Cabaret (musical)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
P treble clef.svg
P culture.svg
Cabaret

Fitxa tècnica
Música John Kander
Lletra Fred Ebb
Llibret Joe Masteroff
Basada en l'obra de John Van Druten I Am a Camera

Estrena 20 de novembre de 1966
Broadhurst Theatre
Nova York

Idioma original Anglès
Produccions destacables
1966 Broadway
1968 West End
1986 Revival de Broadway
1998 Revival de Broadway
2008 Barcelona
Premis
Premi Tony al Millor Musical
Premi Tony al Millor Revival de Musical

Cabaret és un musical amb llibret de Joe Masteroff, cançons de Fred Ebb i música de John Kander. La seva estrena a Broadway al 1966 ja la convertí en un èxit, tenint una adaptació cinematogràfica al 1972, així com nombroses reposicions.

Està basat en l'obra de John Van Druten, I Am a Camera, de 1951, que alhora està adaptada de la novel·la Goodbye to Berlin, de Christopher Isherwood. Ambientada al 1931 a Berlín, mentre que els nazis assoleixen el poder a Alemanya, se centra en la vida nocturna al sòrdid Kit Kat Klub, en la relació entre la cantant anglesa de cabaret Sally Bowles i el jove escriptor estatunidenc Cliff Bradshaw.

També hi ha una altra trama, centrada en el romanç entre la dispesera de la casa d'hostes on viuen Sally i Cliff, Fräulein Schneider, i el seu hoste Herr Schultz, un venedor de fruita jueu. Contemplant l'acció està el Emcee, que actua com a Mestre de Cerimònies al Kit Kat Klub i serveix com a metàfora constant de l'estat de la societat a l'Alemanya de Weimar durant l'espectacle.

Rerafons[modifica | modifica el codi]

Sandy Wilson, que havia aconseguit l'èxit als 50 amb The Boy Friend, havia completat el llibret i la major part de la banda sonora per a Goodbye to Berlin, la seva musicalització de I Am a Camera, quan se n'assabentà que el productor David Black tenia una opció per a l'obra de Van Druten, i que aquest havia estat adquirit per Harold Prince. Prince encarregà a Joe Masteroff perquè treballés en el projecte, però quan es trobaren, es mostraren d'acord que la música de Wilson no capturava l'essència del Berlín de finals dels anys 20, i convidaren a John Kander i a Fred Ebb a unir-se al projecte. La nova versió en un inici era una obra dramàtica precedida per un pròleg de cançons que descrivien l'atmosfera de Berlín des de diversos punts de vista. Però quan els autors començaren a distribuir les cançons entre les escenes, se n'adonaren que la història podia explicar-se seguin l'estructura d'un musical més tradicional, substituint alguna de les cançons que ja tenien. El protagonista principal masculí passava a ser un escriptor nord-americà que ensenya anglès, Frau Schneider deixava de ser anti-semita per convertir-se en una dona més tolerant amb un admirador, Herr Schultz, un fruiter jueu; s'eliminaren dos estudiants d'idiomes; i s'afegiren dos personatges nous: la prostituta Fräulein Kost i el nazi Ernst Ludwig. Així doncs, el musical va convertir-se en dues històries separades l'una de l'altra, la primera centrada en la decadència del sòrdid Kit Kat Club, i la segona una història situada al món real en la que existeix el club.[1]

Després de veure un dels darrers assaigs abans que la companyia anés a Boston per rodar l'obra abans de presentar-la a Broadway, Jerome Robbins aconsella que s'haurien d'eliminar les seqüències musicals fora del cabaret, consell que Prince ignorà, però que Bob Fosse seguí quan va dirigir l'adaptació cinematogràfica.

La posada en escena de Prince va ser totalment nova pel seu temps: a mesura que el públic entrava al teatre, el teló ja estava pujat, mostrant un escenari buit, llevat d'un gran mirall que reflectia al públic. No hi havia obertura, sinó que un repic de timbals i plat portava al número d'inici. La juxtaposició de les escenes de diàleg amb les cançons usada com a exposició i els números del cabaret per separat mostrant l'estat de la societat era un concepte nou que en un inici estranyava al públic, però a mesura que anaven entenent la diferència entre ambdós, podien acceptar els lligams que hi havia entre ells.[2]

Produccions[modifica | modifica el codi]

Producció Original de Broadway

Després de 21 prèvies, la producció original de Broadway, dirigida per Harold Prince i coreografiada per Ron Field, s'estrenà el 20 de novembre de 1966 al Broadhurst Theatre, anant després al Imperial i al Broadway fins a completar 1.165 funcions. Al repartiment original apareixien Jill Haworth com Sally, Bert Convy com Cliff, Lotte Lenya com Fräulein Schneider, Jack Gilford com Herr Schultz, i Joel Grey com l'Emcee. Entre les substitucions posteriors hi hagué Anita Gillette com Sally, Ken Kercheval i Larry Kert com Cliff, i Martin Ross com l'Emcee.

