Caiguda de Filadèlfia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
caiguda de Filadèlfia
Guerres Otomano-Bizantines
Data 1378 - 1390
Localitat Filadèlfia
Resultat Victòria otomana
caiguda de Filadèlfia (Mediterrani oriental)
caiguda de Filadèlfia
caiguda de Filadèlfia
caiguda de Filadèlfia
Coord.: 38° 21′ 0″ N, 28° 31′ 0″ E / 38.35000°N,28.51667°E / 38.35000; 28.51667
Bàndols
Imperi Otomà Imperi Otomà
Imperi bizantí Imperi Bizantí
Grecs bizantins de Filadèlfia
Comandants en cap
Imperi Otomà Baiazet I
Imperi bizantí Manel II Paleòleg
Imperi bizantí Joan VII Paleòleg

La caiguda de Filadèlfia

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Gallipoli es va convertir en cap de pont a Europa el 1354,[1] i després del final de la guerra civil entre Joan VI Cantacuzè i Joan V Paleòleg va arribar una petita pausa en els combats entre otomans i bizantins, però en 1361 Demòtica va caure en mans turques.[2] Murad I estava preocupat per Anatòlia i va deixar la presa del territori bizantí als seus vassalls, i Philippopolis caure després d'una important campanya entre 1363-4 i Adrianòpolis en 1369.[3]

L'Imperi Bizantí no estava en posició per llançar un contraatac o defensar-se i els otomans havien tornat summament poderosos. Murad va aixafar als serbis en 1371 a la batalla del riu Maritsa i els otomans es disposaren a conquerir Constantinoble. En un intent per evitar la derrota, Joan V Paleòleg va demanar suport militar al Papa a canvi de la submissió a Roma, però tot i confessar públicament la fe catòlica a la Basílica de Sant Pere, no va rebre cap ajuda i es va veure obligat a recórrer a tractar amb els seus enemics i es va arribar a un acord pel qual Bizanci proporcionaria tribut regular en tropes i diners a canvi de seguretat.

Filadèlfia era l'últim assentament independent cristià grec de l'oest d'Àsia Menor. Encara que incorporada a l'Imperi Bizantí, estava separada d'ell pel mar, la ciutat era en realitat totalment autònoma i independent. El 1378, Manel II Paleòleg va prometre lliurar la ciutat de Filadèlfia als turcs a canvi de l'ajuda del sultà otomà en una nova guerra civil bizantina. No obstant això, els ciutadans de Filadèlfia es van negar a rendir-se.

El setge[modifica | modifica el codi]

L'exèrcit assetjador incloïa un contingent de l'Imperi Bizantí, que era vassall dels otomans. Abans de la seva caiguda, la ciutat que havia eludit la sort dels seus veïns per pagar tribut als nombrosos ghazis, les bandes saquejaven els llogarets i pobles que no pagaven el seu tribut (yizia).

En 1390 quan Baiazet I va convocar els líders de la guerra civil Manel II Paleòleg i Joan VII Paleòleg ordenant que s'incorporessin a les forces assetjadores, fins que va ser presa la ciutat per part dels turcs.[4]

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Els otomans havien guanyat la guerra i l'Imperi Bizantí va ser reduït a Constantinoble i uns pocs assentaments, i es va veure obligat a reconèixer la seva condició de vassall del sultà otomà, que va continuar fins al 1394.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vasiliev, A.A.. History of the Byzantine Empire, 324-1453. 2a ed. (en anglès). Madison, 1952, p. 622. 
  2. Mango, 2002, p. 268.
  3. Mango, 2002, p. 269.
  4. Ostrogorsky, George. Storia dell'Impero bizantino (en italià). Milano: Einaudi, 1968, p. 491. ISBN 8806173626. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Mango, Cyril. The Oxford History of Byzantium (en anglès). Oxford UP, 2002.