Cabot comú

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Cabot comú
Gobius paganellus.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Perciformes
Família: Gobiidae
Gènere: Gobius
(Linnaeus, 1758)[1]
Espècie: G. paganellus
Nom binomial
Gobius paganellus
(Linnaeus, 1758)[2]
Sinònims
  • Bathygobius paganellus (Linnaeus, 1758)
  • Gobius albosignatus (Kessler, 1874)
  • Gobius bicolor (Gmelin, 1789)
  • Gobius capito (Valenciennes, 1837)
  • Gobius capitonellus (Kessler, 1874)
  • Gobius punctipinnis (Canestrini, 1862)[3]

El cabot comú, gobi de fang, bobi, burret, burro, burro de fang, cabot, ruc, cabot de fang, calacabot, gòbit, gòmbit, gòmit o ruc de fang (Gobius paganellus) és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.[4]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total
  • El cos és allargat i cilíndric
  • El cap és una mica aplanat
  • La boca es troba inclinada
  • Els orificis nasals poden presentar petits tentacles
  • Les dues aletes dorsals es troben una a continuació de l'altra. Les pectorals tenen els primers radis lliures, són llargues i grosses i arriben fins a la segona dorsal. Les pèlviques s'han modificat en forma de ventosa. L'anal és quasi tan llarga com la segona dorsal.
  • És de color marró amb tons verdosos i taques vermelles tant en el cos com a les dorsals[5][6]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

És ovípar i la maduresa sexual li arriba cap als 2-3 anys. La reproducció té lloc de gener a juny a la Mar Mediterrània, i d'abril a juny a la zona del Canal de la Mànega. La posta es fa davall pedres o copinyes i el mascle s'encarrega de protegir els ous fins que es desclouen (al voltant de 20 dies). Les larves (de 4-5 mm) són planctòniques.[7][8]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja petits crustacis i poliquets.[9]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És bentònic: preferentment apareix al litoral rocallós poc profund, a l'interior de ports i a cubetes litorals on pot resistir canvis de salinitat (pot tolerar l'aigua dolça) i temperatura (tot i que la seva temperatura òptima de l'aigua oscil·la entre els 8 i els 24 °C).[10] També es pot trobar, en menor nombre i a major fondària (30 m), en els esculls de corall.[11]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba des de l'oest d'Escòcia fins al Senegal, incloent-hi Cap Verd, les Canàries, Madeira i les Açores. També a la Mar Mediterrània, a la Mar Negra i, des de l'obertura del Canal de Suez, també al Mar Roig i al Golf d'Aqaba.[5][12]

Costums[modifica | modifica el codi]

Conservació[modifica | modifica el codi]

No es troba a la Llista Vermella de la UICN.[14]

Pesca[modifica | modifica el codi]

Es pesca amb ham i tremalls accidentalment.[15]

Observacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
  2. BioLib (anglès)
  3. «Gobius paganellus». Catalogue of Life. (anglès)
  4. The Taxonomicon (anglès)
  5. 5,0 5,1 FishBase (anglès)
  6. Maugé, L.A., 1986. Gobiidae. p. 358-388. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel·les; MRAC, Tervuren; i ORSTOM, París. Vol. 2.
  7. Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  8. 8,0 8,1 8,2 DORIS (francès)
  9. Miller, P.J., 1986. Gobiidae. p. 1019-1085. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. Volum 3. UNESCO, París.
  10. Moreira, F., C.A. Assis, P.R. Almeida, J.L. Costa i M.J. Costa, 1992. Trophic relationships in the community of the Upper Tagus Estuary (Portugal: a preliminary approach. Estuar. Coast. Shelf-Sci. 34:617-623.
  11. Azevedo, J.M.N. i A.M.V. Simas, 2000. Age and growth, reproduction and diet of sublittoral population of the rock goby Gobius paganellus (Teleostei: Gobiidae). Hydrobiologia 440:129-135.
  12. Miller, P.J., 1990. Gobiidae. p. 925-951. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, París; i UNESCO, París, França. Vol. 2.
  13. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 238.
  14. IUCN (anglès)
  15. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 239.
  16. Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bergbauer M., Humberg B., 2000, La vie sous-marine en Mediterranée, Guide Vigot, ed. Vigot, 318p.
  • Cheung, W.W.L., T.J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing Biol. Conserv. 124:97-111.
  • Fischer W., Bauchot M-L., Schneider M., 1987, Fiches FAO d'identificacion des espèces pour les besoins de la peche (revision 1). Méditerranée et Mer Noire, zone de peche 37. Volum II. Vertebrés, CEE, FAO, ed. FAO, Roma, Itàlia.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
  • Louisy P., 1999: Poissons de mer. Faune de France. Ed. Artemis.
  • Louisy P., 2002: Guide d'identification des poissons marins, Europe de l'Ouest et Méditerranée. Ed. Ulmer.
  • McDowall, R.M., 1997. The evolution of diadromy in fishes (revisited) and its place in phylogenetic analysis. Rev. Fish Biol. Fish. 7(4):443-462.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  • Simeonidis D.: Guide de la faune et de la flore sous-marines du bassin méditerranéen. Ed. Delachaux & Niestlé. 1995.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cabot comú