Revival a Broadway – 1987

Després de 18 prèvies, es presentà la primera reposició a Broadway, de nou dirigida per Prince i coreografiada per Field, estrenant-se el 22 d'octubre de 1987 al Imperial Theatre, anant després al Minskoff per completar 261 funcions. Joel Grey tornà a ser l'Emcee, i al repartiment apareixien Alyson Reed com Sally, Gregg Edelman com Cliff, Regina Resnik com Fräulein Schneider, i Werner Klemperer com Herr Schultz. S'afegí la cançó "Don't Go" pel personatge de Cliff.

Revival a Broadway – 1998

El segon revival de Cabaret a Broadway va ser dirigit per Sam Mendes i coreografiat per Rob Marshall. S'estrenà després de 37 prèvies el 19 de març de 1998 al Kit Kat Klub, situat al que abans havia estat conegut pel Henry Miller's Theatre, però es traslladaria a Studio 54, on va estar-se fins al final de les seves 2.377 funcions, esdevenint el tercer revival de musical que més temps s'ha estat a Broadway (només darrere de Oh! Calcutta! i Chicago). A més d'Alan Cumming com l'Emcee, el repartiment original incloïa a Natasha Richardson com Sally, John Benjamin Hickey com Cliff, Ron Rifkin com Herr Schultz i Mary Louise Wilson com Fräulein Schneider.

Aquesta producció, a més, tingué una sèrie de substitucions notables durant la seva estada a Broadway: Jennifer Jason Leigh, Joely Fisher, Gina Gershon, Deborah Gibson, Teri Hatcher, Melina Kanakaredes, Jane Leeves, Molly Ringwald, Brooke Shields i Lea Thompson com Sally; Michael C. Hall, Raúl Esparza, Neil Patrick Harris, Adam Pascal, Jon Secada i John Stamos com l'Emcee; Boyd Gaines com Cliff; Tom Bosley, Dick Latessa, Hal Linden, Laurence Luckinbill i Tony Roberts com Herr Schultz; i Blair Brown, Polly Bergen, Mariette Hartley i Carole Shelley com Fräulein Schneider.

La concepció de Mendes diferia enormement de l'original. Possiblement el canvi més significatiu era el personatge de l'Emcee. El paper creat per Joel Grey era androgen, en certa manera com un titella vestit amb frac, mentre que el personatge de Cumming estava molt sexualitzat. El número "Two Ladies" era interpretat per l'Emcee, una noia i un noi del cabaret, i incloïa ombres xinesques simulant diverses posicions sexuals. La cançó "Sitting Pretty" va ser eliminada i substituïda per "Money"; "I Don't Care Much", que havia estat eliminada del muntatge original, va usar-se; i "Mein Herr" i "Maybe This Time", escrites per a la pel·lícula, van ser afegides al muntatge. També diferien detalls en la posada en escena: "Tomorrow Belongs To Me", en lloc de ser interpretada per un cor d'homes, apareixia l'Emcee amb l'enregistrament d'un noi soprano cantant-la. El més dramàtic de tot va ser l'escena final, quan l'Emcee es treu la roba i a sota porta el vestit de presoner a un camp de concentració en la que porta una Estrella de David groga (identificatiu d'un presoner jueu) i un triangle rosa que indica que és homosexual.

La producció guanyà el Drama Desk Award com a millor Revival de Musical.

Producció original Londes

La primera producció al West End s'estrenà el 28 de febrer de 1968 al Palace Theatre amb Judi Dench com Sally, Barry Dennen com l'Emcee i Lila Kedrova com Fräulein Schneider.

