Calendari republicà francès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Calendari republicà francès de 1794, dibuixat per Louis-Philibert Debucourt

El calendari republicà francès (o calendari revolucionari francès) va ser un calendari utilitzat durant la Revolució Francesa que fou instaurat per un decret de la Convenció Nacional amb el qual s'abolia l'«era vulgar» per als usos civils i es definia el 22 de setembre de 1792 com el primer dia de l'«era dels francesos». El disseny mirava d'adaptar el calendari al sistema decimal i eliminar-ne les referències de caràcter religiós.

El nou calendari va ésser vigent des del dia 24 d'octubre de 1793 fins a l'1 de gener de 1806.

Disseny i vigència del calendari[modifica | modifica el codi]

El calendari republicà va ser dissenyat pel matemàtic Gilbert Romme amb l'ajuda dels astrònoms Joseph Jêrôme Lalande, Jean-Baptiste-Joseph Delambre i Pierre-Simon Laplace. Tanmateix, se sol atribuir al poeta Fabre d'Églantine, el nom dels mesos i dels dies.

El calendari va ser adoptat per la Convenció Nacional, controlada pels jacobins, el 24 d'octubre de 1793; es va fixar que el primer dia d'aquest nou calendari seria el 22 de setembre de 1792, que coincidia amb la proclamació de la República i amb l'equinocci de tardor. D'aquesta manera, el calendari començava uns 13 mesos abans de la data en què va ser oficialment adoptat.

El calendari va ser d'aplicació civil a França, els territoris ocupats militarment pels exèrcits francesos (com Catalunya durant la Guerra Gran) i les seves colònies americanes i africanes fins que Napoleó va abolir-ne el seu ús oficial el dia 1 de gener de 1806 (més concretament la mitjanit del 10 de nivós de l'any XIV, és a dir, el 31 de desembre de 1805, poc més de 12 anys després de la seva introducció) com una manera d'eliminar els signes de democràcia republicana, atès que s'havia autoproclamat emperador dels francesos al desembre de 1804 i havia creat la nova noblesa imperial durant l'any 1805, ambdós conceptes incompatibles amb la naturalesa d'aquest calendari. Alhora, amb la derogació es volia segellar la reconciliació amb l'Església i el Papat, forjada pel Concordat del 1801 i dels quals va aconseguir una certa tolerància després de restaurar les festivitats civils i religioses de l'Església catòlica amb el Nou Calendari.

El calendari republicà o revolucionari, però, va ésser oficial dues vegades més:

  • En primer lloc i de forma molt breu, després de l'enderrocament de Napoleó.
  • En segon lloc, durant l'efímera Comuna de París (de març a maig de 1871).

L'any[modifica | modifica el codi]

Els anys del calendari revolucionari francès s'acostumaven a escriure amb xifres romanes, i es comptaven a partir de l'inici de l'Era Republicana, que començà el dia 22 de setembre de 1792 (la Primera República Francesa fou proclamada l'endemà que la Convenció Nacional abolís la monarquia). Així, per exemple, el numeral romà IV indica el quart any -o any 4- de la república.

Els mesos de l'any[modifica | modifica el codi]

Al calendari republicà, l'any sempre té 12 mesos de 30 dies cadascun.

Els mesos es divideixen en tres dècades de 10 dies cadascuna, per la qual cosa desapareixen les setmanes tradicionals de 7 dies. Els mesos no coincideixen amb els mesos del calendari Gregorià, perquè el calendari republicà comença sempre el compte dels mesos amb l'inici astronòmic de les estacions.

Els noms dels mesos adopten denominacions de fenòmens naturals i de l'agricultura:

Tardor: (terminació: -aire)

  • Veremari o Vendémiaire (del llatí vindemia "verema") a partir del 22, 23 o 24 de setembre.
  • Brumari o Brumaire (del francès brume "boira") a partir del 22, 23 o 24 d'octubre.
  • Frimari o Rufolari o Frimaire (del francès frimas "vent fred després de la nevada") a partir del 21, 22 o 23 de novembre.

