Caledònia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Caledonia».

Caledònia fou la part nord de la Gran Bretanya (Albió) i la part al nord de la província romana de Britània.

El seu nom podria venir del celta celydd (lloc de refugi) que en plural és Celeddon.

El seu territori era més o menys coincident amb el que fou el regne d'Escòcia.

El nom és esmentat en primer lloc per Plini el vell. L'esmenta també Tàcit i Claudi Ptolemeu,.[1] Caledònia estava poblada pels Caledons o Caledonis, nom aplicat a almenys un dels diversos grups de Pictes. Aquestos darrers Amià Marcel·lí els considera dividits en dos subgrups: Dicàlidons i Vecturions, i els primers foren probablement els caledons. El seu límit sud no està ben fixat: Tàcit els fa viure fins a les muntanyes Grampianes i potser fins al Forth i Clyde.

Caledònia pot ser considerat un terme polític-administratiu: els territoris d'Albió al nord del govern roma.

Els romans descriuen als habitants de Caledònia. Dió Cassi parla dels Caledonis i els Meatae. Els caledonis no tenien ciutats, ni muralles i vivien de la pastura i la cacera (no menjaven peix), vivien en tendes i les dones eren possessió comuna; les seves armes eren un escut i una llança curta.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Smith, William George. Dictionary of Greek and Roman geography (en anglès). William George Smith, 1854, p.441-442.