Còpia a l'albúmina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Retrat de Lucio del Valle, cap al 1860. Còpia en paper a l'albúmina. Format carte de visite.
L'esfinx de Giza l'any 1867, per Félix Bonfils. Còpia en paper a l'albúmina, 22 x 28,5 cm.

La còpia en paper a l'albúmina era un procediment fotogràfic de positivat en paper, per contacte directe, a partir d'un negatiu (generalment de vidre al col·lodió humit). Entre 1860 i 1890, va ser el tipus de còpia positiva més utilitzada pels fotògrafs. Es va emprar molt per als retrats d'estudi, en format de targeta, i també per al tiratge de còpies de vistes de ciutats, monuments i obres d'art.

El paper a l'albúmina el va inventar el 1850 Blanquart Evrard. Era preparat amb clara d'ou (albumen o albúmina), que s'aplicava al paper, afegint també una sal com el bromur de potassi. Un cop sec, el paper s'introduïa en una solució de nitrat de plata i es deixava assecar novament. El paper així sensibilitzat es posava en contacte amb un negatiu dintre d'una premsa de contactes, i s'exposava a la llum del sol diversos minuts, fins que la imatge tingués la intensitat desitjada. La imatge apareixia per ennegriment directe,[1] sense revelat químic. Seguidament era necessari el seu fixat, virat i rentat final en aigua.

Les còpies a l'albúmina, correctament processades i virades a l'or, s'han conservat en molt bon estat, presentant gran intensitat tot i tenir més de 100 anys. No obstant això, moltes còpies mal processades o emmagatzemades han sofert una oxidació, que ocasiona esvaïment de la imatge. D'altra banda, la majoria de les còpies a l'albúmina eren enganxades o muntades sobre cartrons.

Per a la seva conservació museística, convé arxivar les còpies a l'albúmina embolicades en paper de pH neutre. Tampoc s'han d'exhibir de forma permanent, sinó només en exposicions temporals, ja que la llum va ocasionant una progressiva pèrdua de densitat de la imatge.

Les còpies soltes, sense muntar, són molt fines i s'arruguen i s'enrotllen fàcilment. Convé transportar i exhibir emmarcades en una orla o paspartú, també de cartró de pH neutre. Molts museus, biblioteques, fitxers i col·leccionistes conserven centenars o milers de còpies a l'albúmina del segle XIX. Per exemple, la Biblioteca Nacional d'Espanya, el Palau Reial de Madrid, o l'Arxiu fotogràfic Ruiz Vernacci.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Kurtz, Gerardo F. «Origen d'un mitjà gràfic i un art. Antecedents, inici i desenvolupament de la fotografia a Espanya». A: Summa Artis. Història General de l'Art. Vol XLVII. La fotografia a Espanya: dels orígens al segle XXI. Madrid: Espasa Calpe, 2001, p. 131. ISBN 84-239-5492 -7. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Còpia a l'albúmina