Còdex Calixtí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Codex Calixtinus, Foli 4r, apòstol sant Jaume.

El Còdex Calixtí, en llatí Codex Calixtinus, (Santiago de Compostel·la, Arxiu de la Catedral, s.n.) és un manuscrit il·luminat de mitjan segle XII conservat a la Catedral de Santiago de Compostel·la. Constitueix una espècie de guia per als pelegrins que seguien el Camí de Sant Jaume en el seu viatge a Santiago de Compostel·la, amb consells, descripcions de la ruta i de les obres d'art així com dels costums locals de la gent que vivien al llarg del Camí. També conté sermons, miracles i textos litúrgics relacionats amb l'apòstol Sant Jaume.

El llibre va desaparèixer de la caixa forta on estava custodiada a l'arxiu catedralici el 5 de juliol de 2011[1] i fou recuperat el 4 de juliol de 2012.

Liber Sancti Iacobi[modifica | modifica el codi]

Liber Sancti Jacobi Foli 162v

Encara que de vegades se'l denomina Liber Sancti Iacobi, convé distingir entre tots dos conceptes. El Líber Sancti Iacobi representa el contingut del llibre, del qual es van gestar diversos manuscrits, el més notable dels quals és el Còdex Calixtí custodiat a la catedral de Santiago de Compostel·la.

La compilació que coneixem com Liber Sancti Iacobi va ser redactada en diverses èpoques i de forma independent i podria estar ja configurada cap a l'any 1140.

Estructura[modifica | modifica el codi]

El Còdex Calixtí consta de cinc llibres i dos apèndixs, amb un total de 225 folis de pergamí escrits en les dues cares, amb una mida de 295 x 214 mm. Llevat d'excepcions, el text és sempre a una columna, amb 34 línies per pàgina.

El primer llibre és de caràcter litúrgic, el segon hagiogràfic, el tercer i quart de naturalesa històrica i el cinquè, que va assolir una més gran celebritat, és una espècie de Guia per al pelegrí.

Carta del papa Calixt II[modifica | modifica el codi]

Constitueix el començament del còdex, ocupant els seus dos primers folis. L'autor diu ser el papa Calixt II i relata com va recollir nombrosos testimonis de miracles realitzats per l'apòstol Sant Jaume «recorrent les cruels terres i províncies durant 14 anys». També explica com el manuscrit va sobreviure a tots els perills possibles, des de incendis a inundacions. La carta va dirigida a «la molt santa assemblea de la basílica de Cluny» i a «Diego Gelmírez, arquebisbe de Compostel·la»".

Es creu que els copistes van incloure aquesta carta al començament del manuscrit per donar més importància al seu treball, quedant la intervenció directa del papa, qui ja havia mort el 1124, completament descartada.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Gómez Muntané, Maricarmen. La música medieval en España. Kassel: Edition Reichenbergger, 2001. 
  • Fita, Fidel; Fernández Guerra, Aureliano. Recuerdos de un viaje a Santiago de Galicia, 1880. . Edición facsímil: La Coruña, Librería Arenas, 1993
  • Pothier, Joseph. "Le chant de l'Ultreia des pélegrins de Compostelle au XII siécle. Revue du Chant Grégorien, 1897. 
  • Ludwig, Friedrich. Weltliche Lyrik, geistiliches Drama und Lied und die Mehrstimmigkeit von etwa 1030 bis etwa 1150. Handbuch der Musikgeschichte. Frankfurt: Guido Adler, 1924. 
  • Wagner, Peter. Die Gesänge der Jacobusliturgie zu Santiago de Compostela. Freiburg (Schweitz): Collectanea Friburgensis Neue Folge, Fasc.20, 1931. 
  • Whitehill, Walter Muir. Liber Sancti Jacobi Codex Calixtinus I. Texto, 1944. 
  • Prado, Germán. Liber Sancti Jacobi Codex Calixtinus II. Música, 1944. 
  • Whitehill, Walter Muir; Prado, Germán; García, J. C.. Liber Sancti Jacobi Codex Calixtinus III. Estudios e índices, 1944. 
  • Schubert, Johann. "Zum Organum des Codex Calixtinus". Die Musikforscung, 18, 1965. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Roben el Còdex Calixtí de la catedral de Santiago de Compostel·la». Ara, 7 de juliol 2011. [Consulta: 7-7-2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Còdex Calixtí