Cadusis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els cadusis (cadusii, grec Καδοὺσιοι) o cardusis (cardusii) foren un poble que vivia a les muntanyes del sud-oest de la Mar Càspia, territori anomenat Cadúsia que correspondria a l'actual Gilan. Foren esmentats per Estrabó que els descriu com a guerrers. La tribu dels gelae, que podria ser un dels grups dels cadusis, hauria donat el nom a l'actual Gilan. El seu país tenia segurament al nord el Cirus (Kur) i el sud el Mardus o Amardus (Sefi Rud) i equival al Gilan. Foren descrits per diversos autors clàssics. Estrabó els descriu com a guerrers muntanyencs i constantment en guerra amb els seus veïns. És possible que una de les tribus foren els geles (gelae) que donaren el nom a Gilan.

No s'esmenten a fonts antigues però Diodor de Sicília diu que foren sotmesos pels assiris i més tard pels medes contra els que es van revoltar instigats per un noble mede de nom Parsodes, que s'havia exiliat al país i la filla del qual es va casar amb el cap principal del cardusis. Els medes dirigits per un tal Artaeus (que ha estat identificat com el cap mede Duyakku o el rei mede Deioces), van atacar el país amb milers de soldats però foren derrotats per Parsodes que, després de la victòria, fou aclamat rei. La lluita va seguir per molts anys i quant l'imperi Mede es va enfonsar el 559 aC la pau no s'havia restablert i els Cadusis eren aliats dels perses.

Els Cadusis van ser els següents anys aliats del perses i el país va esdevenir una satrapia que Xenofont diu que el rei Cirus I de Pèrsia va donar al seu fill Tanaoxares (Smerdis?), però més tard, en temps de Darius I, els cadusis es van fer independents i no figuren a les llistes de pobles que pagaven tribut. Es creu que encara més tard foren sotmesos temporalment i el país fou agregat a la satrapia de Media o a la d'Hircània. Això podria haver passat en el regnat de Darius II (423-402 aC) que se sap que va enviar (406 aC) al seu fill Cirus el jove contra el cadusis. El 403 aC els cadusis van combatre al camp d'Ataxerxes II a Cunaxa contra Darius. Però el 385 aC estaven revoltats i el conseller del rei, Tiribazes, i Camisares de Cilícia foren enviats a sotmetre'ls, submissió que va acabar Datames de Capadòcia, fill de Camisares, després de la mort del seu pare.

El 358 aC, en temps d'Ataxerxes III (358 aC-338 aC) els cadusis estaven altre cop en revolta, i la guerra fou llarga i cruenta però finalment quedaren sotmesos; es va destacar el general Codomanus que va guanyar al cap cadusi en combat singular, guanyant un prestigi que el va portar més tard al tron com a Darius III (336-330 aC). Quant la invasió dels macedonis els cadusis van restar lleials a Darius fins que foren sotmesos pel general Parmenió. El 301 aC quedaren integrats dins l'imperi Selèucida i són esmentats lluitant pel rei a Rafia contra els egipcis (217 aC). Després de la conquesta romana el seu rastre s'esvaeix fins a l'any 36 quant Marc Antoni va fer un trobada amb els seus caps durant la campanya a Pàrtia, cosa que es va repetir el 216 durant la campanya oriental de Caracal·la. El darrer esment és una carta del rei Cadusi Velenos al rei part, en què es congratula de la tornada de les seves forces després d'ajudar a derrotar els romans, i aconsellant la pau amb ells perquè "els romans mai són més perilloses que després d'una derrota".

Per uns el cadusis van ser absorbits o es van barrejar amb altres pobles, però les més recents teories els suposen l'origen del gordians, i ancestres del kurds.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]