Cabrera d'Anoia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cabrera d'Anoia
Bandera de Cabrera Escut de Cabrera
(En detall) (En detall)
Localització

Cabrera d'Anoia situat respecte Catalunya
Cabrera d'Anoia situat respecte Catalunya

Localització de Cabrera respecte de l'Anoia


Municipi de l'Anoia
Castell de Cabrera amb l'església a la dreta
Castell de Cabrera amb l'església a la dreta
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Penedès
Anoia
Gentilici Cabrerenc, cabrerenca
Superfície 17,01 km²
Altitud 347 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.338 hab.
78,66 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 391850 4592800Coord.: 41° 28′ 46″ N, 1° 42′ 17″ E / 41.47944°N,1.70472°E / 41.47944; 1.70472
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

14
Jaume Gorrea Ortiz ERC-UP.
Codi territorial 080288

Cabrera d'Anoia és un municipi de la comarca de l'Anoia. Limita al nord-oest amb La Torre de Claramunt, al nord amb Capellades, al nord-est amb Vallbona d'Anoia i a l'est amb Piera. Al sud i l'oest limita amb la comarca de l'Alt Penedès, amb els municipis de Torrelavit, Sant Pere de Riudebitlles i Mediona. Durant la Segona República Espanyola el municipi fou denominat Cabrera del Penedès. El 4 de febrer de 2007 va deixar d'usar el nom de Cabrera d'Igualada i recuperà l'antic nom del municipi que fa referència a la comarca i a la conca del riu Anoia.[2]

El terme comprèn el poble de Canaletes, cap de municipi, les urbanitzacions de Castell i de Can Ros, i els ravals i caserius d’Agulladolç, Cal Bóta, Can Feixes, Can Formiga, Can Fuster, Can Gallego, Can Piquer, la Guitza Nova, la Guitza Vella i el Mas Castells. Al N s’alcen l’antic castell, que dóna nom al municipi, i la seva església de Sant Salvador.

Des de la carretera de Capellades a Martorell, a l’indret del pont sobre el riu Anoia, més avall del Capelló, surt el ramal que comunica amb la zona del castell. Des de la carretera comarcal C-15 d’ Igualada a Sitges, més enllà de la font del Bosc, en surt un altre que porta a Canaletes, al qual també s’accedeix des de la banda oposada, des de Sant Jaume Sesoliveres, a partir de la carretera de Piera a Sant Sadurní d'Anoia.

Història[modifica | modifica el codi]

El primer senyor del castell de Cabrera, el 1051, fou el bisbe i vescomte Guislabert de Barcelona, i passà a continuació al comtat barceloní. El 1273 Asbert de Mediona donà a Jaume I el castell d’Altea en canvi del castell i la seva possessió li fou confirmada el 1277 per Pere II. Els seus successors, el 1348, transferiren el domini a Pere de Tous i el seu primogènit, Bernat de Tous, el 1396, el va cedir al canonge barceloní Guillem Jofre, el qual, el 1413, en va fer venda als nobles de Cardona. Entre 1463 i mitjan segle XVI pertangué a la família dels Camporrells. El 1586 la jurisdicció senyorial era de la família dels Foixà, que la mantingué fins a l’extinció de les senyories. Formà part de la baronia de Cabrera el veí lloc de Vallbona, i els Foixà foren també senyors de Vilanova d'Espoia.

Població i economia[modifica | modifica el codi]

En el fogatjament de 1365-70 s’atribueixen 45 focs al terme i en del 1497 només 12. Durant el segle XVI la variació fou mínima, amb 14 famílies. Al segle XVIII hi havia 136 h. Al segle XIX hi hagué un ascens a 237 h el 1830 i se sobrepassaren els 300 h des del 1857 fins a la darreria de la centúria. El 1910 s’arribà a 405 h, que es mantingueren poc més o menys fins que el 1950 pujaren a 415 h, que ha estat la màxima de població. El 1960 (336 h) s’inicià una davallada, que fou més forta en la dècada del 1970 (169 h el 1970 i 121 h el 1975). En el cens del 1981 s’apreciava una certa recuperació demogràfica, amb 139 h, que va seguir en els anys noranta, com s’apreciava en el cens del 1991, amb 216 h, i en el padró del 1996, on constaven 341 h. El 2001 la població augmentà a 658 h i a 944 h el 2005.

