Còdex Vaticanus
De Viquipèdia
El Còdex Vaticanus (Bibl. Vat., Vat. gr. 1209; Gregory-Aland no. B/03) és un dels més antics manuscrits conservats de la Bíblia, anterior al Còdex Sinaiticus, i probablement copiat, durant el segle IV. Està escrit en grec, sobre pergamí, amb lletres uncials, i es conserva a la Biblioteca Vaticana.[1]
Taula de continguts |
Descripció [modifica]
Originalment era una copia completa de la Bíblia dels Setanta i del Nou Testament, però les planes 1519 a 1536 (des de l'Hebreus 9:14 fins l'Apocalipsi) es van perdre i foren reemplaçades per un minúscul suplement del segle XV (no. 1957). Consta de 759 fulles. Falta una part important del Gènesis i alguns Salms. El estil de l'escriptura es senzill i elegant. El pergamí es mol fi i prim; possiblement fet amb pell d'antílop.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ Kurt Aland und Barbara Aland, Der Text des Neuen Testaments. Einführung in die wissenschaftlichen Ausgaben sowie in Theorie und Praxis der modernen Textkritik, Deutsche Bibelgesellschaft, Stuttgart 1981, S. 118. ISBN 3-438-06011-6.
Bibliografia [modifica]
- Bruce M. Metzger, The Text Of The New Testament: Its Transmission, Corruption and Restoration, 1968 etc, Oxford University Press, p. 54.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Còdex Vaticanus |
