va utilitzar des del segle IV aC, sent Egipte el productor d'aquest material per al voltant de tres mil anys. No obstant això va començar a perdre importància a partir del segle II dC causa de la competència del pergamí. No obstant això es va continuar usant com "material venerable" per a alguns documents oficials durant l'Edat Mitjana. Aquests documents de papir van ser sempre menys comuns i necessitaven reforçar pel dors per evitar la seva fàcil ruptura, els documents en papir només s'escrivien en una de les cares i pel que se'ls anomena anapistógrafos .

El pergamí es coneixia ja des de temps de Eumenes II (195-158 aC) i es creu que es va originar a la ciutat de Pèrgam, d'aquí el seu nom. El pergamí no era més barat que el papir, ja que per fer un sol document havien de sacrificar un gran nombre d'animals. No obstant això, el pergamí era menys trencadís i resistia millor els embats del temps, pel que va ser guanyant en popularitat. Els còdexs de pergamí s'escrivien amb freqüència per ambdues cares de les seves fulles ( opistógrafas ). En els exemplars més luxosos, al pergamí s'aplicaven fulles d'or o es tenyia de porpra; les enquadernacions podien tenir incrustacions de materials preciosos, com joies enfilades, làmines repujades en or o plata o incrustacions d'ivori.

Història

Des del segle IV, els còdexs van començar a substituir els rotlles, encara que aquests últims encara es van utilitzar de manera aïllada durant l'edat mitjana. El format de llibre té el seu antecedent en els díptics de l'Antiga Roma, els quals estaven conformats per un parell de tauletes de fusta unides per una frontissa, l'interior d'aquestes tauletes tenia una capa de cera en la qual es podien fer anotacions amb ajuda d'un estil.

La substitució dels rotllos per còdexs es va deure en part al fet que era més fàcil buscar un passatge específic en un còdex, ja que aquests es conformen de diverses fulles doblegades i lligades, a diferència del rotllo, el qual s'havia de desenvolupar del tot. A més, el còdex oferia altres avantatges tècnics i de conservació, com la facilitat de guardar els documents en una biblioteca i les possibilitats per decorar les pàgines mitjançant de miniaturas sense el perill que aquestes es craquelar, com succeïa amb els rotllos.

Existeix evidència que al segle II, el format del còdex era el preferit pels Cristians, al contrari que altres religions que seguien utilitzant el rotllo; aquests primers còdexs es van manufacturar en papir, ja que era més lleuger i fàcil de transportar que els volums de pergamí.

A partir del segle VI el còdex va ser guanyant acceptació fins a culminar en el Renaixement carolingi del segle VIII, quan molts documents en rotllos que no van ser transcrits al pergamí es van perdre per sempre.

Còdexs precolombins

Guerrers Asteques en el còdex Mendoza.

Els còdexs precolombins difereixen notablement de les normes abans descrites per als còdexs occidentals. Els documents americans de procedència indígena, també anomenats còdexs, es manufacturaven amb tires de pell de cérvol o de paper amate . Aquests últims es van crear a finals del segle XVI.

Encara que els còdexs precolombins són bàsicament del mateix tipus que els còdexs europeus, les pàgines no estaven disposades com un llibre sinó enganxades entre si de tal manera que el conjunt es plegava com un acordió. Les pàgines es preparaven amb una base d'estuc o guix i posteriorment es pintaven. Els còdexs americans es divideixen principalment en tres grups:

• mexicas , fets de pell i corresponents a la cultura mexica del centre de Mèxic.
• maies , fabricats en paper atzavara i procedents de Yucatán i Amèrica Central.
• mixtecas , fets en pell i pertanyents a la cultura mixteca, situada principalment en l'estat mexicà de Oaxaca.

Aquests còdexs presenten una escriptura pictogràfica que al contrari que en l'escriptura occidental, es llegeix començant per la dreta. Aquests documents normalment s'escrivien per ambdues cares, com en el cas dels còdexs occidentals. Hi ha, també, alguns còdexs posteriors a la conquesta espanyola, encara que, en aquests casos, la qualitat de les imatges és menor a causa de la pèrdua dels models i tècniques propis de les cultures americanes i a un intent d'adaptació als estils europeus.

Llista de còdex bíblics

• Còdex Sinaiticus, segle IV
• Còdex Vaticanus, segle IV
• Còdex Alexandrinus, segle V
• Còdex Bezae, data del segle V
• Còdex Aleppo, 930 dC
• Còdex de Leningrad, 1008 dC

Vegeu també

• Història del llibre
• Manuscrit il·luminat

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Còdex