Cabó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cabó
Bandera de Cabó Escut de Cabó
(En detall) (En detall)
Localització

Cabó situat respecte Catalunya
Cabó situat respecte Catalunya

Localització de Cabó respecte de l'Alt Urgell


Municipi de l'Alt Urgell
Cabó.JPG
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Lleida
Alt Pirineu i Aran
Alt Urgell
Gentilici Cabonès, cabonesa
Superfície 80,33 km²
Altitud 768 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
94 hab.
1,17 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 355500 4677950Coord.: 42° 14′ 25″ N, 1° 14′ 55″ E / 42.24028°N,1.24861°E / 42.24028; 1.24861
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

3
Josep Marques Castany
Codi territorial 250616

Cabó és un poble cap del municipi del seu nom, de la comarca de l'Alt Urgell.

Entitat de població Habitants
Cabó 50
Pujal d'Organyà, el 24
Vilar de Cabó, el 34

Situació[modifica | modifica el codi]

Cabó es troba a la comarca de l'Alt Urgell. Limita amb la comarca del Pallars Jussà a l'oest. Al nord limita amb el municipi alturgellenc de les Valls d'Aguilar, al nord-est amb Ribera d'Urgellet i Fígols i Alinyà, a l'est amb Organyà i al sud amb Coll de Nargó.

Entitats de població de Cabó

Geografia física i humana[modifica | modifica el codi]

Cabó és un municipi que s'estén al llarg de la vall del Riu de Cabó. La vall de Cabó és molt ampla i rica tenint en compte el cabal del riu. És orientada d'oest a est, amb una forma que denota la seva formació glacial i amb el riu formant un profund solc amb secció en forma de V. El riu passa per la banda nord de la vall, de forma que els camps de conreu i el bosc es disposen a la banda sud del riu (a la seva dreta). Tanquen la vall per l'oest la Serra de Boumort (que fa frontera amb la comarca del Pallars Jussà), pel nord el Solà (fronterer amb les Valls d'Aguilar) i pel sud la Serra de Sant Joan (frontera amb el municipi de Coll de Nargó). L'alçada mitjana de la zona poblada o conreada és d'uns 600 m.

El municipi i la Vall de Cabó[modifica | modifica el codi]

El municipi comprèn diversos nuclis habitats i alguns altres d'abandonats que es disposen prop del riu, però sempre amunt, a la zona del con d'origen glacial, i no avall a la vora del riu, ocupant llocs estratègics prop dels camps.

Poble de Cabó[modifica | modifica el codi]

La principal població de la vall és Cabó, ubicada a la confluència del Riu de Cabó (que neix al "Cap de la Vall") i la Llau de l'Anglada (que neix a Prat Montaner, molt a prop de Serra de Boumort 2076'2m). Aquesta està dividida en dos parts pel riu de Cabó: la part antiga o nucli antic edificat a la part nord i la part nova establerta a la part sud.

El nucli antic construït aprofitant una petita formació calcàrea en forma de turó al peu de la Serra de Prada és caracteritza per edificis de pedra vista i de teulada inclinada a dos vessants. La majoria dels edificis d'aquesta part antiga són dels s. XVI -XIX i és fàcil establir-ne una cronologia des dels més antics situats al capdamunt de la població fins als més nous situats ben a prop de la llera del riu formant l'anomenat "Raval". L'esglaonament dels edificis des de la plaça del "cap del poble" fins a la "plaça del molí" o del raval té el seu origen en la bona defensa què proporcionava aquest fet al moment d'alertar a la població de la proximitat d'enemics i poder preparar una bona defensa del poble en cas d'hostilitats durant l'Edat Moderna. Cal destacar el pont de pedra situat al peu de la població construït l'any 1912 en substitució de l'antic gual per creuar el riu què s'havia endut l'aiguat de 1907. Aquest pont juntament amb un altre situat a l'extrem oposat de la vila construït als anys quaranta serveixen per comunicar el poble amb la carretera d'Organyà. És interessant mencionar l'existència d'una antiga palanca entremig dels dos ponts què l'aiguat de 1982 s'endugué i de la qual no en queda cap testimoni.

