Caló basc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Caló basc o erromintxela (en basc) és el nom que rep la parla dels gitanos del País Basc (buhameak o ijitoak, en basc). És una variant de l'idioma romaní, amb grans influències del basc. El grup humà que el parla també és denominat erromintxela. Aquest grup ètnic, part del poble gitano, viu a les províncies de Biscaia, Guipúscoa i Navarra (a l'Estat espanyol) i a Lapurdi i les zones muntanyenques de Sola (a França).

Història[modifica | modifica el codi]

L'estudi d'aquest dialecte del romaní va començar l'any 1885. I el 1921 el van estudiar Berraondo i Oyarbide.

En l'actualitat s'han realitzat diferents estudis lingüístics sobre el caló basc, entre ells el de l'associació gitano-basca "Kale dor Kayiko".

Vocabulari[modifica | modifica el codi]

  • Mare: batia
  • Pare: batoa
  • Cap: keroa
  • : basta
  • Cama: pindrua
  • Nom: txipa
  • Casa: kera
  • Botiga: mertxa
  • Gran: baroa
  • Petit: txinoa
  • Bonic: pukerra
  • Bo: latxoa
  • Aigua: pañia
  • Llet: xuta
  • Vi: mola
  • Caca: fula
  • Gos/Policia: txukela
  • Gat: txitxaia
  • Treballar: kurratu
  • Demanar: mangatu
  • Estimar: piratu
  • Beure: piautu
  • Anar: najel egin
  • Veure: dikelatu
  • Fer: kerau

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]