Cúmulus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cúmulus
Núvols cúmulus
Núvols cúmulus
Altitud: per sota de 2 km
Núvol de precipitació?: Depèn: Els cúmulus humulis i medicris generalment no, però cúmulus congestus de vegades sí.
Abreviatura: Cu
Símbol: Cúmulus
Cúmulus

El cúmulus (Cu) (del llatí, «acumulació» ) és un núvol que s'assembla a una massa feta de cotó fluix, amb túmuls i/o torres, de base aplanada i amb una part superior semblant a la d'una col-i-flor. Els cúmulus es formen a la troposfera, a altituds que van des de 500 a 6.000 m, i freqüentment s'escampen en denses formacions de paquets apilats, per convecció. Els corrents d'aire amb força ascendent, coneguts com a termals, pugen a una alçada on la humitat de l'aire pot començar a condensar-se. Degut a això, els cúmulus creixen verticalment en lloc d'horitzontalment. Els cúmulus són, per aquesta raó, aprofitats pels pilots d'aparells de vol sense motor per a mantenir-se en aquests corrents convectius (les termals) durant llargues estones.

Tot i que molt més comuns en dates caloroses (estiu), els cúmulus es poden formar a qualsevol període de l'any, sempre que les condicions siguin les necessàries, de manera que puguin créixer i passar a ser cumulonimbus, els quals portaran tempestes i pluges. Els cúmulus sovint es formen en temps d'anticicló, tot i que de vegades l'aire descendent anticiclònic produeix una capa d'inversió que impedeix l'ascens de l'aire a altures on la seva humitat podria condensar-se. En aquestes condicions, els cúmulus no es formen i el cel continua clar. En molts casos, aquest procés dura uns 45 minuts.

Formació[modifica | modifica el codi]

Els cúmuls són núvols de desenvolupament vertical que tenen la seva base en el nivell dels núvols baixos, però que es poden estendre (no és imprescindible) pels tres pisos que defineixen els núvols. Són núvols espessos, separats, de contorns ben definits i retallats, que es desenvolupen verticalment en forma de protuberàncies, cúpules o torres. Estan constituïts principalment per gotes d’aigua i sovint a la part alta, allà on la temperatura és inferior als 0º, per cristalls de glaç.[1]

Observació[modifica | modifica el codi]

Les parts il·luminades pel sol adquireixen sovint un color blanc immaculat i lluent, mentre que la base, molt més fosca, és sensiblement horitzontal. Hi ha molta varietat de gruix i extensió. Els més petits i agrupats indiquen temps estable, i es formen i creixen durant la primera part del dia. Quan el sol comença a baixar a l’horitzó, eixamplen la seva base, minven l’altura i esdevenen estratocúmuls. Aquests núvols no es desplacen en horitzontal pràcticament i neixen i desapareixen a la mateixa zona. Quan són grossos i es desplacen horitzontalment associats amb altostrats o en un cel caòtic, poden produir precipitacions febles i alguns xàfecs, en aquest últim cas més habituals en latituds tropicals que no pas al nostre país.[1]

Tipus de cúmulus[modifica | modifica el codi]

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Servei Meteorològic de Catalunya. «Cúmuls». Web. [Consulta: 28 d'agost del 2014]. CC-BY-SA-3.0

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cumulus