Hivern: (terminació: -ôse)

  • Nivós o Nivôse (del llatí nivosus "nevat") a partir del 21, 22 o 23 de desembre.
  • Pluviós o Pluviôse (del llatí pluviosus "plujós") a partir del 20, 21 o 22 de gener.
  • Ventós o Ventôse (del llatí ventosus "ventós") a partir del 19, 20 o 21 de febrer.

Primavera: (terminació: -al)

  • Germinal o Germinal (del llatí germen "llavor") a partir del 20 o 21 de març.
  • Floreal o Floréal (del llatí flos "flor") a partir del 20 o 21 d'abril.
  • Pradal o Prairial (del francès prairie "prat") a partir del 20 o 21 de maig.

Estiu: (terminació: -dor)

  • Messidor o Messidor (del llatí messis "collita") a partir del 19 o 20 de juny.
  • Termidor o Thermidor (del grec thermos "calor") a partir del 19 o 20 de juliol.
  • Fructidor o Fructidor (del llatí fructus "fruita") a partir del 18 o 19 d'agost.

La majoria de noms dels mesos són neologismes derivats de paraules similars en francès, llatí o grec. Les terminacions dels noms s'apleguen segons l'estació, per tal d'adequar la sonoritat de la partícula final al caràcter de l'estació. Per exemple, segons Fabre d'Églantine, els noms dels mesos de la tardor tenien un so greu i una mesura mitjana; els mesos de l'hivern un so feixuc i una mesura llarga; els mesos de la primavera un so gai i una mesura breu; i els mesos de l'estiu un so sonor i una mesura llarga.

Els dies de la setmana[modifica | modifica el codi]

Cadascun dels deu dies de les dècades s'anomenen, senzillament, d'acord amb el seu cardinal. Així, són:

  • primidi, duodi, tridi, quartidi, quintidi, sextidi, septidi, octidi, nonidi, décadi.

Els dies de l'any[modifica | modifica el codi]

A diferència del Calendari Gregorià, on cada dia s'associa amb un sant o santa, el calendari republicà associa cada jorn amb una planta, un animal o una eina del camp.

Tardor[modifica | modifica el codi]

Vendémiaire
(22 set. ~ 21 oct.)
Brumaire
(22 oct. ~ 20 nov.)
Frimaire
(21 nov. ~ 20 des.)
  1. Raisin (raïm)
  2. Safran (safrà)
  3. Châtaigne (castanya)
  4. Colchique (còlquic)
  5. Cheval (cavall)
  6. Balsamine (balsamina)
  7. Carotte (pastanaga)
  8. Amaranthe (amarant)
  9. Panais (xirivia)
  10. Cuve (tina)
  11. Pomme de terre (patata)
  12. Immortelle (sempreviva)
  13. Potiron (carbassera de rabequet)
  14. Réséda (reseda)
  15. Âne (ase)
  16. Belle de nuit (flor de nit)
  17. Citrouille (carbassa)
  18. Sarrasin (blat negre)
  19. Tournesol (girasol)
  20. Pressoir (trull)
  21. Chanvre (cànnabis)
  22. Pêche (préssec)
  23. Navet (nap)
  24. Amarillis (amaril·lis)
  25. Bœuf (bou)
  26. Aubergine (albergínia)
  27. Piment (pebrot)
  28. Tomate (tomàquet)
  29. Orge (ordi)
  30. Tonneau (bóta)
  1. Pomme (poma)
  2. Céleri (api)
  3. Poire (pera)
  4. Betterave (remolatxa)
  5. Oie (oca)
  6. Héliotrope (heliotrop)
  7. Figue (figa)
  8. Scorsonère (escurçonera)
  9. Alisier (moixera de pastor)
  10. Charrue (arada)
  11. Salsifis (barbeta)
  12. Macre (castanya d'aigua)
  13. Topinambour (nyàmera)
  14. Endive (endívia)
  15. Dindon (gall dindi)
  16. Chervis (escaravia)
  17. Cresson (creixens)
  18. Dentelaire (malvesc)
  19. Grenade (magrana)
  20. Herse (rascle)
  21. Bacchante (baccharis)
  22. Azerole (atzerola)
  23. Garance (rogeta)
  24. Orange (taronja)
  25. Faisan (faisà)
  26. Pistache (festuc)
  27. Macjonc (guixó tuberós)
  28. Coing (codony)
  29. Cormier (servera)
  30. Rouleau (corró)
  1. Raiponce (fiteuma)
  2. Turneps (nap)
  3. Chicorée (xicoira)
  4. Nèfle (nespra)
  5. Cochon (porc)
  6. Mâche (canonge)
  7. Chou-fleur (coliflor)
  8. Miel (mel)
  9. Genièvre (ginebre)
  10. Pioche (pic)
  11. Cire (cera)
  12. Raifort (rave rusticà)
  13. Cèdre (cedre)
  14. Sapin (avet)
  15. Chevreuil (cabirol)
  16. Ajonc (gatosa)
  17. Cyprès (xiprer)
  18. Lierre (heura)
  19. Sabine (savina)
  20. Hoyau (aixadell)
  21. Erable sucré (auró del sucre)
  22. Bruyère (bruc)
  23. Roseau (canya)
  24. Oseille (agrella)
  25. Grillon (grill)
  26. Pignon (pinyó)
  27. Liège (suro)
  28. Truffe (tòfona)
  29. Olive (olivera)
  30. Pelle (pala)