Revivals a Londres

Hi ha hagut 3 grans revivals a Londres: al 1986, al Strand Theatre amb Kelly Hunter com Sally, Peter Land com Cliff i Wayne Sleep com l'Emcee, dirigit i coreografiat per Gillian Lynne; al 1993, una estada de curta durada aclamada per la crítica al Donmar Warehouse, dirigit per Sam Mendes amb Alan Cumming com l'Emcee, Jane Horrocks com Sally Bowles, Adam Godley i Sara Kestelman com Fraulein Schneider; i al 2006 al Lyric Theatre, dirigit per Rufus Norris, estrenada amb Anna Maxwell Martin com Sally, James Dreyfus com l'Emcee, Harriet Thorpe com Fraulein Kost i Sheila Hancock com Fräulein Schneider (guanyant un Premi Laurence Olivier per millor actriu de repartiment). Les substitucions al repartiment van incloure Kim Medcalf i Amy Nuttall com Sally, Honor Blackman i Angela Richards com Fräulein Schneider, Julian Clary i Alistair McGowan com Emcee. Aquesta producció inicià una gira pel Regne Unit al 2008, amb una companyia regional protagonitzada per Wayne Sleep com l'Emcee i Samantha Barks com Sally Bowles.

Altres produccions internacionals

Al 1992 es representà a Barcelona, en versió de Jerome Savary, protagonitzada per Nina en el paper de Sally i amb Michael Dussarat com a l'Emcee. Els acompanyaven Marc Martínez, Sílvia Tortosa, Ovidi Montllor, Mireia Ross i Victor Pi.[3] La producció realitzà una gira per l'estat espanyol.

Posteriorment, partint de la producció de Mendes, han aparegut diverses produccions de l'obra pel món: ja al 1999 s'estrenà en alemany al Club im Capitol Theater de Düsseldorf, dirigida per Robet Gilbert i protagonitzada per Anna Montanaro com Sally, Nik com l'Emcee i Norbert Conrads com Cliff; al 2003 s'estrenà en castellà al Teatro Nuevo Alcalá de Madrid, dirigida per B.T. McNicholl i protagonitzada per Natalia Millán com Sally, Asier Etxeandia com l'Emcee i Manuel Bandera com Cliff; producció que al 2008 es desplaçà al Teatre Apolo de Barcelona, amb Marta Ribera com Sally, Víctor Masán com el Emcee i Ivan Campillo com Cliff. Al 2006 s'estrenà en francès al Folies Bergère de París, amb Claire Perot com Sally Bowles, Fabian Richard com l'Emcee i Geoffroy Guerrier com Cliff; i al 2008 s'estrenà al Stratford Shakespeare Festival d'Ontàrio. Des del 13 de maig de 2009 es representa al Teatro Segura de Lima, dirigida per Mateo Chiarella i protagonitzada per Marco Zunino com l'Emcee i Gisela Ponce de León com Sally.

Argument[modifica | modifica el codi]

Primer Acte

Berlín. Inicis de la dècada de 1930. El Partit Nazi creix a poc a poc. El Kit Kat Klub és un sòrdid cabaret, un lloc de festes decadents davant l'ascens del terror nazi. El mestre de cerimònies del club, també anomenat Emcee, juntament amb les noies del cabaret i els cambrers, reben al públic ("Willkommen"). Mentrestant, en una estació de tren, Clifford Bradshaw, un jove escriptor estatunidenc arriba a Berlín amb l'esperança de trobar inspiració per a la seva novela. Es troba amb Ernst Ludwig, un alemany que ofereix feia a Cliff i que li recomana un allotjament. A la casa d'hostes, Fräulein Schneider li ofereix una habitació per 100 marcs, però Cliff només en pot pagar 50, però finalment Fräulein Schneider accepta els 50 i explica que la vida li ha ensenyat a prendre el que se t'ofereix ("So What?").

Quan Cliff visita el Kit Kat Klub, l'Emcee presenta a una cantant anglesa, Sally Bowles, que canta una cançó picant ("Don't Tell Mama"). Al seu camarí, Cliff ofereix acompanyar a Sally a casa, però li diu que el seu xicot, Max, l'amo del club, és molt gelós. Mentrestant, tot el cabaret alhora canta i balla, trucant-se pels telèfons que hi ha a les taules i convidant-se a balls i copes ("The Telephone Song").

L'endemà, tot just quan Cliff havia acabat la seva lliçó amb Ernst, arriba Sally. Max la fet fora i no té lloc on viure, i li demana si pot viure amb ell. En un inici Cliff es resisteix, però finalment el convenç (així com a Fräulein Schneider) a acceptar-la ("Perfectly Marvelous"). L'Emcee i dues coristes canten una cançó ("Two Ladies") sobre les estranyes condicions de vida d'en Cliff i la Sally. Al pis de Fräulein Schneider, Herr Schultz, un vell fruiter jueu que també viu allà, li ha regalat una pinya ("It Couldn't Please Me More"). Mentrestant, al Kit Kat Klub, un jove cambrer canta un himne patriòtic a Alemanya ("Tomorrow Belongs to Me").

