Calcedònia (mineral)
De Viquipèdia
La calcedònia és un mineral d'estructura microcristal·lina relacionada amb el quars, la fórmula química del qual és SiO2 (igual que la resta de minerals que tenen relació amb el quars). Cristalitza en sistema trigonal, té una duresa de 7 en l'Escala de Mohs, fractura concoïdal, exfoliació absent, brillantor vítria i ratlla blanca.
Taula de continguts |
[edita] Etimologia
La denominació "calcedònia" deriva de Khalkedon, una antiga ciutat localitzada en la regió del Bòsfor.
[edita] Cristal·lització i aspecte
Una de les principals característiques de la calcedònia des del punt de vista mineralògic és la seua estructura. Com ja s'ha dit abans, es tracta d'un mineral relacionat amb el quars, amb el qual comparteix la mateixa fórmula química; no obstant això, la calcedònia no forma vidres ben desenrotllats. Els vidres que donen cos a aquest mineral són diminuts, tan xicotets que resulten inapreciables, i es troben densament empaquetats uns amb altres per a formar unes fibres que queden immerses en una matriu més o menys amorfa. Aquesta estructura es coneix amb el nom d'estructura microcristalina.
A causa d'aquest dens empaquetat, la calcedònia sol aparéixer en formes radials, estalactítiques, arrenyonades o arraïmades, així com en masses amorfes o nodulars de coloració variable.
[edita] Calcedònia flor
Les flors de calcedònia són concrecions que es formen molt lentament. Solen fer-ho en les llargues fissures d'algunes formacions basàltiques, la qual cosa fa que els exemplars presenten un aspecte prou aplanat. Tenen un nòdul més o menys esfèric i de color variable, entre blanc, groc i gris. A partir d'aquest nòdul s'estenen unes superfícies rugoses d'un bell gris blavós, encara que també poden adquirir, formant bandes concèntriques, tons negres o blancs. Aquestes superfícies rugoses poden ser planes o alçar-se en forma de bol, formant les flors.
La formació dels vidres a la vora de la calcedònia es produeix quan el líquid mineralitzant ric en sílice és net i circula en suficient quantitat i lentament.
Algunes calcedònies flor estan a vegades cobertes per altres minerals, especialment vidres de calcita o d'hematites.
Les flors de calcedònia de Brasil poden produir fluorescència groga intensa, sobretot si tenen intercalats en la seua estructura nivells d'òpal blanc o la varietat hialita.
[edita] Varietats
A pesar que la calcedònia es podria definir en si mateixa com una varietat del quars microcristal·lí, el nom engloba, en realitat, a un ample conjunt de minerals que comparteixen les mateixes característiques estructurals i químiques, però que en gemmologia es consideren pedres diferents ja que presenten importants variacions quant a altres propietats físiques de gran importància, com ara l'aspecte o el color. En aquest grup s'integren minerals com la carneola, el xilòpal o l'heliotropi.
En alguns casos només s'inclouen davall el nom general de calcedònia les varietats microcristal·lines fibroses, de manera que els agregats naturals, com el jaspi, queden fora i formen un grup a banda.
[edita] Aplicacions i característiques en gemmologia
La calcedònia troba les seues aplicacions més importants en l'àmbit de la gemmologia degut tant a la bellesa d'algunes de les seues varietats com a algunes de les seues característiques físiques.
La relativa facilitat amb què es pot treballar la calcedònia fa que la seua utilització en gemmologia per a l'elaboració de joies siga habitual, sobretot la d'algunes varietats especialment belles a causa de la seua coloració natural. De totes maneres, el seu valor va ser molt més elevat en l'Antiguitat, quan era considerada una de les més valuoses pedres dures.
[edita] La varietat blava
La calcedònia blava és la que posseeix un valor més gran comercial i se sol treballar en caboixó o en làmines planes la transparència de la qual pot ser molt variable. Les millors pedres per a aquests treballs procedeixen dels jaciments localitzats a Namíbia. En l'actualitat és freqüent trobar gemmes de calcedònia blava que, en realitat, són talles de calcedònia comuna o grisenca i que han sigut manipulades i tenyides per a aconseguir la imitació. En aquest cas el material resultant sol ser d'un color més uniforme. Per a realitzar aquestes imitacions s'utilitza una base d'àgata, de manera que un examen cuidadós permet endevinar el travessat característic d'aquesta que ha sigut parcialment amagat pel tint.
[edita] Tints naturals
L'estructura de la calcedònia provoca una disminució de la duresa i altres característiques físiques respecte a les que presenten les varietats macrocristal·lines del quars. A més, la seua escassa homogeneïtat permet l'aparició de porus diminuts als quals aquest mineral pot absorbir diversos tints que varien la seua coloració natural.
Però no totes les calcedònies tenyides tenen origen artificial. Algunes varietats deuen la seua coloració, de vegades molt bella, a la presència d'impureses en la seua estructura. Aquest és el cas de la varietat coneguda amb el nom de mtorodita o mtorolita, descoberta a Zimbàbue el 1955 i l'atractiva coloració verda de la qual es deu a la presència de crom.
[edita] Industrialment
La calcedònia posseeix unes propietats semblants a les del quars, per la qual cosa podria ser usada amb els mateixos fins que l'anterior mineral. A més, algunes característiques físiques descrites anteriorment podrien permetre utilitzar-la amb diversos fins que les requerisquen. Amb tot, practicament la seua utilització està reduïda a la gemmologia.
