C-31

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
C-31
Inici: El Vendrell (Baix Penedès)
Coordenades: 41° 13′ 9.54″ N, 1° 32′ 37.81″ E / 41.2193167,1.5438361Coord.: 41° 13′ 9.54″ N, 1° 32′ 37.81″ E / 41.2193167,1.5438361
Fi: Figueres (Alte Emprodà)
Coordenades:
Longitud: 249 km (traçat fragmentat en quatre trams discontinus) km
Cota més alta: msnm
Coordenades:
Cota més baixa: msnm
Coordenades:
Llista de carreteres de la Generalitat

La C-31 és una carretera sota gestió de la Generalitat de Catalunya que uneix el Vendrell i Figueres fent un total de 249 km en quatre trams discontinus.

Primer tram: El Vendrell-Vilanova i la Geltrú[modifica | modifica el codi]

El trajecte comença al Vendrell, però el primer punt quilomètric és el 131; i seguint la costa entra al Garraf i es dirigeix a la C-32 a l'alçada de Vilanova i la Geltrú

Segon tram: Sitges-Barcelona[modifica | modifica el codi]

Comença a la sortida de la C-32 a l'altura de Sitges, continua serpentejant per la costa del Garraf i es dirigeix a Barcelona convertida en autovia a Castelldefels.

Tercer tram: Barcelona-Montgat[modifica | modifica el codi]

Comença a la Plaça de les Glòries de Barcelona i es dirigeix en forma d'autopista a Badalona i posteriorment a la unió amb la B-20 a l'altura de Montgat, on es converteix en la C-32.

C-31D[modifica | modifica el codi]

Fi de la S-31D, a Laia l'arquera

La C-31D o Ramal sud de Mataró és una via rapida que comunica la C-32 des de Cabrera de Mar fins a Mataró, connectant amb la N-II. El recorregut és de tan sols tres kilòmetres, amb diverses sortides. Travessa principalment el polígon del Pla d'en Boet (Mataró) i el del Cros (Cabrera de Mar).

  • Inici: C-32, Sortida Mataró Sud.
  • Sortida 1: Antic Camí del Mig.
  • Pont sobre la carretera d'Argentona.
  • Sortida 2: Polígon Pla d'en Boet.
  • Fi: Laia l'arquera N-II.

Quart tram: Santa Cristina d'Aro-Figueres[modifica | modifica el codi]

Aquest és el tram més llarg, amb 70 quilòmetres, en el que fa de variant de Santa Cristina d'Aro, Sant Feliu de Guíxols, Platja d'Aro, Sant Antoni de Calonge,Palamós i Palafrugell, on acaba el desdoblament. D'aquí es dirigeix a Torroella de Montgrí passant per Regencós i Pals amb un carril per a cada sentit de circulació. Després passa per Verges on gira en direcció sud-nord fins a Vilacolum, i finalment en direcció sud-est - nord-oest per acabar a la N-IIa, prop de Figueres. Durant el 2009 hi hagué treballs de desdoblament del tram entre la Tallada d'Empordà i Torroella de Fluvià criticada per entitats ecologistes [1] i defensada pels alcaldes de la zona afectada[2] i Joaquim Nadal i Farreras, Conseller de Política Territorial i Obres Públiques[3]

Referències[modifica | modifica el codi]