Caixa Laietana
 |
|
| Tipus | Caixa d'estalvis |
|---|---|
| Sector | Finances |
| Predecessora | Caixa d'Estalvis de Mataró |
| Successora | Bankia |
| Fundada | 8 de febrer de 1863 |
| Seu | Mataró,  Catalunya |
| Nombre de localitats | 276 oficines(2008) |
| Persones clau | Jaume Boter de Palau i Ràfols (President) Josep Ibern i Gallart(Director General) |
| Serveis | Serveis Financers |
| Total d'actius | 9.433 milions d' € |
Caixa Laietana era una caixa d'estalvis, nom comercial de Caixa d'Estalvis Laietana SA, que va ser fundada el 8 de febrer de 1863 a Mataró (Maresme) com a successora de Caixa d'Estalvis de Mataró, una caixa que nasqué el 8 de juliol 1859 i que quatre anys més tard esdevindria Caixa Laietana. El desembre de 2012 l'entitat es va donar de baixa com a caixa d'estalvis i es va constituir com a fundació de caràcter especial, a causa de la pèrdua del seu negoci bancari que realitzava a través del grup Banco Financiero y de Ahorros / Bankia i que va ser nacionalitzat pel govern espanyol.
Actualment, l'entitat està presidida per Jaume Boter (des de 2004), i el seu director general és Josep Ibern (des de 2008).
Taula de continguts |
Història [modifica]
Com a entitat d'estalvi, va ser la tercera caixa creada a Catalunya, i va començar a significar-se en diverses iniciatives socials, relacionades amb la construcció de grups escolars i habitatges socials, que requeria el municipi de Mataró.
L'obertura de sucursals va començar el 1935 amb la inauguració d'una oficina a Argentona. L'expansió seguiria a la resta de Catalunya fins arribar a les 276 oficines que té avui dia.
Fusió [modifica]
El juny de l'any 2009, amb l'aprovació del fons de reestructuració bancària (FROB), es van fer contundents els rumors de possibles fusions entre algunes caixes catalanes i l'entitat va iniciar un procés de fusió amb Caixa Penedès.[1]
El preacord de fusió entre les dues caixes estableixia la seu central a Vilafranca del Penedès i una subseu a Mataró. Els acomiadaments podrien afectar al 15% de la plantilla i oficines: uns 600 treballadors i 180 oficines. En els òrgans de decisió que s'havien pactat Caixa Penedès tindria una representació del 63% i Caixa Laietana un 37%. La presidència de la caixa seria rotativa els primers dos anys.[2]
Finalment l'acord va quedar suspés temporalment per ambdues entitats, sense afirmar que la fusió s'hagués anul·lat, però finalment Caixa Laietana ha iniciat un procés de constitució d'un sistema institucional de protecció amb Bancaixa, Caja Ávila, Caja Insular de Canarias, Caja Madrid, Caja Rioja i Caja Segovia. Hom considera que la posició de Laietana en aquesta aliança és molt feble i que a mitjà termini podria ser absorbida per Caja Madrid.[3]
Laietana mantindria el control del negoci en les comarques de Barcelona i Girona, on tradicionalment ha estat present, i cediria el control de la resta d'oficines al nou grup.[3]
Nacionalització de BFA [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ Europapress: Caixa Penedès i Laietana negocien la integració sense tancar-se a altres entitats.
- ↑ El Punt: La fusió de Caixa Laietana i Caixa Penedès fixa la seu a Vilafranca i una subseu a Mataró.
- ↑ 3,0 3,1 «Laietana desafia Castells i convoca consell per unir-se amb Caja Madrid». L'Avui, 5 juny 2010.
