Calendari amazic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Iḍ n innayr
Les estacions al Nord de l'Àfrica: les Muntanyes atles el gener i l'abril.

S'entén per calendari amazic o calendari berber el calendari agrari tradicional que s'usa a les regions del Nord de l'Àfrica. Aquest calendari és conegut en àrab amb l'epítet de ﻓﻼﺣﻲ fellāḥī "camperol" o ﻋﺠﻤﻲ cajam "no àrab". S'empra per regular els treballs agrícoles estacionals, en comptes del calendari islàmic que, per ser lunar, sense tenir en compte el cicle de les estacions de l'any, és útil per calcular les festes religioses però resulta inútil en l'agricultura.

Els calendaris més antics[modifica | modifica el codi]

Sobre la divisió del temps entre els berbers se sap molt poc. Alguns elements d'un calendari preislàmic i gairebé certament també prerromà emergeixen d'alguns escrits medievals estudiats per N. van del Boogert (cf. bibliografia al final de l'article). Algunes coincidències amb el calendari tuareg fan pensar que efectivament en l'Antiguitat existia, amb una certa difusió, un còmput del temps berber, organitzat sobre bases autòctones.

Tab. 1 - Els mesos berbers
segons obres medievals

  (van den Boogert 2002)
  Nom del mes "Significat"
1 tayyuret tezwaret Petita lluna 1a;
2 tayyuret teggwerat Petita lluna 2a;
3 yardut  ?
4 sinwa  ?
5 tasra tezwaret El ramat 1a;
6 tasra teggwerat El ramat 2a;
7 awdayeet yezwaren La cria d'antílop 1a;
8 awdayeet yeggweran La cria d'antílop 2a;
9 awzimet yezwaren La cria de gasela 1a;
10 awzimet yeggweran La cria de gasela 2a;
11 ayssi  ?
12 nim  ?

Tanmateix, no es disposa d'elements suficients per reconstruir integralment aquest calendari originari. Es poden mostrar algunes característiques interessants, per exemple, el fet que diversos noms de mesos apareixen en parells (al món tuareg també hi ha grups de tres), el qual fa pensar en una divisió del temps diferent de l'actual en mesos d'al voltant de 30 dies.

Més informació, encara que difícil de precisar o de relacionar amb la situació de la resta del nord de l'Àfrica, es pot obtenir per tal com se sap del còmput del temps entre els guanxes de les Illes canàries. Segons un manuscrit del segle XVII de Tomás Marín de Cubas, ells:

« calculaven el seu any, cridat Acano, per llunacions de 29 dies (solars) a partir de la lluna nova. Començava a l'estiu, quan el sol entra en la constel·lació de Càncer el 21 de juny: a la primera conjunció (és a dir, a la primera lluna nova després del solstici d'estiu) celebraven nou dies de festa per la collita »

El mateix manuscrit subratlla (de manera poc clara) que d'aquests esdeveniments del calendari es feien registres gràfic-pictòrics (tara) en diversos suports, i a partir d'aquesta base alguns estudiosos moderns han pogut trobar descripcions d'esdeveniments astronòmics lligats als cicles anuals en una sèrie de pintures geomètriques trobades en algunes grutes de l'illa de Gran Canària, però els resultats d'aquests estudis són per ara sols hipotètics.[1]

Es té a més el nom d'un sol mes a la llengua autòctona, que ha arribat com begnesmet. Sembla que es tractava del segon mes de l'any, corresponent al mes d'agost. Tal nom, si estigués compost per alguna cosa com *wen "el de" + (e)smet (o (e)zmet ?), podria trobar, en la llista dels mesos berbers medievals, un corresponent amb el novè i el desè mes, awzimet (pròpiament aw "fill de" + zimet "gasela"). Però les dades amb què s'explica són massa exigües com per a poder provar aquesta hipòtesi.