Mesos després, Cliff i Sally encara viuen junts i s'han enamorats. Cliff és conscient de què viu en un somni, però gaudeix de la seva vida amb Sally ("Why Should I Wake Up?"). Sally li diu que està embarassada, però que no sap qui és el pare i que ha decidit abortar. Cliff li recorda que ell podria ser el pare, i la convenç per tenir-lo. Ernst entra i li ofereix una feina a Cliff (portar una maleta de París a Berlín), diners fàcils. L'Emcee i les noies del cabaret ho comenten ("Sitting Pretty" ó "Money")

Mentrestant, Fräulein Schneider esbronca a una de les seves hostes, Fräulein Kost, per portar mariners a la seva cambra. Quan li ho prohibeix, l'amenaça de marxar, així com d'esbombar que l'ha vist a ella rebent a Herr Schultz a la seva cambra. Herr Schultz salva la situació dient que Fräulein Schneider i ell es casaran en 3 setmanes. Després que Kost marxi, Fräulein Schneider agraeix a Herr Schultz que hagi mentit per ella, però Herr Schultz, més seriosament, li proposa matrimoni ("Married").

Enmig de la festa de prometatge de Fräulein Schneider i Herr Schultz, Cliff arriba i dóna la maleta a Ernst. Un content canta "Meeskite", explicant que és una paraula jiddisch sobre l'alegria. Mirant de revenjar-se de Fräulein Schneider, Fräulein Kost diu a Ernst, que porta un braçal nazi, que Herr Schultz és un jueu. Ernst adverteix a Fräulein Schneider que casar-se amb un jueu potser no és una decisió encertada, i Fräulein Kost comença a cantar "Tomorrow Belongs to Me", unint-se tota la companyia, mentre que Cliff, Sally, Fräulein Schneider, Herr Schultz i l'Emcee s'ho miren des d'un costat.

Segon Acte

L'Emcee, que porta un vestit, juntament amb les noies del cabaret, ballen a l'escenari, transformant-se en una desfilada amb el pas de l'oca. Fräulein Schneider comenta el seu amoïnament vers la seva unió amb Herr Schultz, i aquest li assegura que tot anirà bé ("Married" reprise), però són interromputs quan algú tira una pedra contra l'aparador de la fruiteria de Herr Schultz. Fräulein Schneider està amoïnada perquè això hagi estat fet amb malícia, però Schultz intenta convèncer-la que només eren nens.

De tornada al Kit Kat Klub, l'Emcee canta i balla amb una noia vestida de goril·la, sobre com la seva relació és vista amb desaprovació ("If You Could See Her"), per acabar dient que si la veiessin amb els meus ulls... ni se n'adornarien que és jueva. Fräulein Schneider va a l'habitació de Cliff i Sally per tornar-los el seu regal de casament, doncs aquest s'ha cancel·lat. Quan Cliff protesta, dient-li que no es pot rendir, ella li replica què pot fer sinó ("What Would You Do?").

Cliff diu a Sally que han de marxar cap a Amèrica per tenir allà al nen. Sally protesta, dient que tenen una vida meravellosa a Berlín, però Cliff li diu que desperti i que se n'adoni del que els envolta, però Sally li replica que la política no li fa res i se'n torna al club. Ernst es dirigeix a Cliff perquè faci un altre viatge, però Cliff es nega i Ernst i els seus acompanyants nazis el peguen i el fan fora del club. L'Emcee presenta a Sally, que torna a actuar al cabaret, cantant que al cabaret... la vida és una festa (Cabaret).

Al matí següent, Cliff està empaquetant, quan arriba Herr Schultz i li diu que ell també marxa, però que està segur que els mals temps passaran. Ell entén als alemanys, ja que ell mateix és un alemany. Quan Sally torna, diu a Cliff que ha abortat. Cliff encara espera que ella marxi amb ell, però ella prefereix quedar-se, i li demana que quan Cliff finalment escrigui la seva novel·la, se la dediqui. Cliff marxa, amb el cor trencat.

El tren a París. Cliff comença a escriure la seva novel·la, segons les seves experiències: Hi havia un Cabaret, i havia un Mestre de Cerimònies... i hi havia una ciutat anomenada Berlín a un país anomenat Alemanya("Willkommen" reprise). Al Kit Kat Klub, l'Emcee està vestit amb roba nazi. Tot el cabaret torna amb "Willkommen", però durament, fins que l'Emcee canta "Auf Wiedersehen... à bientôt".

