Cal·ligrafia gaèlica
 |
A aquest article li manca una segona llegida per acabar de revisar la traducció. Col·laboreu-hi! |
La Cal·ligrafia celta , (del irlandès, Clo Gaelach ) es refereix a una família de tipografias insulars dedicades a l'escriptura del irlandès i que van ser i són usades entre els segles XVI i XXI. De vegades se'ls anomena celta o uncial a totes les tipografies irlandeses.
Taula de continguts |
Característiques [modifica]
A més de 26 lletres de l'alfabet llatí, la tipografia gaèlica ha d'incloure algunes vocals amb accent agut (AA EE II OO UU) així com un conjunt de consonants amb punt diacrític (BB CC DD FF GG mm PP FS TT), i el signe tironià ⁊ que es s'usa en agus , que significa i en irlandès. Sovint també s'usen formes insulars de les lletres s i r i algunes d'elles contenen un nombre de lligadures que s'utilitzaven a la cal·ligrafia primerenca i que deriven de la tradició del manuscrit. La i minúscula es dibuixa sense punt (encara que no és la ı sense punt turca) i les lletres d , f , g , i t tenen formes insulars. Molts tipus de lletres gaèliques tenen formes celtes per a les lletres j , k , q , v , w , x , i , i z , i típicament proveeixen suport per a les vocals d'altres llengües celtes. També distingeixen entre & i ⁊ (tal com ho feia la tipografia tradicional), encara que alguns tipus de lletra moderns per error reemplacen el ampersand pel tipus tironià perquè totes dues signifiquen i .
Origen [modifica]
El alfabet uncial irlandès es va originar en els manuscrits medievals com una variant insular de l'alfabet llatí. El primer tipus de lletra gaèlic es va dissenyar el 1571 per a un catecisme comissionat per Isabel I d'Anglaterra per fer que els irlandesos es convertissin al protestantisme.
Ús [modifica]
El tipus de lletra en la cal·ligrafia celta es va mantenir comú a Irlanda fins a mitjans del segle XX. Avui dia s'usa merament per a decoració, per exemple, un nombre de diaris irlandesos encara imprimeixen el seu nom a la primera pàgina en cal·ligrafia celta, i també és popular en els rètols dels pub s, en les targetes de felicitacions, i en els cartells d'anuncis. La gramàtica del idioma còrnic del lingüista Edward Lhuyd usava consonants en cal·ligrafia celta per indicar sons com [ð] i [θ].
Vegeu també [modifica]
- Cal·ligrafia
- Cal·ligrafia occidental
- Cal·ligrafia infantil
- Cal·ligrafia àrab
- Cal·ligrafia xinesa
- Cal·ligrafia cúfica
- Cal·ligrafia japonesa
- Cal·ligrafia uncial
Enllaços externs [modifica]
- Staunton, Mathew D. Cavalls de Troia i tipografies agradables: Irish Gaelic Typography es Propaganda. = La revue LISA . ISSN 1762-6153. Vol III; n° 1. 2005.
- Michael Everson 's Història i classificació dels tipus de lletra gaèlics
- Michael Everson 's Rang de tipografies celtes