El calendari actual (julià)[modifica | modifica el codi]

El calendari agrícola berber deriva gairebé certament del calendari julià, introduït a l'Àfrica durant la dominació de Roma, com demostren diverses circumstàncies:

  • els noms dels mesos d'aquest calendari (tant en berber com en àrab) deriven dels corresponents noms llatins.
  • l'inici de l'any (el primer dia de yennayer) correspon amb el 14 de gener del calendari gregorià, el qual coincideix amb la diferència que es va produir entre dates astronòmiques i calendari julià.
  • la longitud de l'any i de cada mes és la mateixa del calendari julià: tres anys de 365 dies seguits per un any de traspàs de 366, sense excepcions (i mesos de 30 i 31 dies, amb el segon de 28). Tanmateix, existeix una divergència en la qual el dia extra en els anys de traspàs no s'afegeix a finals del segon mes sinó al final de l'any.

Els mesos[modifica | modifica el codi]

< center>Tab. 2 - Els noms dels mesos a diverses zones del nord de l'Àfrica (berber i àrab)

Mese Chleuh (Sud del Marroc) Cabil (Algèria) Berber de Jerba (Tunis) Àrab tunisenc
Gener innayr (ye)nnayer yennár yennayer
Febrer xubrayr furar furár fura(ye)r
Març mars meghres mars mars
Abril ibrir (ye)brir ibrír abril
Maig mayyuh maggu mayu mayu
Juny yunyu yunyu yunyu yunyu
Juliol yulyu yulyu(z) yulyu yulyu
Agost ghusht ghusht ghusht aghusht
Setembre shutanbir shtember shtámber shtamber
Octubre ktuber (k)tuber ktúber uktuber
Novembre duwanbir nu(ne)mber numbír nufember
Desembre dujanbir bu- (du-)jember dujámber dejember

Les "Portes de l'any"[modifica | modifica el codi]

Més enllà dels mesos considerats individualment, dins del calendari agrícola tradicional es troben altres reparticions, per estacions o per períodes forts, marcats per particulars esdeveniments i celebracions. Pels moments cardinals de l'any, J. Servier usa el nom suggestiu de Portes de l'any (tibbura useggwas), encara que pel que sembla aquest terme s'usava en singular per indicar el període del solstici d'hivern.

No totes les estacions han conservat, amb el passar del temps, una denominació en llengua berber: els noms de la primavera i de l'estiu es mantenen constants i els mateixos a tot arreu, de l'hivern hi ha més varietat i, entre els berbers del Nord, sol en Gebel Nefusa (líbia) s'usa encara el nom berber de tardor.

  • Primavera tafsut (ar. er-rbic) - Inicia el 15 furar (=28 de febrer)
  • Estiu anebdu (ar. és-sif) - Inicia el 17 mayu (=30 de maig)
  • Tardor amwal (ar. li-xrif) - Inicia el 17 ghusht (=30 d'agost)
  • Hivern tagrest (ar. esh-shita ') - Inicia el 16 numbír (=29 de novembre)

Un element interessant és la contraposició existent entre dos períodes de quaranta dies cada un, el considerat major fred a l'hivern (Les nits' llyali) i el de major calor a l'estiu ("La calor abrassadora", ssmaym, awussu).

Llyali[modifica | modifica el codi]

Una pàgina del calendari tunisenc, que mostra la correspondència del 1 Yennayer ajmi (en vermell a baix) amb el 14 de gener del calendari gregorià. L'escrit en el fons assenyala que és inici d'any ajmi al que comencen en-lyali en-sud ("les nits negres").

El període de major fred està constituït per 20 nits blanques (en berber lyali timellalin, en árabo al-lyali en-bi), des del 12 al 31 dujamber (=25 de desembre -13 de gener), 7 20 "nits negres" (en berber lyali tiberkanin, en àrab en-lyali en-sud), que inicien el primer dia de yennayer, que correspon al 14 de gener.

Yennayer[modifica | modifica el codi]

El primer dia de l'any se celebra de maneres diverses a les diferents regions del Nord de l'Àfrica. És tradicional un menjar amb aliments particulars, diversos en cada lloc (per exemple, un cuscús amb 7 verdures), però a moltes regions també està previst el sacrifici d'un animal (normalment un pollastre).

