Caixa i metxa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Unió de caixa i metxa.
Principi d'acoblament (per testa) dels taulons dels antics vaixells grecs amb doble caixa i metxa postissa

L'encaix de caixa i metxa, popularment anomenat amb el castellanisme matxembrat, és una tècnica que s'ha utilitzat des de fa mil·lennis a tot el món per a acoblar peces de fusta entre si, en general quan cal fer un angle de 90°. Hi ha moltes maneres de fer-ho, però la idea essencial és que l'extrem d'una de les peces de fusta encaixi amb un forat realitzat a l'altre peça.[1]

L'extrem de la primera peça s'anomena metxa, i sovint es talla d'una mida una mica més petita que la cavitat on s'ha d'introduir, mentre que el forat s'anomena caixa. L'acoblament es pot encolar, clavar o collar per a mantenir les peces al seu lloc amb fermesa. Aquests acoblaments s'utilitzen també amb altres materials com ara la pedra. L'encaix de caixa i metxa s'emprava per als taulons dels antics vaixells grecs amb doble caixa i metxa postissa. Aquest conjunt es fixava amb una clavilla de fusta.

Antiga Grècia[modifica | modifica el codi]

L'acoblament de caixa i espiga s'emprava per unir els taulons dels antics vaixells grecs amb doble caixa i espiga postissa. Aquest conjunt es fixava amb una clavilla de fusta.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. John Kelsey. Woodworker's Guide to Joinery: Straight Talk for Today's Woodworker. Fox Chapel Publishing, 2010, p. 40–. ISBN 9781565234628 [Consulta: 6 març 2011]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caixa i metxa Modifica l'enllaç a Wikidata