Caló basc
| Altres noms | Erromintxela |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Autòcton de | Ain i Aquitània |
| Estat | França |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües indoiranianes llengües indoàries llengües indoàries centrals romaní pararromaní | |
| Codis | |
| ISO 639-3 | emx |
| Glottolog | erro1240 |
| Ethnologue | emx |
| IETF | emx |
Caló basc o erromintxela (en basc) és el nom que rep la parla dels gitanos del País Basc (buhameak o ijitoak, en basc).[1] És una variant de l'idioma romaní, amb grans influències del basc. El grup humà que el parla també és denominat erromintxela. Aquest grup ètnic, part del poble gitano, viu a les províncies de Biscaia, Guipúscoa i Navarra (a l'Estat espanyol) i a Lapurdi i les zones muntanyenques de Zuberoa (a França).
Història[modifica]
L'estudi d'aquest dialecte del romaní va començar l'any 1885. I el 1921 el van estudiar Berraondo i Oyarbide.
En l'actualitat s'han realitzat diferents estudis lingüístics sobre el caló basc, entre ells el de l'associació gitano-basca "Kale dor Kayiko".
Vocabulari[modifica]
- Mare: batia
- Pare: batoa
- Cap: keroa
- Mà: basta
- Cama: pindrua
- Nom: txipa
- Casa: kera
- Botiga: mertxa
- Gran: baroa
- Petit: txinoa
- Bonic: pukerra
- Bo: latxoa
- Aigua: pañia
- Llet: xuta
- Vi: mola
- Caca: fula
- Gos/Policia: txukela
- Gat: txitxaia
- Treballar: kurratu
- Demanar: mangatu
- Estimar: piratu
- Beure: piautu
- Anar: najel egin
- Veure: dikelatu
- Fer: kerau
Referències[modifica]
- ↑ Brea, Unai. Hiretzat goli kherautzen dinat, erromeetako gazi mindroa (en basc). Argia, p. 23/3/2008.
Enllaços externs[modifica]
- Asociación Kale dor Kayiko (castellà)
- Investigacions sociolingüístiques sobre l'erromintxela Arxivat 2008-07-04 a Wayback Machine. (castellà)
- Article sobre l'erromintxela, en Argia (basc)
