Candidatura d'Unitat Popular
| CUP | |
|---|---|
 |
|
| Eslògan | L'alternativa necessària |
| Fundació | 14 de desembre de 1986 |
| Seu | Plaça de Gispert, 4, 1r, Manresa (Bages) |
| Publicació oficial | InfoCUP |
| Ideologia | Independentisme dels Països Catalans Socialisme Ecologisme,comunisme |
| Colors oficials | Groc, vermell, negre i blanc |
| Lloc web | |
| www.cup.cat | |
La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) es configura com a organització política assembleària l'àmbit de la qual són els Països Catalans i que partint de l'àmbit municipal, treballa per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals.[1] La CUP es diferencia dels partits polítics tradicionals, en que totes les decisions del partit les prenen els militants i no els càrrecs electes de cada partit, aplicant així, la democràcia directa. A través dels seus regidors, la CUP aplica al Ple Municipal dels Ajuntaments les decisions preses pels seus militants a l'Assemblea Municipal. Alhora, promou el teixit associatiu i els moviments socials de la ciutat i denuncia els alts sous que cobren els polítics professionals cedint una part del seu sou a l'Assemblea Municipal. [2] Actualment té presència a una vuitantena de municipis del Principat de Catalunya i del País Valencià, amb la intenció de tenir-ne a la totalitat dels Països Catalans en un curt marge de temps. [3]
La CUP s'estructura en Assembles Municipals, les quals són autònomes per prendre les seves pròpies decisions a través dels seus militants. Per tal de coordinar-se entre sí, la CUP disposa de les Assembles Territorials. Aquestes aporten representants per formar el Consell Polític, que és l'encarregat de coordinar totes les CUPs a nivell nacional i de coordinar-se amb el Secretariat Nacional. Aquest, és l'encarregat de gestionar el dia a dia de la Candidatura d'Unitat Popular i no té atribucions polítiques. L'òrgan màxim de decisió és l'Assemblea Nacional, formada per tots els militants de la CUP i encarregada d'aprovar els temes més importants com són les línies estratègiques a seguir, decidir les eleccions supramunicipals a concórrer, escollir el Secretariat Nacional, aprovar els pressupostos, aprovar nous estatuts, etc.
Taula de continguts |
[modifica] Secretariat Nacional
El secretariat Nacional el formen Adam Majó de Manresa, Aina Barahona de Celrà, Albert Botran de Molins de Rei, Francesc Andeu de Sabadell, Joan Teran de Barcelona, Jordi Salvia de Vilafranca del Penedès, Lluís Sales de Girona, Marc Sallas de Badalona, Oscar Mendoza de Vilanova i la Geltrú, Pau Juvillà de Lleida i Xavier Angelergues de Reus.[4]
[modifica] Història
Té com a precedent les primeres eleccions municipals després de la mort del general Franco, el 1979, quan diferents candidatures crítiques amb el rumb que prenien els esdeveniments decidiren organitzar candidatures independents i que en molts casos s'anomenaren Candidatures d'Unitat Popular. El Procés de Vinaròs rellançà les CUPs. Un primer impuls vingué a les eleccions municipals de 1999.
[modifica] 2003
A les eleccions municipals del 2003, es presentaren 10 llistes en solitari i 8 integrades en plataformes àmplies. La formació obtingué 2 regidors a Torà, 1 regidor a Vilafranca del Penedès i Valls. També obtingué regidors amb plataformes àmplies a Sabadell, Salt, Sant Pere de Ribes, Ripollet, Viladamat, Cerdanyola del Vallès, Sallent i Arbúcies.
|
Resultats en candidatures coalligades:
|
[modifica] 2004
La CUP es presentà a les eleccions al Parlament Europeu[5] amb uns resultats poc favorables. Obtingué 6.243 vots a Catalunya, 694 al País Valencià i 104 a les Illes Balears. En total, a l'Estat espanyol obtingué 9.285 vots. Com a curiositat foren els resultats obtinguts a Madrid (707 vots), Gasteiz (126) i Còrdova (63). Tanmateix, la tasca desenvolupada durant la campanya electoral provocà una gran mobilització dels sectors independentistes afins a la CUP. Aquest fet provocà una gran difusió de la CUP arreu dels Països Catalans, que tingueren com a conseqüència la creació d'una gran quantitat de nuclis de suport que a la llarga s'acabaren constituint com a CUP al seu municipi.