Església vella de Sant Serni de Cabó.

La part sud es caracteritza per cases aïllades i disseminades situades als marges de la carretera d'Organyà i què estan establertes al voltant de les propietats dels mateixos veïns construïdes entre els s. XVIII i XX.

El poble consta a més de dues esglésies: l'Església vella de Sant Serni de Cabó del s. X ubicada a les rodalies de la població i l'Església nova advocada al mateix sant construïda el 1950 a la part nova. També cal destacar l'existència del consistori de la vall a la mateixa població just a tocar de l'Església Nova. El poble conta a més amb un restaurant "Cal Magí" què gaudeix de gran fama pels cargols i altres plats casolans què s'hi cuinen. Té un molí i una premsa d'oli i conta amb un parc infantil construït l'any 2009

Poble del Vilar de Cabó[modifica | modifica el codi]

El següent nucli en importància és el Vilar de Cabó, situat a la part central de la vall, on aquesta és més ampla i plana, i amb més terreny cultivable. A diferència de Cabó el poble s'ha desenvolupat seguint una estructura simetrica al voltant de la Plaça Major. Destaca del poble, l'església de Sant Miquel, contemporanea a la de Sant Serni de Cabó. A dintre de l'església hi ha pintades unes imatges de gran valor artistic per la seva bellesa. A l'altra banda del riu, part nord, s'estenen un conjunt de vinyes què dominen tota la part solana.

Poble del Pujal d'Organyà[modifica | modifica el codi]

Més avall, prop ja d'Organyà, i molt amunt respecte al nivell del riu, trobem l'últim nucli d'importància: el Pujal d'Organyà o també anomenat Pujal de Cabó. Està situat a sobre d'un pujol, d'aquí deriva el nom de Pujal, des d'on es domina tota la desembocadura del riu de Cabó. Aquí també es pot destacar la font pública feta amb un bloc de formigó en forma de engranatge. L'aigua d'aquesta població no s'extreu del riu sinó de la Font Bodonera de Organyà.

Altres pobles[modifica | modifica el codi]

Molt més amunt, pujant pel riu de Senyús trobem dos nuclis més, ara deshabitats: Senyús, sobre un tallant entre els dos rius, i les Escales, un conjunt de bordes i aixoplucs pel bestiar i els pastors.

Economia[modifica | modifica el codi]

Per la Serra de Boumort (a l'extrem oest de la vall) hi passa la Cabanera, ruta molt important de transhumància usada des de l'època medieval per a portar els ramats d'ovelles des de les comarques del sud fins als Pirineus (a la primavera) i vice-versa (a la tardor). En aquesta serra hi ha un pas, anomenat Pas Comptador, usat els pastors per a poder comptar les ovelles que guiaven i comprovar que no n'havien perdut gaires. Quan els ramats tornaven a la tardor dels prats del Pirineu, podien optar per fer estada a Taús (pocs quilòmetres més al nord, un important centre de compra i venda de ramats) o baixar a vendre'ls a la Fira de Sant Andreu a Organyà. Aquesta situació privilegiada i el Pas Comptador donaven a Cabó una gran importància estratègica i econòmica. Molt a prop del pas Comptador s'hi troba també un pou de gel, que contribuïa també a l'activitat econòmica de la zona.

Història[modifica | modifica el codi]

Prehistòria[modifica | modifica el codi]

L'existència de monuments megalítics a la vall demostra l'existència de pobladors a la Vall des d'èpoques prehistòriques. Això no és d'estranyar, donada la riquesa natural de la vall, la seva extensió i que és poc elevada en comparació amb les valls prepirinenques dels voltants, i per tant menys freda. Entre els megàlits o dolmens trobats i documentats estan de est a oest : Dolmen de Cal Llauna, Dolmen de Colomera, Dolmen del Mal Pas, Dolmen de l'Oliva, Dolmen de Pedracabana i Dolmen de Favà. En total són sis dolmens la majoria dels quals van ser construïts entre el 2000 i el 1500 aC.

