Calcofil·lita

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Calcofilita)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Calcofil·lita
Classificació
Categoria Mineral
Fórmula química Cu18Al2(AsO4)3(SO4)3(OH)27·33(H2O)
Classificació de Nickel-Strunz 08.DF.30
Classificació de Dana 43.5.14.1
Propietats fisicoquímiques:
Color verd maragda, verd blavós a verd prada
Sistema cristal·lí trigonal, 3 2/m
Macles sí {1010}
Exfoliació perfecte a {0001}
Fractura irregular
Duresa en l'escala de Mohs 2
Lluïssor vítrea a subadamantina, nacrada a {0001}vítrea, adamantina, nacrada
Ratlla més clara que el color
Diafanitat transparent a translúcida
Gravetat específica 2,67 a 2,69
Densitat 2,4 a 2,6
Propietats òptiques uniaxial (-)
Índex de refracció nω = 1.618 a 1.632, nε = 1.552 a 1.575
Pleocroisme O blau-verd, E gairebé incolora
Solubilitat en amoníac
Referències [1][2]

La calcofil·lita (del grec Khalkos, coure, i phillon, fulla) és un mineral rar de la classe dels arsenats. Va ser descrita per primera vegada a partir de material recol·lectat a Alemanya.

Propietats[modifica | modifica el codi]

Els cristalls són en forma de plaques, de sis cares, i aplanats perpendicular a l'eix c del cristall, i pot ser estriat triangular en aquestes cares aplanades. Pot formar rosetes, druses, trobar-se foliat o de manera massiva. L'exfoliació és perfecte i perpendicular a l'eix c del cristall, i forma macles. La fractura és irregular. El mineral és tou, amb una duresa de 2 a l'escala de Mohs. La gravetat específica es dóna generalment en el rang de 2,67-2,69. La calcofil·lita és soluble en àcids i amoníac. No és fluorescent, ni radioactiva.

El contingut d'aigua varia a temperatura ambient sobre la base de la humitat relativa. És per això que dues fórmules diferents són citades a la literatura per la calcofil·lita: Cu18Al2(AsO4)4(SO4)3(OH)24·36(H2O)[2] i Cu18Al2(AsO4)3(SO4)3(OH)27·33(H2O).[1]

Pot alterar-se a crisocol·la, que és un silicat de coure-alumini. Té relació amb la barrotita, però són minerals diferents. Es pot confondre amb l'spangolita d'hàbit tabular.

Formació[modifica | modifica el codi]

És un arsenat de coure secundari que es produeix a les zones oxidades d'alguns jaciments de coure amb arsènic. És un mineral secundari poc comú. Els minerals associats inclouen: atzurita, malaquita, brochantita, crisocol·la, spangolita, connellita, cuprita, cianotriquita, strashimirita, parnauita, lavendulana, cornubita, langita, clinoclasa, farmacosiderita i mansfieldita.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Chalcophyllite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2014].
  2. 2,0 2,1 «Chalcophyllite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 21 gener 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calcofil·lita