Calcocita

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Calcosina)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Calcocita

Calcocita de la mina Mammoth, Districte Gunpowder, Queensland, Austràlia
Classificació
Categoria sulfurs
Fórmula química Cu2S
Nickel-Strunz 02.BA.05a
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí monoclínic
Hàbit cristal·lí Tabular to prismatic crystals also massive to granular
Estructura cristal·lina a = 15.246(4) Å, b = 11.884(2) Å, c = 13.494(3) Å; β = 116.35(1)°; Z = 96
Simetria monoclínic 2/m prismàtica
Color gris plom, s'obscureix ràpidament, passa a verd o blau
Macles comunes en {110}
Exfoliació imperfecta en {110}
Fractura concoïdal, desigual
Tenacitat fràgil a sèctil
Duresa 2,5 a 3
Lluïssor metàl·lica sobre fractura fresca
Ratlla gris fosca amb lluentor metàl·lica
Diafanitat opaca
Gravetat específica 5,5 a 5,8
Densitat 5,7 a 5,8
Fusibilitat 2 a 2,5
Referències [1]

La calcocita (del grec jalkos, coure), també anomenada calcosina, és un mineral del grup calcocita-digenita de minerals, de la classe dels sulfurs.[2]

Característiques[modifica | modifica el codi]

La calcocita és un mineral fràgil de color gris plom negrós i una lluentor metàl·lica. És coneguda per ser un important mineral de coure, format per un màxim d'un 79,8% d'aquest metall.[3] El seu sistema cristal·lí és dimorf: ortoròmbic per sota de 103°C i hexagonal a temperatures superiors. Forma una sèrie de solució sòlida amb la yarrowita.[4]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la calcocita pertany a "02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, plata i/o or" juntament amb els següents minerals: djurleita, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoita, berzelianita, athabascaita, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervelleïta, hessita, chenguodaita, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

Apareix com a mineral secundari en o a prop de les zones d'oxidació dels jaciments de minerals sulfurs del coure, formada a partir d'ells en el que es diuen zones d'enriquiment supergènic. Sol trobar-se associada a d'altres minerals com: pirita, calcopirita, bornita, covellita o molibdenita.[5]

Grup calcocita-digenita[modifica | modifica el codi]

El grup calcocita-digenita està format per quatre espècies minerals:[2]

Espècie Fórmula
Calcocita Cu2S
Digenita Cu9S5
Djurleita Cu31S16
Roxbyita Cu9S5

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Chalcocite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 març 2015].
  2. 2,0 2,1 «Chalcocite-Digenite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 març 2015].
  3. Universidad Nacional de Educación a Distancia, (castellà) [consulta:19-10-2014]
  4. «Chalcocite-Yarrowite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 març 2015].
  5. «Chalcocite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 7 març 2015].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calcocita Modifica l'enllaç a Wikidata