Cadwallon Lawhir ap Einion

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Cadwallon ap Einion (460 aprox.- 534 aprox.; probablement regnà a partir de l'any 500), altrament conegut com a Cadwallon Lawhir (el Mans Llargues) i Cadwallon I, fou un dels reis de Gwynedd.

Les illles britàniques pels volts de l'any 500:

Segons la tradició, Cadwallon regnà durant, o poc després, de la batalla de Mons Badonicus i la victòria del rei Artús sobre els saxons (depenent de la data en què tingué lloc la batalla, ja que es creu que tingué lloc entre el 490 i el 515). Tot i que és poc probable que Cadwallon hi estigués present, segurament es beneficià del període de relativa pau i prosperitat que hi hagué a tota la Gran Bretanya després de la batalla. La fita militar més important de Cadwallon fou l'expulsió definitiva dels colons irlandesos de Ynys Mon (Anglesey) i l'annexió d'aquesta illa al regne de Gwynedd, la qual esdevindria el centre polític i cultural del regne.

El malnom de Cadwallon, Lawhir, fa referència a una de les seves característiques físiques: pel que sembla, tenia uns braços molt llargs. Iolo Goch assegura que Cadwallon podia "agafar una pedra del terra per matar un corb sense doblegar l'esquena, ja que el seu braç era tan alt com ell."

Segons Gildas, el fill de Cadwallon, Maelgwn, assassinà el seu oncle per tal d'ascendir al tron, la qual cosa ens fa pensar que una altra persona estava designada per heretar el regne després de la mort de Cadwallon en comptes de Maelgwn. No hi ha proves concloents que demostrin qui podria ser aquest "rei perdut" (si, evidentment, es pren la informació donada per Gildas com a fiable), però molts historiadors creuen que Owain Ddantgwyn fou l'hereu desafortunat.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Einion Yrth
Rei de Gwynedd
500 aprox. — 534 aprox.
Succeït per:
Maelgwn Hir