Caesalpinia spinosa
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Caesalpinia spinosa (Molina) Kuntze |
||||||||||||||
Caesalpinia spinosa és una espècie de planta que proporciona l'additiu alimentari goma tara. És un petit arbre o un arbust natiu del Perú.[1] C. spinosa és cultiva com a font de tanins basats en l'estructura de l'àcid quínic.[2] També es cultiva com planta ornamental per les seves flors i llegums acolorits.
Taula de continguts |
Noms i sinònims [modifica]
Sinònims: Poinciana spinosa MOL., Caesalpinia pectinata CAV., C. tara, C. tinctoria HBK, Coulteria tinctoria HBK, Tara spinosa, Tara tinctoria. Noms comuns: Spiny holdback; tara, taya, algarroba tanino (Perú).
Usos [modifica]
Els llegums de C. spinosa proporcionen tanins que es fan servir per fer cuir .[3]
La goma de tara és blanca o beige, gairebé inodora, es prepara de l'endosperma de les llavors fent-ne una pols. El principal component de la goma tara és el galactomanà i es fa servir d'additiu alimentri com la goma de garrofí i la goma guar entre altres.[4] Es fa servir com agent espessidor i estabilitzador.
Referències [modifica]
- ↑ A. Brack Egg (1999). Diccionario Enciclopédico de Plantas Utiles del Perú Cusco, Peru: CBC.
- ↑ Analytical Studies on Tara Tannins. J.M. Garro Galvez, B. Riedl and A. H. Conner, Holzforschung, 51(1997) 235-243
- ↑ J.M. Garro Galvez1, B. Riedl1 and A. H. Conner (1997). Analytical Studies on Tara Tannins. Holzforschung 51: 235-243.
- ↑ J.F. Borzelleca, B.N. Ladu, F.R. Senti, and J.L. Egle, Jr. (1993). Evaluation of the Safety of Tara Gum as a Food Ingredient: A Review of the Literature. Journal of the American College of Toxicology 12: 81-89.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caesalpinia spinosa |
