Cacó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Cacó de Friül)
Infotaula de personaCacó
Biografia
Mort617 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Duc de Friül
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Artistes relacionatsTassó: Caco e Tasone (it) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Gausiana Modifica el valor a Wikidata
ParesGisulf II de Friül Modifica el valor a Wikidata  i Romilda de Friuli Modifica el valor a Wikidata
GermansTassó, Radoald of Benevento (en) Tradueix i Grimoald I de Benevent Modifica el valor a Wikidata

Cacó (Kakko) fou duc de Friül entre aproximadament 610 i 617.

Tasó i Cacó eren els fills majors del duc de Friül Gisulf II i Romilda, ja adolescents quan el seu pare va caure en la batalla contra els àvars i la mare traïda, lliurant-se la capital Cividale a l'enemic, que fins llavors havia assetjat el lloc. Capturats, foren portats, com tots els llombards presoner dels àvars, a Pannònia, arribant a la terra que va deixar el seu poble en temps d'Alboí; allí es van assabentar de la intenció dels àvars de matar tots els enemics d'edat adulta, i convertir després a desenes de dones i nens en esclaus. Cacó, Tasó (que era el germà gran) i els encara força joves Radoald i Grimuald, van tractar d'escapar a cavall. El més petit, Grimuald, fou capaç de muntar i fugir; no obstant no ho va fer a la mateixa velocitat que els altres germans i fou capturat però va matar l'àvar que l'havia atrapat i va poder fugir de nou i reunir-se amb els seus germans.

Cacó i Tasó van assumir el govern del ducat i es van expandir a expenses dels eslaus, que van ser obligats més tard, en temps de Ratquis, a retre un homenatge als longobards. Els dos germans van caure en una emboscada prop de la ciutat d'Oderzo, preparada pel patrici romà d'Orient Gregori: aquest havia promès adoptar com a fill a Tasó per mitjà del ritual de tallar la barba; el duc es va reunir a ell, junt amb el seu germà Cacó i una petita escorta; just arribats a Oderzo, Gregori va fer tancar les portes de la ciutat i va enviar el seu exèrcit contra els llombards. Els germans immediatament va comprendre la situació, es van preparar per lluitar i intercanviar el petó de la pau i el comiat final. Llavors es van dispersar pels carrers, matant tots els que trobaven per davant, i escriu Diaca Paul ", fent gran massacre dels romans, però finalment també van ser assassinats". Gregori, però, va mantenir la seva promesa: va ordenar que li portessin el cap de Tasó i li va tallar la barba.

Referències[modifica]

  • Pau el Diaca, Historia Langobardorum (Storia dei Longobardi, Lorenzo Valla/Mondadori, Milà 1992).
  • Biografia di san Tiziano, Diòcesi di Vittorio Veneto