Calendari revolucionari soviètic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pàgina del dia 12 de desembre de 1937 sisè dia de la setmana de sis dies, del calendari revolucionari soviètic

El calendari revolucionari soviètic va ser usat a la Unió Soviètica des del 1929 fins al 1940.

Poc després de la Revolució Russa, el primer govern soviètic de Lenin va decretar l'abandó del calendari julià en favor del calendari gregorià, que ja es feia servir pràcticament a tot Europa. Aquest canvi va suposar que després del dia 1 de febrer de 1918 seguís el 13 de febrer.

A partir del dia 1 d'octubre de 1929 es va començar a usar una versió més racionalitzada del calendari. En aquesta versió, tots els mesos tenien 30 dies, i els 5 dies restants s'afegien entre mitjanes, sense pertànyer a cap mes ni a cap setmana. Aquests dies eren:

La setmana de set dies es va reemplaçar per una de cinc dies. Es va eliminar el diumenge, tradicional dia de descans cristià i en el seu lloc, es va organitzar els treballadors en cinc grups, als quals es va assignar un color (groc, rosa, vermell, morat i verd), tenint cada grup un dia diferent de la setmana per al descans. La intenció d'aquesta mesura era millorar la productivitat de la indústria, evitant la interrupció d'un dia no laborable. Potser els treballadors tinguessin més dies de descans amb aquest nou sistema (un de cada cinc, en comptes d'un de cada set), però la separació en cinc grups va fer més difícil la vida social i familiar, pel que es va tornar bastant impopular. A més a més, els beneficis econòmics d'una setmana més curta no es van veure reflectits en la realitat.

El calendari gregorià va seguir usant-se a la Unió Soviètica durant aquest període, com demostra la consulta de les dates de la portada del diari Pravda (òrgan oficial del PCUS), en el qual febrer solament té 28 dies en 1930 i 1931.

A partir de l'1 de desembre de 1931 es va tornar a la durada tradicional dels mesos, i es va implantar una setmana de sis dies, amb dia de descans comú, els dies 6, 12, 18, 24 i 30 de cada mes. El dia 31 es mantenia fora de la setmana, canviant entre dia festiu i laborable.

En la pràctica, eliminar el tradicional descans dominical es va revelar com una tasca difícil, prenent-se sovint el diumenge i el nou dia de descans. Finalment, el 1940, la vella setmana de set dies va ser restaurada.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Fonts[modifica | modifica el codi]

  • The Oxford Companion to the Year. Bonnie Blackburn & Leofranc Holford-Strevens. Oxford University Press 1999. ISBN 0-19-214231-3. Pàgines 688-689.