Hivern[modifica | modifica el codi]

Nivôse
(21 des. ~ 19 gen.)
Pluviôse
(20 gen. ~ 18 feb.)
Ventôse
(19 feb. ~ 20 mar.)
  1. Tourbe (torba)
  2. Houille (carbó)
  3. Bitume (betum)
  4. Soufre (sofre)
  5. Chien (gos)
  6. Lave (lava)
  7. Terre végétale (terra vegetal)
  8. Fumier (fem)
  9. Salpêtre (salpetre)
  10. Fléau (plaga)
  11. Granit (granit)
  12. Argile (argila)
  13. Ardoise (pissarra)
  14. Grès (gres)
  15. Lapin (conill)
  16. Silex (sílex)
  17. Marne (marga)
  18. Pierre à chaux (pedra calcària)
  19. Marbre (marbre)
  20. Van (ventadora)
  21. Pierre à plâtre (pedra de guix)
  22. Sel (sal)
  23. Fer (ferro)
  24. Cuivre (coure)
  25. Chat (gat)
  26. Étain (estany)
  27. Plomb (plom)
  28. Zinc (zenc)
  29. Mercure (mercuri)
  30. Crible (garbell)
  1. Lauréole (lloreret)
  2. Mousse (molsa)
  3. Fragon (galzeran)
  4. Perce-neige (lliri de neu)
  5. Taureau (brau)
  6. Laurier thym (marfull)
  7. Amadouvier (bolet de soca)
  8. Mézéréon (tintorell)
  9. Peuplier (pollancre)
  10. Coignée (destral gran)
  11. Ellébore (el·lèbor)
  12. Brocoli (bròquil)
  13. Laurier (llorer)
  14. Avelinier (avellaner, Corylus maxima)
  15. Vache (vaca)
  16. Buis (boix)
  17. Lichen (liquen)
  18. If (teix)
  19. Pulmonaire (pulmonària)
  20. Serpette (podall)
  21. Thlaspi (traspic)
  22. Thymèle (dafne pirinenc, Daphne cneorum)
  23. Chiendent (agram, Cynodon dactylon)
  24. Trainasse (passacamins, Polygonum aviculare)
  25. Lièvre (llebre)
  26. Guède (herba del pastell)
  27. Noisetier (avellaner, Corylus avellana)
  28. Cyclamen (ciclamen)
  29. Chélidoine (celidònia)
  30. Traîneau (trineu)
  1. Tussilage (pota de cavall, Tussilago farfara)
  2. Cornouiller (sanguinyol)
  3. Violier (violer groc)
  4. Troène (troana)
  5. Bouc (boc)
  6. Asaret (atzarí)
  7. Aloterne (aladern)
  8. Violette (violeta)
  9. Marceau (gatsaule)
  10. Bêche (fanga)
  11. Narcisse (narcís)
  12. Orme (om)
  13. Fumeterre (fumària)
  14. Vélar (sisimbri oficinal)
  15. Chèvre (cabra)
  16. Épinard (espinac)
  17. Doronic (dorònic)
  18. Mouron (borrissol)
  19. Cerfeuil (cerfull)
  20. Cordeau (cordill)
  21. Mandragore (mandràgora)
  22. Persil (julivert)
  23. Cochiéaria (cocleària)
  24. Pâquerette (margarida)
  25. Thon (tonyina)
  26. Pissenlit (pixallits)
  27. Sylve (herba fetgera)
  28. Capillaire (capil·lera)
  29. Frêne (freixe)
  30. Plantoir (plantador)