[modifica] 2006
El 2006 hi va haver el referèndum per aprovar l'estatut d'autonomia de Catalunya i la CUP s'hi mostrà en contra.[6][7]
[modifica] 2007
A les eleccions de 2007 la CUP es presentà en solitari o amb altres forces, doblant el nombre de llistes respecte el 2003.[8] La sigla CUP obtingué representació a Arenys de Munt (1), Berga (2), Cardedeu (1), Celrà (1), Manresa (1), Mataró (1), Molins de Rei (1), Montesquiu (1), Sallent (1), Sant Celoni (2), Torà (1), Valls (1), Vic (2), Viladamat (1), Vilafranca del Penedès (2), Vilanova i la Geltrú (1).
Mataró és la ciutat més gran on la CUP obtingué representació i obtingué més quantitat de vots (2173 vots). La CUP es presentà al País Valencià a Barxeta i no aconseguí representació per 2 vots. [9]
Amb un total de 50 candidatures i 30 nuclis embrionaris, la CUP aconseguí triplicar el nombre de regidors respecte els comicis anteriors.[10] En aquelles localitats on ja s'havien presentat, la CUP augmentà o consolidà el nombre de regidors obtingut. [9]
La CUP divideix les seves candidatures en 2 grups:
- El grup A engloba aquelles CUP que utilitzen la sigla CUP
- El grup B són candidatures independents o agrupacions d'electors amb la participació de la CUP local o membres individuals de la CUP
|
Resultats en candidatures en solitari:
|
Resultats en candidatures coalligades:
|
[modifica] 2008
A l'Assemblea Nacional de Manlleu (juliol 2008), i com a conseqüència del seu creixement i de la seva diversitat interna, la CUP es dotà d'uns nous estatuts interns i prengué la decisió de definir el seu marc de treball, la seva definició política i les seves línies estratègiques a la següent Assemblea Nacional extraordinària.[11][12]
[modifica] 2009
L'Assemblea Nacional de Mataró (gener 2009) comportà la ratificació de la definició de la CUP com a organització política d'àmbit i d'abast nacional, superant el municipalisme com expressió única de la seva activitat política i obrint les portes a presentar-se a les eleccions autonòmiques.[13] A més, la CUP sortí d'aquesta Assemblea amb la voluntat de situar-se i consolidar-se com el referent polític de tot l'espai crític amb el sistema actual i orfe de referencia política. [14]
La CUP refusà presentar-se a les eleccions europees del 2009.[15] Tampoc recomanà el vot per cap altra candidatura ni l'abstenció. Segons l'anàlisi de conjuntura fet per la CUP, "no creiem convenient presentar-nos en aquestes eleccions, com sí que ho vam fer a les anteriors de 2004, on volíem donar resposta al procés d'elaboració del Tractat Europeu que s'estava forjant des d'una perspectiva independentista i d'esquerres. Avui dia, el fet de no tenir cap tipus de política d'aliances a nivell polític, ni tan sols l'establiment dels mínims canals de comunicació amb formacions polítiques d'altres nacions, pròximes als nostres postulats, i no tenir treballat ni debatut internament en els òrgans que correspon aquest tema, ens fan decidir aquest posicionament com el millor possible".
A l'Assemblea Nacional de Girona (juny 2009) es decidí, per un marge molt estret, no presentar-se a les eleccions autonòmiques del 2010. Els motius foren prioritzar l'expansió de la CUP als municipis de cara a les eleccions municipals del 2011, consolidar una estructura nacional mantenint el sistema assembleari i de democràcia directa i tenir temps d'articular un discurs nacional conjunt. Tanmateix, deixà la porta oberta a presentar-se a les eleccions autonòmiques del 2014 si segueix el creixement en nombre de regidors a les eleccions municipals del 2011. [16]
L'Assemblea Nacional de Tarragona (octubre 2009) serví per escollir un nou secretariat nacional de consens entre tots els membres de l'organització i debatre l'intent de certs partits d'apropiar-se del moviment assembleari generat a les consultes sobre la independència de Catalunya. [17]
[modifica] 2010
La CUP decidí a l'Assemblea Nacional de Girona (2009) no concórrer a les eleccions autonòmiques de la Comunitat Autònoma de Catalunya. Tampoc recomanà l'abstenció ni el vot per cap partit, ja que es tractava de formacions exclusivament institucionals i que limitaven el paper polític del ciutadà a ficar una papereta en una urna cada quatre anys. Així, animà les persones a seguir-se organitzant per aconseguir uns Països Catalans plenament lliures.[18]
[modifica] 2011
L'Assemblea Nacional de Vilanova i la Geltrú (gener 2011) serví per aprovar el programa marc que totes les CUPs redactaren per tenir un programa de mínims comú de cara a les següents eleccions municipals del 2011 [3] amb la intenció de presentar unes 80 candidatures.[19]
Aquestes eleccions han estat un gran pas endavant en la consolidació de la CUP, multiplicant els seus resultats per cinc.[1] Han aconseguit tres regidors a Girona, i han estat la llista més votada a Arenys de Munt, amb quatre regidors, Alfés (3)[20] i Navàs (4), i ha obtingut majoria absoluta a Viladamat (4).
