Cadafal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb cadafal (arquitectura).
Execució de Lally-Tollendal al cadafal (1766)

Un cadafal,[1] catafalc,[2] o cadafalc (echafaud, scaffold, amb derivats del llatí cadafalcum, en moltes altres llengües romàniques) era una estructura generalment de fusta que s'aixecava per un acte solemne enmig d'una església amb finalitats religioses o a la plaça principal d'una població (per exemple per rebre al rei).[3]

Execucions públiques[modifica | modifica el codi]

A liuely Representation of the manner how his late Majesty was beheaded uppon the Scaffold Ian 30: 1648 i A representation of the execution of the King's Judges. En el panell superior, Carles I està esperant la seva execució dalt del cadafal -30 de gener de 1648-. En el panell inferior, un dels seus jutges és penjat i l'altre esquarterat, mentre que el cap del darrer es mostra a la multitud.

Una aplicació molt popular del cadafal, era una plataforma provisional construïda, generalment de fusta, a la plaça principal d'una ciutat, per executar públicament una pena de mort com escarment.

Usos religiosos[modifica | modifica el codi]

Per a efectes religiosos a l'edat mitjana es descriu com un tauler de grans dimensions, elevat del sòl més o menys la talla d'un home mitjà, connectat amb un passadís també alçat on s'asseien les autoritats.[4]

Exèquies[modifica | modifica el codi]

Per aquest ús el cadafal té una forma de plataforma elevada sobre una estructura de fusta o tarima allargada, curosament adornada, que se situa als temples o llocs on se celebren les exèquies o sepultures de cos present, per col·locar les restes mortals d'una persona ja sigui directament al damunt, o bé, dins d'un taüt (sarcòfag, o similar), el qual es deixa obert perquè les despulles siguin visibles als concurrents a la cerimònia. Aquest arranjament es fa durant les cerimònies prèvies a la sepultura per rendir honors fúnebres al finat. El cadafal acostuma a decorar-se en negre o en els colors propis del càrrec del difunt, com en el cas de reis i papes, quan es decora en vermell.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. cadafal a Optimot
  2. cadafal-coromines
  3. Joan Aliaga Morell. Documents de la pintura valenciana medieval i moderna II.: Llibre de l'entrada del rei Martí I. Universitat de València, 28 November 2011, p. 304–. ISBN 978-84-370-8713-9 [Consulta: 17 octubre 2012]. 
  4. Luis Quirante Santacruz. Del teatro del Misteri al misterio del teatro. Universitat de València, 2001, p. 100–. ISBN 978-84-370-5149-9 [Consulta: 17 octubre 2012]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cadafal Modifica l'enllaç a Wikidata