Una característica d'aquesta festivitat -que de vegades es confon amb la islàmica de l'ashura- és la presència, a moltes regions, d'invocacions rituals amb fórmules que usen les paraules bennayu, babinnayu'' bu-ini, etc.: totes elles són expressions que, segons molts estudiosos, podrien representar la corrupció d'antics augures de bon any .

Un aspecte curiós de les celebracions de Yennayer és la data de l'inici d'any. Encara que la data era abans el 14 de gener, per un probable error introduït per algunes associacions culturals berbers molt actives en restaurar usos en via de desaparició, avui en gran part d'Algèria es considera que l'inici de l'any al calendari berber és el 12 de gener.

Lusum / imbarken[modifica | modifica el codi]

Abans que acabi del tot el període de fred i comenci la primavera, hi ha un període molt temut, de 10 dies entre els mesos de furar i mars. Es tracta d'un temps caracteritzat per forts vents en els quals l'home hauria de cessar moltes activitats agrícoles i artesanals, i d'altres com casar-se o sortir de nit. En general el costum té com a finalitat deixar llibertat als "poders misteriosos", que en aquell període, estan particularment actius i celebren els seus matrimonis (aquestes criatures a Jerba són anomenades, per tabú lingüístic imbarken, és a dir, els "beneïts", i donen el seu nom al període).

Ssmaym / Awussu[modifica | modifica el codi]

Com el fred intens de l'hivern, també la canícula dura 40 dies, donis 12 yulyuz (=25 de juliol al 20 ghusht (=2 de setembre). El moment central del període és l'1 de ghusht (agost) (també el nom de awussu, difús en Tunis i Líbia, sembla remuntar-se al llatí augustus). En aquesta data es realitzen ritus particulars, d'evident tradició preislàmica però també precristiana. Es tracta en particular de fogatas estivas (que en altres localitats es realitzen durant el solstici d'estiu: una tradició ja condemnada com a pagana per San agustín) o bé de ritus d'aigua, com els difosos en localitats costaneres de Tunis i de Tripolitania que preveuen, durant tres nits, que calgui, llançar-se al mar a fi de preservar la salut. En aquestes cerimònies famílies senceres es llancen al mar, portant fins i tot els seus animals domèstics. Encara que el ritu ha estat assumit per la cultura islàmica (aquelles nits les aigües del pou de Zemzem, a La Meca s'aboquen al mar a fi que al contacte amb aquest es produeixin "ones benèfiques" d'aigua dolça), molts anomenen aquesta festa les nits de l'error. De fet s'acostumava, a fi de procurar la fertilitat i abundància, que les parelles tinguessin relacions sexuals al mar.

Iweğğiben[modifica | modifica el codi]

Un altre període molt important per al calendari agrari és quan correspon llaurar. La data que es considera fonamental per a aquest final és el 17 de (k)tuber, dia en què es pot començar a llaurar els camps. Aquest període en àrab es crida ertadem, és a dir, el "llaurar d'Adán", perquè es creu que en aquesta data Adán hauria començat els seus treballs agrícoles.

Interferències amb el calendari islàmic[modifica | modifica el codi]

Després dels diversos contactes que amb els segles s'han donat entre la cultura àrab i la islàmica, les manifestacions que estaven lligades al calendari julià s'han integrat al calendari islàmic, portant a la supressió d'algunes festes tradicionals o a la creació de festes celebrades en dues ocasions durant l'any.

L'exemple més evident és el de les festes d'any nou, que en molts casos s'han transferit al primer mes islàmic, és a dir el muarram, i més precisament a la festivitat de cashura, el 10 d'aquell mes. Una festivitat que al món islàmic té un important significat de dol al món chiita, però pràcticament s'ignora en el sunita. Existeixen també relacions entre el festeig alegre d'aquesta festa en l'àmbit nord-africà i antigues celebracions d'inici d'any.