Cançons originals[modifica | modifica el codi]

Primer Acte
  • Willkommen
  • So What?
  • Don't Tell Mama
  • Telephone Song
  • Perfectly Marvelous
  • Two Ladies
  • It Couldn't Please Me More
  • Tomorrow Belongs to Me
  • Why Should I Wake Up?
  • The Money Song
  • Married
  • Meeskite
  • Tomorrow Belongs to Me (Reprise)
Segon Acte
  • Entr' Acte
  • Married (Reprise)
  • If You Could See Her
  • I Don't Care Much
  • What Would You Do?
  • Cabaret
  • Finale
Notes a la música

Del pròleg de cançons que es planejà en un inici, només restà "Willkommen". Un dels números caiguts, "I Don't Care Much" va ser reaprofitat per a la producció de 1998. "Roommates" va ser substituïda per "Perfectly Marvelous", que servia perfectament pel mateix propòsit. "Good Time Charlie" havia de ser cantada per Sally a Cliff mentre que es dirigien cap a la festa de prometatge de Fräulein Schneider i Herr Schultz, en la que Sally es reia del pessimisme de Cliff. "It'll All Blow Over" hauria d'haver aparegut al final del primer acte, en la que Fräulein Schneider es preguntava si era encertat casar-se amb un jueu, i Cliff es preocupava per l'ascens del nazisme a la ciutat. Aquestes tres cançons eliminades van ser enregistrades per Kander & Ebb, i la partitura es va incloure a The Complete Cabaret Collection, un llibre de seleccions vocals del musical.

Les cançons "Mein Herr" i "Maybe This Time", escrites per a la pel·lícula, van ser incloses al revival de 1998. En aquest revival, "Mein Herr" substituïa a "The Telephone Song", que feia una petita aparició abans de "Don't Tell Mama". "Maybe This Time" va ser inclosa en lloc de "Why Should I Wake Up?", cantada per Sally com a una reflexió personal. Abans, al revival de 1987, es va escriure una nova cançó pel personatge de Cliff titulada "Don't Go".

A més, hi ha dues cançons "Money". Originalment, la cançó "Sitting Pretty" era cantada per l'Emcee i amb les noies del Cabaret vestides amb vestits internacionals i les seves unitats de moneda (representant el ruble rus, el ien japonès, el franc francès, el dòlar americà i el marc alemany). A la pel·lícula, aquesta cançó va ser substituïda per "Money, Money", i cantada per l'Emcee i Sally. Però "Sitting Pretty" s'escoltava breument a la pel·lícula. Pel revival de 1987, es va fer una versió especial barrejant les dues cançons; però a la versió de 1998, només s'usava la cançó "Money, Money". Aquesta versió afegia les Noies del Cabaret, i tenia un rerafons més fosc.

Enregistraments[modifica | modifica el codi]

El primer enregistrament de Cabaret va ser el cast album, amb algunes de les cançons (especialment "Sitting Pretty"/"The Money Song") molt editada i retallada per estalviar espai al disc, i d'altres (especialment "Telephone Song") tenien un tempo més veloç. Quan va ser editada en CD, es van afegir com a bonus enregistraments de Kander i Ebb parlant i al piano sobre cançons eliminades.

La banda sonora de la pel·lícula de 1972, amb Liza Minelli és potser l'enregistrament més ben conegut, tot i que a la pel·lícula moltes cançons van ser reescrites o eliminades.

L'enregistrament del repartiment de Londres de 1968 va ser publicada al Regne Unit. També s'enregistraren els repartiments dels revivals de Londres de 1986 i de Broadway de 1998.

Al 1999 es publicà un CD doble d'estudi, que conté més o menys tota la partitura, incloent-hi cançons escrites per a la pel·lícula o per a produccions posteriors, així com diverses incidentals i instrumentals que normalment no s'enregistren. Aquest enregistrament està realitzat per Jonathan Pryce com l'Emcee, Maria Friedman com Sally, Gregg Edelman com Cliff, Judi Dench com Fräulein Schneider, i el propi Fred Ebb com Herr Schultz.

L'enregistrament més recent és la banda sonora del revival a Londres 2006/2007, amb James Dreyfus com l'Emcee i Anna Maxwell Martin com Sally Bowles.

