Cagamuja

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Cagamuja
Euphorbia lathyris
Euphorbia lathyris

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Subclasse: Rosidae
Clade: Eurosids I
Ordre: Malpighiales
Família: Euphorbiaceae
Subfamília: Euphorbioideae
Tribu: Euphorbieae
Gènere: Euphorbia
Espècie: E. lathyris
Nom binomial
Euphorbia lathyris
L.
Sinònims

Euphorbia lathyrus (lapsus)

La cagamuja o cagamoixa (Euphorbia lathyris) és una espècie de planta de la família euphorbiaceae, plantes conegudes en català generalment com a "lletereses".

Distribució i hàbitat[modifica | modifica el codi]

La cagamuja es originaria d'Àsia, però ja fa molt temps que s'ha estés a tota l'Europa meridional, sobretot a la zona del mediterrani on ja fa segles que s'ha aclimatat. Ha estat catalogada com a espècie invasora a molts llocs del planeta.

És una planta ruderal, que creix a solars, prats secs, erms i camps abandonats. No li agrada massa l'ombra, viu preferentment als llocs assolejats.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Cagamuja (Euphorbia lathyris); detall del ciati.

És una planta herbàcia perenne que creix fins a una alçada d'entre 30 i 90 cm. La tija de la cagamuja pot arribar a una gruixa de 2 cm. Les fulles són sense pecíol, de textura llisa i de color verd blavós fosc. La nervadura central, de color més pal·lida, és molt característica. Les fulles de la cagamuja són molt llargues i estretes i poden arribar a fer 15 cm de llargada. Cap a la corona, les fulles esdevenen més curtes i prenen forma triangular.

Les flors o ciatis de la cagamuja són petites i verds o verd groguenc, sense pètals. Els fruits madurs prenen una color marró o grisenca.

Propietats medicinals i toxicitat[modifica | modifica el codi]

Cagamuja (Euphorbia lathyris); detall dels fruits.

Com altres plantes similars del gènere eufòrbia la cagamuja produeix una resina blanca o làtex molt tòxica. Coneguda vulgarment com a "llet" s'utilizava antigament com a metzina, com a laxant, com a antisèptic i per tractar berrugues a l'herboristeria tradicional.[1]

El nom de la cagamuja prové de les propietats violentament laxants d'aquesta "llet". Les cabres mengen aquesta fulla i no semblen afectades per el verí, tot i així la toxina d'aquesta lleteresa es pot transmetre mitjançant la llet de cabra.

S'ha demostrat que plantar cagamuges és un remei efectiu contra els talps, que prefereixen viure lluny de les arrels tòxiques d'aquesta planta. En anglès rep també el nom de "mole plant" (planta talp) i es ven a les botigues de jardineria com a planta ornamental amb funció pràctica.[2]

Paisatgisme[modifica | modifica el codi]

Cagamuja (Euphorbia lathyris); varietat ornamental ideal per a jardins.

La cagamuja és una planta molt robusta. Hi han varietats ornamentals que són apreciades com a plantes de jardí car requereixen poca cura.

Actualment la cagamuja, amb les seves varietats ornamentals, és una planta d'interès paisatgístic que es fa servir com a planta ornamental als jardins de les urbanitzacions de la costa. És una planta ideal quan hom vol un efecte de "flora local" del Mediterrani i hom vol estalviar aigua, car és una planta elegant, agraïda i molt resistent. Les mates d'aquesta lleteresa queden força bé entre roques i al peu dels murs dels xalets.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cagamuja