Caiguda de Filadèlfia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
caiguda de Filadèlfia
Guerres Otomano-Bizantines
Data 1378 - 1390
Localitat Filadèlfia
Resultat Victòria otomana
caiguda de Filadèlfia (Mediterrani oriental)
caiguda de Filadèlfia
caiguda de Filadèlfia
caiguda de Filadèlfia
Coord.: 38° 21′ 0″ N, 28° 31′ 0″ E / 38.35000°N,28.51667°E / 38.35000; 28.51667
Bàndols
Imperi Otomà Imperi Otomà
Imperi bizantí Imperi Bizantí
Grecs bizantins de Filadèlfia
Comandants en cap
Imperi Otomà Baiazet I
Imperi bizantí Manel II Paleòleg
Imperi bizantí Joan VII Paleòleg

La caiguda de Filadèlfia va marcar la caiguda de l'últim assentament independent cristià grec de l'oest d'Àsia Menor pels turcs del sultanat otomà. Irònicament, l'exèrcit assetjador incloïa un contingent de l'Imperi Bizantí, que era vassall dels otomans. Abans de la seva caiguda, la ciutat que havia eludit la sort dels seus veïns per pagar tribut als nombrosos ghazis, les bandes saquejaven els llogarets i pobles que no pagaven el seu tribut (yizia). Encara que incorporada a l'Imperi Bizantí, estava separada d'ell pel mar, la ciutat era en realitat totalment autònoma i independent. El 1378, Manel II Paleòleg va prometre lliurar la ciutat de Filadèlfia als turcs a canvi de l'ajuda del sultà otomà en la guerra civil bizantina. No obstant això, els ciutadans de Filadèlfia es van negar a rendir-se i no va ser fins a 1390 quan Baiazet I va convocar els líders de la guerra civil Manel II Paleòleg i Joan VII Paleòleg ordenant que s'incorporessin a les forces assetjadores, fins que va ser presa la ciutat per part dels turcs.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ostrogorsky, George. Storia dell'Impero bizantino (en italià). Milano: Einaudi, 1968, p. 491. ISBN 8806173626.