Dolmen de Favà 2000-1500 aC

Edat Antiga i Edat Mitjana[modifica | modifica el codi]

La zona de l'actual Vall de Cabó va ésser durant l'època preromana territori de la tribu ibèrica dels Iacetans just al límit amb els Ceretans al Nord i els Bargusis a l'est. El fet que el pas pel Congost de Tresponts fos aleshores intransitable feia que els viatgers que anaven cap a l'Urgellet haguessin de travessar la vall per continuar cap al nord. Algunes llegendes afirmen què Anníbal Barca, cap dels cartaginesos durant la Segona Guerra Púnica, va travessar la vall amb les seves tropes l'any 219 aC de camí cap a Roma.


Pel que sabem els romans no van establir-se mai a la Vall de Cabó i gairebé es pot afirmar que els descendents dels Iacetans van continuar vivint amb tota tranquil·litat fins a l'any 476 dC amb caiguda de l'Imperi Romà d'Occident. No obstant de ben segur que es van veure influenciats per les ciutats romanes de Aeso (Isona) i Orgellia (La Seu d'Urgell) on devien comerciar amb els pobles de les valls veïnes.


Cap als s. II i III dC la despoblació a l'Imperi Romà s'aguditza i els problemes de subministrament és fan evidents. Orgia, una població què molts autors situen a Organyà, ben podria ser una vil·la situada dins el terme de Cabó.


Cau l'Imperi Romà i el món cau a la foscor. Durant el s. IV la nombrosa presència cristiana a la comarca obliga a crear el Bisbat d'Urgell. Serà aleshores quan naixerà la primitiva església de Sant Serni de Cabó què més tard esdevindrà monestir (documentat a l'acta de consagració de la catedral de Santa Maria de La Seu d'Urgell de l'any 839).


Després de la invasió musulmana de Catalunya l'any 714 i de la reconquesta de la Marca Hispànica per Carlemany l'any 785 la vall passa sota jurisdicció del Comtat d'Urgell. Borrell I d'Osona "†820", primer comte d'Urgell després de la reconquesta, va ser probablement qui va instituir el títol de Senyors de Caboet. La riquesa de la vall de Cabó era donada pel monestir benedictí situat al cap d'un pujol del qual ens resta l'església romànica del s. X orientada de S a N assentada sobre una altra església anterior orientada de E a O.


L'any 839 la Vall de Cabó ja apareix mencionada a l'acta de consagració de la catedral de Santa Maria de la Seu d'Urgell sota el nom de Kapudeizo, també apareixen els parròquies d'Organyà (Horganiano) i Favà (Favano). En els documents dels segles X i XI també hi apareixen esmentades les poblacions del Vilar, Anell, Coma, Fontanet, Espodolla, Tragó, Boixedera i el Pui.

Vista de la part posterior de l'Església de Sant Serni de Cabó on abans del 1950 hi havia la rectoria.

Els enllaços matrimonials dels Senyors de Caboet van fer que aquests gaudissin d'un poder econòmic i influència política amb els propis bisbes d'Urgell. Isarn de Caboet és el primer senyor de Caboet del qual en tenim constància i va viure durant el s. X. El seu fill Ramón I de Caboet (mort vers el 1020), el seu nét Isarn Ramón (†1065-1067) i el seu besnét Guitard Isarn de Caboet (†1102-1104) van continuar el seu llegat ampliant els dominis del Senyors de Caboet per les valls de Sant Joan i Andorra. Així l'any 1095 el Bisbat d'Urgell a canvi de protecció militar, va cedir els seus drets polítics, militars i judicials a la família Caboet del qual va quedar constància al testament del senyor de Caboet (Greuges de Guitard Isarn), el text complex més antic en català.[2]