< center>Tab. 3 - Correspondència entre els noms àrabs i berbers dels mesos islàmics

  Nom àrab Nom berber
1 muḥàrram  babiyannu (Ouargla)
 cashura'(Jerba)
2 sàfar u deffer cashura
3 rabìc al-àwwal elmilud
4 rabìc al-thàni u deffer elmilud
5 jumàda al-ùla melghes (Jerba)
6 jumàda al-thania asgenfu n twessarin "el reposo (la espera) de las viejas" (Ouargla)
sh-shaher n Fadma (Jerba)
7 ràjab twessarin "las viejas"
8 shacban asgenfu n remdan "el reposo (la espera) de Ramadán" (Ouargla)
9 ramadà sh-shaher n uzum' "el mes del ayuno" (Jerba)
10 shawwàl tfaska tameshkunt "la pequeña fiesta" (Jerba)
11 dhu l-qìcda u jar-asneth "entre las dos (fiestas)" (Jerba)
12 dhu l-hìjja tfaska tameqqart "la gran fiesta" (Jerba)

El calendari tuareg[modifica | modifica el codi]

La constel·lació tuareg de la camell (Óssa gran i Arturo), l'aparició del qual al cel marca l'inici de l'any astronòmic tuareg.

També els tuareg comparteixen elements amb els berbers del Nord sobretot quant a la divisió del temps. Ells es refereixen a dos cicles diversos, un solar afí al calendari julià i un basat en el moviment de la lluna i d'ús religiós.

Les diferències climàtiques, biològiques i socioculturals del desert respecte als territoris més temperados permeten que existeixin diferències sobretot quant a la divisió de les estacions.

El càlcul dels anys[modifica | modifica el codi]

El calendari berber tradicional no estava unit a una era respecte a la qual es comptessin els anys. Allà on es conserven maneres tradicionals de calcular els anys (la civilització tuareg), aquests no s'expressen amb nombres sinó que cada un té un nom característic.

A partir dels anys seixanta, després de proposta de l'Académie Berbère de París han començat a calcular els anys partint del 950 & nbsp;a. C., data aproximativa de l'ascens al poder del primer faraó líbic a Egipte: l'així anomenada Era Sheshonq (per la qual cosa l'any 2008 del calendari gregorià correspon a l'any 2958 del calendari berber). Amb el passar del temps això es va anar adoptant amb entusiasme pels promotors de la cultura berber i forma ja del patrimoni identificatiu d'aquest poble, integrat al conjunt d'usos tradicionals relatius al calendari nord-africà.

Foto del 31 Dicembre 2007 al costat de Tafraout (Marroc), porta escrit en tifinagh aseggas ameggaz ("feliç any") i en francès bonne année 2959 .

Neologismes i falses tradicions[modifica | modifica el codi]

Un aspecte interessant des del punt de vista antropològic, en relació especialment amb el naixement de les tradicions, és el florir d'innovacions dirigides de vegades a restaurar tradicions preteses que s'han perdut. És un fenomen comprensible, en el context del redescobriment d'una identitat negada o ocultada durant molt temps, amb l'ànsia de tenir un patrimoni perdut o en via de desaparició. En particular és en l'àmbit del calendari, sentit com particularment important (unit al control del temps), on es registren nombroses creacions que de vegades obtenen consensos i acaben per ser adoptades com a autèntic patrimoni tradicional.

Per exemple:

Els noms dels mesos :

No es coneixen els noms dels mesos d'època prerromana (els noms que apareixen a la taula 1 són coneguts només pels estudiosos), alguns han intentat reconstruir noms autènticament berbers dels mesos de l'any. Partint del mes més conegut, el primer (yennayer), hi ha qui ignorant l'evidència de l'origen llatí del nom, imagina que fos una paraula berber composta per yan (el numeral "un" en diversos dialectes berbers) + (a)yur, "lluna/mes", i a partir d'aquesta base ha reconstruït tota la sèrie dels noms dels mesos: 1. yenyur o yennayur, 2. sinyur, 3. krayur, 4. kuzyur, 5. semyur, 6. sedyur, 7. sayur, 8. tamyur, 9. tzayur 10. mrayur, 11. yamrayur 12. megyur

Els dies de la setmana :

També per als dies de la setmana s'ignoren els noms autòctons, i s'ha intentat remeiar-lo amb creacions noves. Actualment existeixen dues sèries. La primera i més difosa (encara que sigui d'origen desconegut) es remunta probablement als ambients de la Académie Berbère de París (finals dels anys 60), mentre que la segona sèrie no fa més que repetir amb els dies de la setmana el procediment emprat per als mesos, amb la creació d'un sufix " -as ("dia") en comptes de "-yur". S'ha de notar que la primera sèrie s'inicia amb dilluns mentre que la segona és un calc a partir de l'àrab i té com a primer dia diumenge.

