Còdex Gigas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Còdex Gigas

El Còdex Gigas —o la Bíblia del Diable— és un manuscrit en pergamí escrit a principis del segle XIII en llatí. Fou considerat en la seva època com la «vuitena meravella del món» degut a les seves dimensions (92 x 50,5 x 22 cm), el seu gruix de 624 pàgines i el seu pes de 75 kg.

L'obra fou feta per la mà d'un monjo benedictí, que també era copista i grafista, al monestir de Podlažice (a Chrudim, centre de l'actual República Txeca), destruït durant les guerres de religió del segle XV.

Està decorat amb tintes de vermell, blau, groc, verd i d'or. Amb un excel·lent estat de conservació, conserva la unitat estilística amb què fou creat.

Contingut[modifica | modifica el codi]

El Còdex conte la versió completa de la «Vulgata» de la Bíblia, a excepció dels Fets dels Apòstols i l'Apocalipsi. També inclou una sèrie d'enciclopèdies, com les Etimologies d'Isidor de Sevilla, les Antiguitats judaiques de Flavi Josep, la Chronica Boemorum (Crònica dels xecs, redactada en llatí en el segle XII) de Cosmas de Praga i diversos tractats d'història, etimologia, fisiologia, a més d'un almanac amb necrològiques i la llista dels germans del monestir, fórmules màgiques i altres notícies locals.

Història[modifica | modifica el codi]

El diable en una pàgina del Còdex.

La llegenda deia que l'autor del Còdex Gigas fou condemnat a ser emparedat viu per un greu crim. I per tal que la pena li fos perdonada, el monjo proposà els escriure l'obra en una sola nit, per a glòria del seu monestir.

Per poder complir la seva promesa, va haver de demanar ajuda al diable. Una vegada acabat el seu treball, el monjo, com a reconeixement, va incloure dissimuladament un retrat del seu "ajudant" en el manuscrit.

Al final de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648), la Bíblia del diable fou presa com a botí de guerra per les tropes del general suec Konigsmark, conjuntament amb altres objectes d'art de la cèlebre Kunstkammer de Prague de l'emperador Rodolf II (1552-1612).

Els soldats també prengueren el Còdex Argenteus, compost de lletres de plata i or i creat finals de l'any 750, i que actualment es troba a Uppsala (al centre de Suècia). Des del segle XVII, el Còdex Gigas ha sortit de territori suec només en dues ocasions, per anar al Metropolitan Museum de Nova York el 1970, i a Berlín.

El 1594, l'emperador Rodolf II rescatà el manuscrit gegant del monestir de Broumov, incorporant-lo a les seves col·leccions d'objectes rars.

Quan les tropes protestants sueques prengueren l'any 1648 el Castell de Praga, s'apoderaren de les col·leccions rudolfines. Des de llavors la Bíblia és custodiada a la Biblioteca Reial d'Estocolm.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Còdex Gigas Modifica l'enllaç a Wikidata