A la mort de Guitard Isarn el senyoriu va passar a mans del seu fill Guillem de Caboet (†1110-1112) i al morir aquest el testa a favor del seu germà Miró Guitard de Caboet (†1154-1155) el qual es va casar amb Valencia. A la mort de Miró i després de la mort del seu fill gran : Ramón II de Caboet (†1156) se'n féu càrrec del senyoriu el fill petit Arnau de Caboet (†1170). Arnau es va casar amb Ermergarda de Taús i amb aquest matrimoni les Valls d'Aguilar van passar al poder dels Caboet.[3]


Arnaua o Arnaldeta de Caboet (segons les fonts) era filla d'Arnau de Caboet i Ermergarda de Taús i visqué sota la protecció del comte d'Urgell Ermengol VII tota la seva infància. L'any 1180 va contreure matrimoni amb Bertran de Tarascó a petició del propi comte però aquest va morir poc després deixant un nadó de pocs mesos: Bertran de Tarascó (†1194-1198). Desobeint els consells del successor i fill d'Ermengol VII, Ermengol VIII, es va casar l'any 1185 amb Arnau I de Castellbò (†1226) vinculat al catarisme.

Armes dels Castellbò (s.XIII)


Amb la mort de Bernat de Tarascó, hereu legítim del senyoriu de Caboet, l'any 1194, Ermengol VIII es va negar a reconèixer que l'hereva del senyoriu passava a ser la filla del segon matrimoni d'Arnaldeta : Ermessenda vescomtessa de Castellbò i senyora de Caboet. La guerra entre el comte i el vescomte va acabar l'any 1199 amb el reconeixement del poder d'Arnau de Castellbò sobre les valls de Cabó, Sant Joan i Andorra.


Amb la mort d'Arnaldeta (1202), la seva filla Ermessenda de Castellbò va casarse amb Roger Bernat II de Foix l'any 1208. Així després de la mort d'Arnau de Castellbò el 1226 Ermessenda va pasar a ser vescomtessa de Castellbò i senyora de Caboet, Sant Juan i Andorra.


A la mort d'aquesta el 1230 el títol de Senyors de Caboet va passar a pertànyer al seu marit que el donar als descendents del matrimoni amb Ermessenda. Així la vall de Cabó va passar a pertànyer al Comtat de Foix i més tard al Regne de Navarra l'any 1479. L'any 1278 els comtes de Foix van acceptar tenir en feu honrat les valls de Cabó, Sant Joan i Andorra amb el Bisbat d'Urgell d'acord amb la sentència del Pariatge d'Andorra. Tot i això l'any 1162 els cent setze caps de casa de la vall de Cabó ja havien prestat homenatge al bisbe d'Urgell.


Després del casament d'Arnaldeta i Arnau la casa pairal dels senyors abandona la vall i ja no va tornar a establir-s'hi mai més. L'allunyament del poder polític, la inseguretat i les epidèmies dels segles XIII, XIV i XV van provocar i conduir a un abandonament progressiu de la vall durant la Baixa Edat Mitjana (molt pitjor que l'actual).[4]

Edat Moderna i Contemporànea[modifica | modifica el codi]

Cabó, any 1970

Al s.XVI la Vall de Cabó passa a formar part del Regne d'Espanya amb la conquesta del Regne de Navarra per Ferran el Catòlic.[5]

Durant el s.XIX la vall va experimentar un augment demogràfic què culmina el 1860 amb una població total de 680 habitants (sumant els pobles de Cabó, El Vilar de Cabó, El Pujal d'Organyà, Ares i Senyús).

A partir del darrer terç del s.XIX i durant tot el segle XX la vall ha experimentat una caiguda constant de població i actualment conta amb 94 habitants empadronats : la majoria gent gran i de mitjana edat.