Tab. 4 - La setmana "berber"
dia Académie Berbère Composts amb numerals
dilluns aram asinas
dimarts arim akras
dimecres ahad akwas
dijous amhad asemwas
divendres sem asedyas
dissabte set asamas
diumenge acer aynas

Dies i noms de persona :

Sovint, els calendaris i els almanacs publicats per militants i associacions culturals berbers contenen, a imitació dels calendaris occidentals, l'associació d'un nom propi de persona per a cada dia de l'any. Això respon també a l'exigència de reapropiar-se dels antropònims tradicionals, que les mesures d'arabització a Algeria i el Marroc tendeixen a substituir amb una onomàstica rígidament àrab. També en aquest camp, no és estrany trobar llistes de noms improvisats amb noms reunits sense ordre, final de lectures casuals i fins i tot mancades o errors tipogràfics.

Tres calendaris berber. S'observa que els noms dels dies de la setmana són diversos entre els que són a baix a la dreta i els de l'esquerra. També els noms dels mesos són els tradicionals a dreta i inventats a esquerra. Tots són de l'"era Sheshonq" (se sumen 950 anys al nostre calendari).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • "Il calendario degli uomini liberi", Africa (ed. Epicentro, Ferrara), anno V, n° 16 (gennaio/febbraio 2000), pp. 30-33 [in inserto: un calendario berbero per il 2000]
  • José Barrios García, "Tara: A Study on the Canarian Astronomical Pictures. Part I. Towards an interpretation of the Gáldar Painted Cave", in: F. Stanescu (ed.) Proceedings of the III SEAC Conference, Sibiu (Romania), 1-3 September 1995, Sibiu, Lucian Blaga University from Sibiu, 1999, 15 pp. - ISBN 973-651-033-6
  • José Barrios García, "Tara: A Study on the Canarian Astronomical Pictures. Part II. The acano chessbord", in: C. Jaschek & F. Atrio Barandelas (eds.). Proceedings of the IV SEAC Meeting "Astronomy and Culture" (salamanca, 2-6 Sep. 1996, Salamanca, Universidad de Salamanca, 1997, pp. 47-54 - ISBN 84-605-6954-3
  • Nico van den Boogert, "The Names of the Months in Medieval Berber", in: K. Naït-Zerrad (a cura di), Articles de linguistique berbère. Mémorial Vycichl, Parigi 2002, pp. 137-152 - ISBN 2-7475-2706-9
  • Saïd Bouterfa, Yannayer - Taburt u swgas, ou le symbole de Janus, Alger, El-Musk, 2002 - ISBN 9961-928-04-0
  • Gioia Chiauzzi, Cicli calendariali nel Magreb, in 2 voll., Napoli (Istituto Universitario Orientale) 1988
  • Henri Genevois, Le calendrier agraire et sa composition, "Le Fichier Périodique" n° 125, 1975
  • Henri Genevois, Le rituel agraire, "Le Fichier Périodique" 127, 1975, pp. 1-48
  • H. R. Idris, "Fêtes chrétiennes célébrées a Ifrîqiya à l'époque ziride", in Revue Africaine 98 (1954), pp. 261-276
  • Emile Laoust Mots et choses berbères, Parigi 1920
  • Umberto Paradisi, "I tre giorni di Awussu a Zuara (Tripolitania)", AION n.s. 14 (1964), pp. 415-9
  • Luigi Serra, articolo "Awussu" in 'Encyclopédie Berbère, fasc. 8 (1990), pp. 1198-1200
  • Jean Servier, Les portes de l'Année. Rites et symboles. L'Algérie dans la tradition méditerranéenne, Parigi, R. Laffont, 1962

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Per a tota aquesta secció, vegis la bibliografia el llibre de J. Barris García.