Pèsol d'Angola
Cajanus cajan  | |
|---|---|
 llavor | |
| Dades | |
| Font de | pèsol d'Angola |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fabales |
| Família | Fabaceae |
| Tribu | Phaseoleae |
| Gènere | Cajanus |
| Espècie | Cajanus cajan (L.) Millsp. |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Cytisus cajan |
El pèsol d'Angola[1] (Cajanus cajan) és una planta tropical perenne o cultivada com a anual, comestible dins la família de les fabàcies.
Cultiu[modifica]
Fa com a mínim uns 3.000 anys que es va cultivar per primera vegada aquesta planta. El seu centre d'origen probablement es troba a l'Àsia d'on va ser portat a l'Àfrica oriental i per part dels esclaus a Amèrica. Actualment el pèsol d'Angola es cultiva àmpliament en les zones tropicals i subtropicals de tot el món
Es pot conrear en secà en zones tropicals semiàrides. Les principals zones productores són el subcontinent indi, l'Àfrica oriental i Amèrica central. Es cultiva com conreu únic o amb cultiu associat amb cereals com sorgo, Pennisetium glaucum o blat de moro o amb altres lleguminoses com són els cacauets. Com altres fabàcies, el pèsol d'Angola enriqueix els sòls per la fixació del nitrogen.
Es cultiva molt en terres marginals com a recurs en agricultors pobres. Tradicionalment era un cultiu de llarga durada (de 5 a 11 mesos) però recentment s'han desenvolupat varietats de cicle molt més curt (3 mesos). Els rendiments són baixos, uns 700 kg/ha de llavors però la recerca científica i la cura en el conreu tracta d'augmentar-ho.
És una espècie molt resistent a la secada i pot créixer en zones a partir d'una pluviometria anual de 650 litres.
La producció mundial s'estima que és de 46,000 km². El 82% del total es cultiva a l'Índia.
Ús[modifica]
Es fa servir d'aliment humà (llavors seques, farina o llavor verda) i com a farratge i adob verd. Té un alt contingut de proteïna i els aminoàcids importants metionina, lisina, i triptòfan.[2] Combinada amb cereals és un equilibrat aliment per als humans. Se'n fan germinar els brots i així és més digerible.[3]
Moro de guandules és un aliment tradicional de la República Dominicana fet amb llavors de pèsol d'Angola i arròs. També a Puerto Rico es fa arroz con gandules.
A Tailàndia, el pèsol d'Angola es fa servir per alimentar les cotxinilles que produeixen la laca.
Patògens[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ https://www.termcat.cat/ca/cercaterm/fitxa/MjkxNjUzMQ%3D%3D
- ↑ "Nutrition Facts and Analysis for Pigeon peas (red gram), mature seeds, raw"
- ↑ "Effect of Sprouting on invitro digestibility of some locally consumed leguminous seeds". Journal of Applied Sciences and Environmental Management. Vol. 10, Num. 3, 2006, pp. 55-58
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pèsol d'Angola |
- Crop Wild Relatives Gap Analysis Portal Arxivat 2012-02-18 a Wayback Machine. reliable information source on where and what to conserve ex-situ, regarding Cajanus genepool
- (http://fcit.usf.edu/florida/docs/v/veg.htm)