Caesalpinia spinosa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Caesalpinia spinosa
Caesalpinia spinosa.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Clade: Angiospermae
Clade: Rosidae
Ordre: Fabales
Família: Fabaceae
Gènere: Caesalpinia
Espècie: C. spinosa
Nom binomial
Caesalpinia spinosa
(Molina) Kuntze

Caesalpinia spinosa és una espècie de planta de la família de les lleguminoses que proporciona l'additiu alimentari goma tara. És un petit arbre o un arbust natiu del Perú.[1] C. spinosa es cultiva com a font de tanins basats en l'estructura de l'àcid quínic.[2] També es cultiva com planta ornamental per les seves flors i llegums acolorits. És un arbre perenne que es troba a ple Sol, a sòls sorrencs i necessita molt poca aigua.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Fruits

C. spinosa arriba a mesurar una mida de 2-5 m d'alçada, amb una escorça de color gris fosc, amb espines disperses i branques peludes. Les fulles són alternes, perennes, sense d'estípules, bipinnadesm i sense glàndules peciolars ni raquis. Les fulles es componen de 3 a 10 parells de folíols primaris de 8 cm de longitud i 5-7 parells de folíols el·líptics secundaris, cadascun d'aproximadament 1,5 a 4 cm de longitud. Les inflorescències són terminals, de 15 a 20 cm de longitud en raïms amb moltes flors i cobert de pèls diminuts. Les flors són d'un color groc a taronja, amb pètals de 6-7 mm. El sèpal més baix té forma de vaixell amb moltes dents marginals; estams de color groc, irregulars de longitud i que sobresurten només una mica. El fruit és una superfície plana, oblonga, indehiscent, d'uns 6-12 cm de longitud i 2,5 cm d'ample, contenint de 4 a 7 llavors negres, rodones, i que envermelleixen quan estan madures.[3]

Usos[modifica | modifica el codi]

Els llegums de C. spinosa proporcionen tanins que es fan servir per fer cuir .[4]

La goma de tara és blanca o beige, gairebé inodora, es prepara de l'endosperma de les llavors fent-ne una pols. El principal component de la goma tara és el galactomanà i es fa servir d'additiu alimentri com la goma de garrofí i la goma guar entre altres.[5] Es fa servir com agent espessidor i estabilitzador.

Noms i sinònims[modifica | modifica el codi]

Sinònims: Poinciana spinosa MOL., Caesalpinia pectinata CAV., C. tara, C. tinctoria HBK, Coulteria tinctoria HBK, Tara spinosa, Tara tinctoria. Noms comuns: Spiny holdback; tara, taya, algarroba tanino (Perú).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. A. Brack Egg (1999). Diccionario Enciclopédico de Plantas Utiles del Perú Cusco, Peru: CBC.
  2. Analytical Studies on Tara Tannins. J.M. Garro Galvez, B. Riedl and A. H. Conner, Holzforschung, 51(1997) 235-243
  3. E. McClintock (1996). Caesalpinia. In: J.C. Hickman (ed.) The Jepson Manual: Higher Plants of California. University of California Press.
  4. J.M. Garro Galvez1, B. Riedl1 and A. H. Conner (1997). Analytical Studies on Tara Tannins. Holzforschung 51: 235-243.
  5. J.F. Borzelleca, B.N. Ladu, F.R. Senti, and J.L. Egle, Jr. (1993). Evaluation of the Safety of Tara Gum as a Food Ingredient: A Review of the Literature. Journal of the American College of Toxicology 12: 81-89.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caesalpinia spinosa Modifica l'enllaç a Wikidata
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.