Primavera[modifica | modifica el codi]

Germinal
(21 mar. ~ 19 abr.)
Floréal
(20 abr. ~ 19 mai.)
Prairial
(20 mai. ~ 18 jun.)
  1. Primevère (primula)
  2. Platane (plàtan)
  3. Asperge (espàrrec)
  4. Tulipe (tulipa)
  5. Poule (gallina)
  6. Bette (bleda)
  7. Bouleau (bedoll)
  8. Jonquille (almesquí)
  9. Aulne (vern)
  10. Couvoir (eclosionadora)
  11. Pervenche (vinca)
  12. Charme (carpí)
  13. Morille (múrgola)
  14. Hêtre (faig)
  15. Abeille (abella)
  16. Laitue (enciam)
  17. Mélèze (làrix)
  18. Ciguë (cicuta)
  19. Radis (rave)
  20. Ruche (rusc)
  21. Gainier (arbre de l'amor)
  22. Romaine (enciam romà)
  23. Marronnier (castanyer)
  24. Roquette (ruca)
  25. Pigeon (colom)
  26. Lilas (lilà)
  27. Anémone (anèmona)
  28. Pensée (pensament)
  29. Myrtille (nabiu)
  30. Greffoir (ganivet d'empeltar)
  1. Rose (rosa)
  2. Chêne (roure)
  3. Fougère (falguera)
  4. Aubépine (arç blanc)
  5. Rossignol (rossinyol)
  6. Ancolie (aguilera)
  7. Muguet (muguet)
  8. Champignon (xampinyó)
  9. Hyacinthe (jacint)
  10. Râteau (rascle)
  11. Rhubarbe (ruibarbre)
  12. Sainfoin (trepadella)
  13. Bâton-d'or (rosella)
  14. Chamerops (margalló)
  15. Ver à soie (cuc de seda)
  16. Consoude (consolda)
  17. Pimprenelle (pimpinella)
  18. Corbeille d'or (paneret, Alyssum saxatile)
  19. Arroche (salat blanc)
  20. Sarcloir (aixadell)
  21. Statice (gasó alpí)
  22. Fritillaire (fritil·lària)
  23. Bourrache (borratja)
  24. Valériane (valeriana)
  25. Carpe (carpa)
  26. Fusain (evònim)
  27. Civette (cibulet)
  28. Buglosse (llengua de bou)
  29. Sénevé (mostassa negra)
  30. Houlette (gaiata)
  1. Luzerne (alfals)
  2. Hémérocalle (hemerocal·lis)
  3. Trèfle (trèvol)
  4. Angélique (angèlica)
  5. Canard (ànec)
  6. Mélisse (melissa)
  7. Fromental (fromental)
  8. Martagon (marcòlic)
  9. Serpolet (serpoll)
  10. Faux (dalla)
  11. Fraise (maduixa)
  12. Bétoine (betònica)
  13. Pois (pèsol)
  14. Acacia (acàcia)
  15. Caille (guatlla)
  16. Œillet (clavell)
  17. Sureau (saüc)
  18. Pavot (cascall)
  19. Tilleul (til·ler)
  20. Fourche (forca)
  21. Barbeau (barb)
  22. Camomille (camamilla)
  23. Chèvrefeuille (xuclamel)
  24. Caille-lait (quallallet, Galium verum)
  25. Tanche (tenca)
  26. Jasmin (gessamí)
  27. Verveine (berbena)
  28. Thym (farigola)
  29. Pivoine (peònia)
  30. Chariot (carretó)

Estiu[modifica | modifica el codi]