A causa del caràcter accidentat del terme, l’agricultura disposa de poques terres de conreu. La vegetació natural ocupa al voltant del 80% del territori i s’hi troben associats els pins pinyers i els blancs, les alzines, els roures i el matollar mediterrani. Els conreus de cereals, més propis de l’ Anoia, han estat desplaçats per la vinya, un fet que ha afavorit l’establiment d’indústria d’elaboració de vi i cava al municipi. Altres conreus representatius són l’olivera i els ametllers; el regadiu es fa en zones molt reduïdes. Les activitats ramaderes no són representatives de l’economia del municipi.

Els molins a la vora de l’Anoia són documentats des del segle XI. El molí de Cal Bóta fou inicialment fariner i després bataner. La rierada del 1842 el va destruir. La nova edificació fou destinada a filatures de cotó i un incendi el 1870 l’anorreà. El molí de Castellet fou inicialment fariner i després draper. La rierada del 1740 se'l va emportar. Reconstruït, des del 1794 fins al 1890 fou paperer. El molí de Sant Miquel, a prop del Mas de la Cucalera, fou, al principi, fariner i, després, paperer. Al costat del molí de Castellet, al principi del segle XX, les dependències de Ca la Fou es convertiren en la Colònia tèxtil Marçal, de filatures i teixits de cotó, fins el 1975. Posterioment es dedicà a estampats i confeccions.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Agullàdols 3
Ca la Fou 1
Cal Bota 2
Can Feixes 5
Can Formiga 0
Can Fuster 0
Can Gallego 9
Can Piquer 1
Can Ros 803
Canaletes 125
el Castell de Cabrera 403
Guitza Nova, la 3
Guitza Vella, la 0
Mas Castells 0
Dades: 2011. Font: Idescat


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
12 14 14 116 136 338 314 373 328 405
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
388 397 337 415 336 169 139 269 269 324
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
341 384 528 649 818 1.059 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Entitats de Població[modifica | modifica el codi]

Canaletes[modifica | modifica el codi]

És el cap de municipi, al sector SW del terme, que es formà a partir del segle XVIII i es divideix en dos nuclis, anomenats el Mas de Canaletes i el Raval. Canaletes celebra les festes tradicionals pel gener (festa petita) i per l’agost (festa major). El ball pla de Cabrera té una versió pròpia de la contrada, tant de melodia com de coreografia.

Al sector de Canaletes, vers el límit amb Mediona, hom troba la caseria d’Agulladolç, on el 2005 constaven 4 h empadronats.

el Castell de Cabrera[modifica | modifica el codi]

Urbanització pertanyent al municipi de Cabrera d'Anoia.

Segons dades d'IDESCAT, l'any 2013 comptava amb 410 habitants, un 30,6% de la població total del municipi (1338 habitants).  És la segona entitat de població amb més habitants del municipi, desprès de l'urbanització de Can Ros.

Està situada al nord del municipi, dins la Serralada Prelitoral, entre 300 i 400 metres sobre el nivell del mar, al marge dret del Riu Anoia, al cim de l'extrem sud del Congost de Capellades, limitant així amb La Torre de Claramunt, Capellades, i Vallbona d'Anoia.

Degut a la seva proximitat, els veïns del Castell de Cabrera tenen major contacte amb Capellades, que no pas amb el poble i entitat de població principal del municipi, Canaletes.

Aquesta urbanització resta dividida en dos barris separats degut a la seva orografia boscosa i de muntanya: la Fase 1, que es troba enclavada entre el Pic de l'Àguila (Cabrera d'Anoia) (403m) i el Torrent de l'Àngel; i la Fase 2, situada a l'antic Pla de les Oliveres.

Disposa de diversos equipaments com un camp de futbol, dos parcs infantils, una piscina olímpica (ja en desús), un restaurant (en desús també), dos bars, una botiga de queviures, un local social, etc. Hi ha l'Associació de Veïns del Castell de Cabrera.

el Castell de Cabrera compta amb diversos atractius d'interès cultural i històric com el Castell de Cabrera (Anoia), datat del segle X, l'església de Sant Salvador, els antics forns de l'època medieval, les Coves i Avencs del Mamut, i les restes de la Creu de Terme o Creu Trencada. El cementiri de Cabrera d'Anoia se situa a la Fase 1 de l'urbanització.