A més de tot això, s'han publicat enregistraments en francès, grec, espanyol, israelita, italià, austríac, holandès i dos en alemany.[4]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Producció original de Broadway[modifica | modifica el codi]

Any Premi Categoria
nominat
Resultat
1966 Premi Tony Premi Tony al Millor Musical
GUANYADOR
Millor banda sonora John Kander i Fred Ebb
GUANYADOR
Millor actor de musical Jack Gilford
nominat
Millor actriu de musical Lotte Lenya
nominada
Millor actor de repartiment de musical Joel Grey
GUANYADOR
Edward Winter
nominat
Millor actriu de repartiment de musical Peg Murray
GUANYADORA
Millor escenografia Boris Aronson
GUANYADOR
Millor vestuari Patricia Zipprodt
GUANYADORA
Millor coreografia Ron Field
GUANYADORA
Millor direcció de musical Hal Prince
GUANYADORA

Revival de 1987[modifica | modifica el codi]

Any Premi Categoria
nominat
Resultat
1987 Premi Tony Millor revival de musical
nominat
Millor actor de repartiment de musical Werner Klemperer
nominat
Millor actriu de repartiment de musical Alyson Reed
nominada
Regina Resnik
nominada
Premi Drama Desk Revival de Musical més Destacat
nominat
Actor més Desctacat de Musical Joel Grey
nominat
Director Més Destacat de Musical Hal Prince
nominat

Revival de Londres de 1993[modifica | modifica el codi]

Any Premi Categoria
nominat
Resultat
1993 Premi Laurence Olivier Millor Revival Musical
nominat
Millor Actor de Musical Alan Cumming
nominat
Millor Actuació en un Paper de Repartiment de Musical Sara Kestelman
GUANYADORA
Director d'un Musical Sam Mendes
nominat

Revival de Broadway de 1998[modifica | modifica el codi]

Any Premi Categoria
nominat
Resultat
1998 Premi Tony Millor revival de musical
GUANYADOR
Millor actor de musical Alan Cumming
GUANYADOR
Millor actriu de musical Natasha Richardson
GUANYADORA
Millor actor de repartiment de musical Ron Rifkin
GUANYADOR
Millor actriu de repartiment de musical Mary Louise Wilson
nominada
Millor vestuari William Ivey Long
nominat
Millor coreografia Rob Marshall
nominat
Millor il·luminació Peggy Eisenhauer i Mike Baldassari
nominats
Millor direcció de musical Sam Mendes i Rob Marshall
nominats
Millors orquestracions Michael Gibson
nominat
Premi Drama Desk Revival més Destacat
GUANYADOR
Actor més Desctacat de Musical Alan Cumming
GUANYADOR
Actriu més Desctacada de Musical Natasha Richardson
GUANYADORA
Actriu de Repartiment més Destacada de Musical Michele Pawk
GUANYADORA
Actriu més Destacada de Musical Natasha Richardson
nominat
Coreografia més Destacada Rob Marshall
nominat
Direcció de Musical més Destacada Sam Mendes i Rob Marshall
nominats
Orquestració més Destacada Michael Gibson
nominat
Escenografia més Destacada Robert Brill
nominat
Vestuari més Destacat William Ivey Long
nominat
Il·luminació més Destacada Peggy Eisenhauer i Mike Baldassari
nominats
Premi Theatre World Alan Cumming
GUANYADOR
Premi Astaire al Millor Ballarí The Kit Kat Girls & Boys: (Joyce Chittick, Erin Hill, Kristin Olness, Michele Pawk, Christina Pawl, Leenya Rideout, Brian Duguay, Michael O'Donnell, Fred Rose, Bill Szobody)
GUANYADORS

Revival de Londres de 2006[modifica | modifica el codi]

Any Premi Categoria
nominat
Resultat
2007 Premi Laurence Olivier Millor Revival Musical
nominat
Millor Actuació en un Paper de Repartiment de Musical Sheila Hancock
GUANYADORA
Millor Coreògraf Javier de Frutos
GUANYADORA

Revival de Londres de 2012[modifica | modifica el codi]

Any Premi Categoria
nominat
Resultat
2013 Premi Laurence Olivier Millor Revival Musical
nominat
Millor Actor de Musical Will Young
nominat
Millor Actuació en un Paper de Repartiment de Musical Siân Phillips
nominada

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mordden, Ethan, Open a New Window: The Broadway Musical in the 1960s. New York: Palgrave 2001. ISBN 0-312-23952-1, pp. 152-54
  2. Mordden, pp. 156-57
  3. Deia, 12 de noviembre de 1992
  4. Cast album information