Messidor
(19 jun. ~ 18 jul.)
Thermidor
(19 jul. ~ 17 ago.)
Fructidor
(18 ago. ~ 16 set.)
  1. Seigle (sègol)
  2. Avoine (civada)
  3. Oignon (ceba)
  4. Véronique (verònica)
  5. Mulet (mula)
  6. Romarin (romaní)
  7. Concombre (cogombre)
  8. Échalote (escalunya)
  9. Absinthe (absenta)
  10. Faucille (falç)
  11. Coriandre (coriandre)
  12. Artichaut (carxofa)
  13. Girofle (girofle)
  14. Lavande (lavanda)
  15. Chamois (isard)
  16. Tabac (tabac)
  17. Groseille (grosella)
  18. Gesse (guixa)
  19. Cerise (cirera)
  20. Parc (cleda)
  21. Menthe (menta)
  22. Cumin (comí)
  23. Haricot (mongeta)
  24. Orcanète (alcanna)
  25. Pintade (pintada)
  26. Sauge (sàlvia)
  27. Aïl (all)
  28. Vesce (veça)
  29. Blé (blat)
  30. Chalémie (dolçaina)
  1. Épeautre (espelta)
  2. Bouillon blanc (herba blenera)
  3. Melón (meló)
  4. Ivraie (zitzània)
  5. Bélier (marrà)
  6. Prêle (cua de cavall)
  7. Armoise (artemísia)
  8. Carthame (càrtam)
  9. Mûre (móra)
  10. Arrosoir (regadora)
  11. Panis (panical)
  12. Salicorne (salicorn)
  13. Abricot (albercoc)
  14. Basilic (alfàbrega)
  15. Brebis (ovella)
  16. Guimauve (malví)
  17. Lin (lli)
  18. Amande (ametlla)
  19. Gentiane (genciana)
  20. Écluse (resclosa)
  21. Carline (carlina)
  22. Câprier (tàpera)
  23. Lentille (llentia)
  24. Aunée (ínula)
  25. Loutre (llúdria)
  26. Myrte (murta)
  27. Colza (colza)
  28. Lupin (tramús)
  29. Coton (cotó)
  30. Moulin (molí)
  1. Prune (pruna)
  2. Millet (mill)
  3. Lycoperdon (pet de llop)
  4. Escourgeon (ordi de dues carreres)
  5. Saumon (salmó)
  6. Tubéreuse (nard)
  7. Sucrion (ordi de sis carreres)
  8. Apocyn (baladre)
  9. Réglisse (regalèssia)
  10. Échelle (escala)
  11. Pastèque (síndria)
  12. Fenouil (fonoll)
  13. Épine vinette (coralet)
  14. Noix (nou)
  15. Truite (truita de riu)
  16. Citron (llimona)
  17. Cardère (cardó)
  18. Nerprun (Rhamnus sp.)
  19. Tagette (Tagetes sp.)
  20. Hotte (cove)
  21. Églantier (englantina)
  22. Noisette (avellana)
  23. Houblon (llúpol)
  24. Sorgho (sorgo)
  25. Écrevisse (cranc de riu)
  26. Bigarade (taronja agre)
  27. Verge d'or (vara d'or)
  28. Maïs (blat de moro)
  29. Marron (castanya)
  30. Panier (cistell)

Els dies complementaris o Sans-culottides[modifica | modifica el codi]

Com que la suma dels 12 mesos de 30 dies dóna com a resultat un total de 360 dies, en acabar l'any al mes de Fructidor s'hi afegeixen 5 dies (6 si era un any de traspàs) a fi d'adequar el calendari als 365 dies de l'any comú. A l'origen, aquests dies es coneixien com a Sans-culottides, per bé que després de l'any III (1795) van ser coneguts com a jours complémentaires (dies complementaris) i van tenir la consideració de festes nacionals sota la Primera República Francesa. Aquests dies són:

Els anys de traspàs[modifica | modifica el codi]

Els anys bixestos o de traspàs en el calendari republicà van ser un punt polèmic a causa de l'obligació que hi havia de començar l'any amb l'equinocci de tardor i, també, d'afegir un dia cada quatre anys (com es feia amb el calendari gregorià).

Si bé els anys III, VII i XI es van ser considerar anys de traspàs, i els anys XV i XX també es va planificar que ho serien, mai no es va arribar a desenvolupar un algorisme per a determinar els anys bixestos posteriors a l'any XX, perquè el calendari va ser abolit en el 14è any de funcionament.

Cronologia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calendari republicà francès Modifica l'enllaç a Wikidata