Can Ros[modifica | modifica el codi]

L'urbanització més gran del municipi i l'entitat amb major població de Cabrera d'Anoia. Se situa al sud-est, tocant al nucli de Sant Pere de Riudebitlles

Ca la Fou[modifica | modifica el codi]

Al municipi hi ha l'antiga colònia de tèxtil Marçal, coneguda com a Ca la Fou, que el 2011 fou llogada per la Cooperativa Integral Catalana per convertir-la en una colònia amb habitatges i naus per a indústries ecològiques.[3] Conserva restes de l’església de Sant Salvador de la Fou.

Can Feixes[modifica | modifica el codi]

El raval o caseria de Can Feixes, amb 9 h el 2005, dit també Can Feixes de la Pineda, al N de Canaletes, és centrat en l’antic Mas de la Pineda, anomenat Can Feixes. Es tracta d’un mas català típic, amb esgrafiats decoratius a la façana i a les porxades, fets l’any 1946 per Ferran Serra. La capella de Santa Eulàlia, edificada al segle XVI, era administrada per la família Freixes i serví els masos d’aquest veïnat fins al segle XVIII, quan fou construïda una nova capella al costat del mas de Can Feixes, en substitució de l’anterior.

Can Formiga[modifica | modifica el codi]

El veïnat de Can Formiga, al S de Canaletes, és a prop del terme de Sant Pere de Riudebitlles.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Castell de Cabrera[modifica | modifica el codi]

El castell i l’església de Sant Salvador de Cabrera són situats al sector NE del municipi, a la dreta del Riu Anoia. El castell és situat dalt d’un turó estratègic per acomplir la vigilància de l’antic camí ral a l’indret del congost de Capellades. L’antiga fortalesa ja era enderrocada vers el 1550. Cap al final del segel XVII, aprofitant alguns murs de l’antiga edificació, la família dels Móra, que era en el terme des dels segles medievals i tenia la casa pairal a prop del castell, hi bastí una ampla residència, que es coneix com a Casa dels Móra, que ha perdurat i conserva un portal amb l’escut dels Cardona. Ha estat utilitzada posteriorment com a casa de colònies.

El castell tenia annexa la capella de Sant Salvador de Cabrera. En una bona part és de construcció romànica encara que modificada; orientada de N a S, d’una nau amb volta de canó i arcs torals, té unes capelles afegides; el campanar és d’espadanya. A l’interior, a la capella del Sant Crist, hi ha les lloses sepulcrals de la família Móra (segles XVIII-XIX). Aquesta família féu portar de Roma les relíquies de sant Justí, sant Benet, santa Felicíssima i santa Tranquil·lina i des del 1736 se celebrava la important festa dels Sants Màrtirs, que es convertí en l’aplec comarcal del diumenge de Pasqüetes.

Sant Miquel i les masies[modifica | modifica el codi]

L’antiga quadra de Sant Miquel, que comprenia terres dels termes de Cabrera i de Piera, fou de la jurisdicció dels senyors de la, durant el segle XVI. Al segle XVII en foren beneficiaris els preveres de la comunitat d’ Igualada. Al segle XVII era propietat de la família Torres, de Piera. L’església de Sant Miquel és situada a la dreta de l’Anoia, a prop de la població del Badorc. Pertangué al monestir de Sant Cugat del Vallès entre els segles XI i XVI. Fins el 1581 fou sufragània de Vallbona i després de Cabrera.

Subsisteixen una sèrie de cases de pagès, algunes de les quals documentades des dels segles XIV i XV, com el Mas de la Guitza, el Mas de les Fenoses, el Mas Martorell, el Mas de la Guilera, el Mas de la Bleda, el Mas dels Babots o Cal Ros dels Abegots, Can Torrents, Can Canals, Can Codony, la Guixereta, Can Planes, Can Sègol, els Costats, Mas Castells, i Can Fuster. El Mas dels Clavers o Can Gallego centra la caseria del mateix nom, amb 10 h el 2005. El 1991, el pi de Can Gallego va ser declarat arbre monumental.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cabrera d'Anoia Modifica l'enllaç a Wikidata