Govern municipal des de la restauració de la democràcia[modifica | modifica el codi]

Partit Alcalde Legislatura Presa de possessió Baixa
CiU JOSEP MARQUÈS I CASTANY 2011-2014 11/06/2011
CiU JOSEP MARQUÈS CASTANY 2007-2011 16/06/2007 21/05/2011
CiU JOSEP MARQUÈS CASTANY 2003-2007 14/06/2003 26/05/2007
CiU ANTONI BETRIU VIDAL 1999-2003 03/07/1999 24/05/2003
CiU ANTONI BETRIU VIDAL 1995-1999 17/06/1995 12/06/1999
CiU ANTONI BETRIU VIDAL 1991-1995 06/10/1994 27/05/1995
CiU FRANCESC BULLICH SALVADÓ 1991-1995 15/06/1991 06/10/1994
CiU FRANCESC BULLICH SALVADÓ 1987-1991 30/06/1987 25/05/1991
Ind. FRANCESC BULLICH SALVADÓ 1983-1987 23/05/1983 09/06/1987
UCD JOSEP BULLICH BOSA 1979-1983 19/04/1979 07/05/1983

- La present informació ha estat extreta de l'organisme oficial que gestiona les comarques i els ens locals a Catalunya.

Composició actual del ple de l'ajuntament de Cabó[modifica | modifica el codi]

Partit polític Informació
CIU Nom: Josep Marquès Castany

Càrrec: Alcalde 
Nomenament: 11-06-2011
Comarca: Alt Urgell
Àrea: Cabó

PM Nom: Ventura Obiols Bentanachs

Càrrec: Regidor
Nomenament: 11-06-2011
Comarca: Alt Urgell
Àrea: Cabó

PM Nom: Xavier Bullich Coll

Càrrec: Regidor
Nomenament: 11-06-2011
Comarca: Alt Urgell
Àrea: Cabó

D'interès turístic[modifica | modifica el codi]

El camí del bosc, poc transitat, ha tornat a tenir nova vida gràcies a rutes en bicicleta que visiten els esmentats dólmens i a la presència molt nombrosa de boletaires tota la tardor i primavera. A l'extrem est de la vall, al terme del Pujal hi ha una zona amb una excel·lent reputació entre els amants del parapent, que de vegades l'anomenen la catedral d'aquest esport. Més amunt de Cabó es pot ascendir fins a l'ermita de Sant Serni, romànica, que mereix una visita tot i trobar-se en un estat de conservació força deplorable.

Per als amants de les caminades a peu, és molt recomanable una ruta d'un parell de dies a través del Parc Natural de Boumort. És un camí senzill, que comença a Cabó i puja per Senyús cap a Prat Montaner, molt a prop de Pas Comptador; passa ben a la vora del Roc dels Quatre Alcaldes (que fa de frontera de 4 municipis) i baixa cap a Cuberes (al Pallars), per tornar a pujar suaument cap als Castells (municipi de les Valls d'Aguilar) planant cap a Taús, i finalment arribant a la Guàrdia d'Ares. Des de la Guàrdia hi ha un camí ben conservat que baixa novament fins a la Vall de Cabó. A part de l'interès paisatgístic de la ruta, és molt freqüent trobar-hi senglars ("porc fer" en la parla local), cérvols i exemplars de trencalòs (Gypaetus barbatus). Amb una mica de fortuna podreu sentir el cant del gall fer i veure-hi porcellades de 20 i més exemplars a la vora mateixa del camí cap a Cuberes.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- 7 16 88 475 680 634 660 541 513
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
573 513 425 398 395 243 163 158 143 138
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
127 120 123 118 114 104 99 - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. Els greuges de Guitard Isarn, Biblioteca Nacional de Catalunya, 15-12-2012
  3. Els Senyors de Caboet, Data de consulta : 16-12-2012.
  4. Enciclopèdia Catalana Online, Data de Consulta : 15-12-2012; altres publicacions i articles de la Wikipedia.
  5. Enciclopèdia Catalana Online, Data de consulta 16-12-2012.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cabó Modifica l'enllaç a Wikidata