Caledònia
Caledònia fou la part nord de la Gran Bretanya (Albió) i la part al nord de la província romana de Britània.
El seu nom podria venir del celta celydd (lloc de refugi) que en plural es Celeddon.
El seu territori era mes o menys coincident amb el que fou el regne d'Escòcia.
El nom és esmentat en primer lloc per Plini el vell. L'esmenta també Tàcit i Claudi Ptolemeu,.[1] Caledònia estava poblada pels Caledons o Caledonis, nom aplicat a al menys un dels diversos grups de Pictes. Aquestos darrers Amià Marcel·lí els considera dividits en dos subgrups: Dicàlidons i Vecturions, i els primers foren probablement els caledons. El seu límit sud no esta ben fixat: Tàcit els fa viure fins les muntanyes Grampianes i potser fins el Forth i Clyde.
Caledònia pot ser considerat un terme polític-administratiu: els territoris d'Albió al nord del govern roma.
Els romans descriuen als habitants de Caledònia. Dió Cassi parla dels Caledonis i els Meatae. Els caledonis no tenien ciutats, ni muralles i vivien de la pastura i la cacera (no menjaven peix), vivien en tendes i les dones eren possessió comuna; les seves armes eren un escut i una llança curta.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ Smith, William George. Dictionary of Greek and Roman geography (en anglès). William George Smith, 1854, p.441-442.
