Calafell
|
|||||
| Localització | |||||
  
|
|||||
| Municipi del Baix Penedès | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Tarragona Penedès Baix Penedès |
||||
| Gentilici | Calafellenc, calafellenc | ||||
| Pressupost | 41.572.741,11 € (2007) | ||||
| Superfície | 20,38 km² | ||||
| Altitud | 67 msnm | ||||
| Població (2011[1]) • Densitat |
24.984 hab. 1.225,91 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 380100 4562200(i) | ||||
| Organització Entitats de població |
5 |
||||
| Codi territorial | 430379 |
||||
| Web | |||||
Calafell és un municipi de la comarca del Baix Penedès.
Taula de continguts |
[modifica] Situació
Limita a l'est amb Cunit, al nord amb Castellet i la Gornal, al nord-oest amb Bellvei, a l'oest amb el Vendrell, i al sud amb la mar Mediterrània.
| El Vendrell | Bellvei | Castellet i la Gornal |
| El Vendrell |  |
Cunit |
| Mar Mediterrània | Mar Mediterrània | Mar Mediterrània |
[modifica] Història
Els ancestres més remots fins ara descoberts a Calafell tenen 22.000 anys d'antiguitat. Una cova prehistòrica, la Balma de la Graiera, va acollir una petita comunitat humana que caçava i pescava al torrent de la Cobertera.
Al municipi s'hi poden trobar alguns vestigis neolítics, però el monument antic més important és la Ciutadella de les Toixoneres ibèrica, una fortalesa del segle VI aC, que ha estat reconstruïda i que és un indret per conèixer i experimentar la civilització dels ibers. La Ciutadella va caure sota la conquesta romana, de la qual se'n conserva un important jaciment arqueològic a la zona del Vilarenc.[2]
Tal com avui es coneix, Calafell s'origina a l'Edat Mitjana, al turó on s'aixeca el Castell. La fortalesa apareix documentada per primer cop al segle XI. El primitiu nucli habitat es va expandir sota el turó fins a formar l'actual nucli del poble. A finals del segle XVIII, de la seva banda, van començar a assentar-se vora mar alguns pescadors, tot donant origen al nucli de la platja. La pesca va ser-hi substituïda pel turisme arran del "boom" dels anys seixanta del segle XX.
L'any 1947 va néixer el nucli de Segur de Calafell. A l'enorme finca coneguda com Quinta de Sant Miquel de Segur es va començar a bastir una gran urbanització de vacances. La creació d'una estació de tren va donar l'empenta a aquest projecte de ciutat jardí, en una època en què no tothom tenia cotxe. Mig segle i escaig després, Segur de Calafell té un perfil molt més residencial, en haver-s'hi arrelat molts propietaris de segones residències i en haver absorbit bona part del creixement demogràfic experimentat pel municipi en els darrers anys.
En l'actualitat, Segur de Calafell és el nucli més poblat dels tres, amb aproximadament el 50% de la població total del municipi.
La demanda de segones residències, primer, i el fort augment de població, després, no han fet créixer únicament aquests tres nuclis, sinó que han fet aparèixer una trentena d'urbanitzacions escampades per tot el terme municipal.
[modifica] El poble i la població
Calafell, amb un terme municipal de 20 km², forma part de la comarca del Baix Penedès, la qual pertany a la província de Tarragona. Tot i formar part de Tarragona, la comarca es frontera amb la província de Barcelona.
El municipi de Calafell es divideix, actualment, en tres nuclis i 28 urbanitzacions. Aquesta divisió territorial ha evolucionat amb el temps, però s'ha convertit en un cleavage molt important en la política del municipi. Abans que Segur de Calafell nasqués com la urbanització més gran d'Europa (actualment ja desbancada), el municipi de Calafell es dividia entre: poble i platja. La gent del poble eren anomenats terrosos i els de la platja pops; però al voltant dels anys quaranta aparegué el tercer nucli: Segur de Calafell. A mesura que aquest creixia, els pseudònims desapareixeran i la divisió s'ha convertit entre: gent de Segur, gent del poble o gent de la platja. A més, en els darrers anys la proliferació d'urbanitzacions i els seves reclamacions de millores en quan infraestructures han convertit les urbanitzacions en el, que podríem anomenar, quart nucli.