En aquestes eleccions, la CUP ha aconseguit les 4 alcaldies d'Arenys de Munt, Navàs, Viladamat i Celrà. [21][22]
La candidatura també està representada amb tres regidors a tres capitals de comarca, Vilanova i la Geltrú, Valls i Berga. També és destacable el resultat obtingut a Molins de Rei, on ha passat d'un regidor a quatre; a Banyoles (2) i a Reus (1).
La representació de la CUP també ha augmentat als consells comarcals. Ha passat d'un a tres representants al consell comarcal del Garraf; al Gironès, dos; i ha obtingut representació, amb un membre, als consells de l'Alt Camp, l'Alt Penedès, Bages, Berguedà, el Maresme i Osona.
|
Resultats en candidatures en solitari:
|
Resultats en candidatures coalligades:
|
Arran dels bons resultats en les eleccions municipals de 2011, l'entitat va començar a preparar-se per a presentar-se a les eleccions catalanes de 2014.[24]
[modifica] Referències
- ↑ 1,0 1,1 Àlvarez, David. «De 22 a 104: l'ascens de la CUP als ajuntaments». Diari Ara (09-06-2011) [Consulta: 9 juny 2011].
- ↑ «El regidor de la CUP renuncia a part del sou». El Punt (1 de setembre de 2010).
- ↑ 3,0 3,1 «La CUP presentarà més de 80 candidatures a les municipals». CUP.
- ↑ «CUP: nou Secretariat Nacional amb les municipals de 2011 a l'horitzó». Racó Català, 19/10/2009. [Consulta: 10/8/2011].
- ↑ «La CUP presenta la seva candidatura a les europees en un acte a Vic». VilaWeb (18 de maig de 2004).
- ↑ «La CUP demana el vot pel «NO» en el referèndum i n'exposa els motius». Diari de Manresa (16 de juny de 2006).
- ↑ http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/11247
- ↑ «Les CUP doblen el nombre de llistes que van presentar el 2003». VilaWeb.
- ↑ 9,0 9,1 «L'esquerra independentista consolida el seu projecte polític». CUP.
- ↑ «Els nous estatuts de la CUP enfortiran l'estructura amb vista a unes eleccions». El Punt/VilaWeb (29 de juny de 2008).
- ↑ «La CUP clou avui a Manlleu l'assemblea nacional». VilaWeb (6 de juliol de 2008).
- ↑ «La CUP aprova els nous estatuts». VilaWeb (7 de juliol de 2008).
- ↑ «La CUP decideix en assemblea deixar la porta oberta per presentar-se al Parlament». VilaWeb (11 de gener de 2009).
- ↑ http://mataro.cup.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=535&Itemid=1
- ↑ «La CUP no concorrerà a les eleccions europees». VilaWeb (23 d'abril de 2009).
- ↑ «La CUP no es presentarà a les eleccions al Parlament de Catalunya». VilaWeb (22 de juny de 2009).
- ↑ http://nacional.cup.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=1386&Itemid=1
- ↑ «La CUP davant les eleccions autonòmiques». CUP.
- ↑ «La CUP presentarà 80 candidatures a les municipals i s'estrenarà a Barcelona i Tarragona». Europa Press/VilaWeb (9 de gener de 2011).
- ↑ «Lent creixement de les CUP a Ponent». L'Accent, 30 de maig de 2011.
- ↑ «La CUP obté quatre alcaldies». Nació Digital (11 de juny de 2011).
- ↑ «Els batlles de Arenys de Munt, Navàs, Viladamat i Celrà, de la CUP». VilaWeb (11 de juny de 2011).
- ↑ «Jordi Navarro: 'Una part de l'electorat d'Esquerra ha valorat més la manera de treballar de la CUP'». VilaWeb (24 de maig de 2011).
- ↑ Tugas, Roger. «La CUP ja es prepara per a les catalanes del 2014». Diari Ara [Barcelona] (12/12/2011), p.10. ISSN 2014-010X.
[modifica] Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||