[modifica] Demografia
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Bellamar | 227 |
| Bonanova | 142 |
| Calafell | 7.094 |
| Platja de Calafell, la | 2.919 |
| Segur de Calafell | 8.523 |
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
La població de Calafell, l'any 2006, era de 20.521 segons estadístiques de l'Idescat. En la franja d'edat d'entre 15 i 64 anys, és on es concentra més població, el 72'2 %
[modifica] Política
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Joan Ortoll | CIU |
| 1983 - 1987 | Joan Colet | PSC |
| 1987 - 1991 | Joan Maria Triadó | CIU |
| 1991 - 1995 | Joan Maria Triadó | CIU |
| 1995 - 1999 | Joan Maria Triadó | CIU |
| 1999 - 2003 | Josep Parera i Ribell | ADM |
| 2003 - 2007 | Joan Maria Triadó i Joan Olivella | CIU |
| 2007 - 2011 | Jordi Sánchez i Solsona | PSC |
| 2011 - ara | Joan Olivella Ricart | CIU |
[modifica] Economia
El principal motor econòmic de Calafell és el turisme, la temporada estival s'allarga des de Setmana Santa fins a principis d'octubre. A més, les urbanitzacions i Segur de Calafell són els nuclis on es troben la majoria de segones residències, en canvi, els hotels es troben al nucli de la Platja. Abans de les eleccions d'enguany, Calafell va adquirir la marca de Turisme Familiar i per això el 25 d'abril va presentar la nova imatge corporativa del Patronat de Turisme. El fet de ser un destinació de Turisme Familiar proporciona a Calafell un turisme menys estacional, reforçant així el turisme com a principal motor econòmic. A més, a Calafell s'ha posat en marxa la construcció d'un Parc Empresarial i s'ha acabat la remodelació del Port de Segur de Calafell, on a part de la vessant turística també s'intenta retornar la flota arraconada a Vilanova i la Geltrú i recuperar l'activitat comercial al voltant de la pesca.
[modifica] Infraestructures
Si tenim en compte la divisió en nuclis, no es d'estranyar que les diferents infraestructures municipals estiguin distribuïdes segons la divisió territorial. Així mateix Calafell gaudeix d'un CAP (Centre d'Atenció Primària) des de 1996 i el 2003 la Consultoria Municipal de Segur de Calafell es va ampliar per tal de convertir-se en el CAP de Segur.
Pel que fa les infraestructures educatives, l'any 2005 es van edificar dues Escoles-Bressol, una al Poble i l'altre a Segur. A Calafell només hi ha un institut, situat entre la platja i el poble, però en canvi hi ha quatre escoles d'educació primària, una a cada nucli.
Referent a les infraestructures esportives, Calafell gaudeix de dos pavellons poliesportius, un a Calafell (entre el poble i la platja) i l'altre a Segur de Calafell. A la zona del poble hi ha una pista poliesportiva que va ser renovada l'any 2000. La tradició social marca la gent del poble a dedicar-se més a l'hoquei patins i la gent de la platja al futbol. Així doncs, des del 1980 Calafell té dos Camps de futbol, un entre la platja i el poble i l'altre a Segur de Calafell.
[modifica] Festes
Calafell celebra les festes autonòmiques i que dicta l'Estat Espanyol, però a més té tres festes locals: La Candelera (Festa major petita del Calafell), Sant Pere (Festa Major de la platja de Calafell), Santa Carme (Festa Major del poble de Calafell) i Sant Miquel (Festa Major de Segur de Calafell). A més de les festes institucionals a Calafell té lloc un cop a l'any un Mercat Medieval (a principis de setembre), un Mercat de Mar (a finals de maig), una trobada internacional de Harley's, Cantada d'havaneres (a principis d'agost), el cicle de concerts Un bany de música, l'arrossejat popular, la sardinada i botifarrada popular i el Carnaval Xurigué, entre d'altres.
[modifica] Llocs d'interès
[modifica] Cultura
A Calafell hi ha el grup de Rock Buhos. El seu últim disc "Radiobuhos" va ser dels 5 més venuts a Catalunya l'any 2010 segons l'anuari català de la música. Coneguts pels seus concerts, participen amb les seves cançons en programes com l'APM i el Zona Zapping de TV3 i el "Primer toc" de Rac 1. Amb 3 actuacions en dos anys seguits a la plaça de Catalunya de Barcelona i més de 70 concerts l'any 2010, van ser el grup català que va actuar davant de més públic.
[modifica] Comunicació
Calafell es troba a la confluència de tres autopistes, la C-32, l'AP-2 i l'AP-7 i connectada per dues vies principals com són la N-340 i la C-31. Aquestes facilitats fan que hi hagi autobusos des de i cap a Barcelona i Tarragona, els quals passen pels municipis més importants en el seu recorregut. A més, als estius també s'obre una línia amb Saragossa. La companyia operadora és Hife i Mon-Bus. Referent al transport ferroviari, Calafell forma part de rodalies RENFE i connecta amb Barcelona a través de la L2.
[modifica] Personatges il·lustres
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 42. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ poblesdecatalunya.cat, Castell de Calafell
[modifica] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Patrimoni històric i artístic de Calafell
|
|||||
