Calendari romà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El primitiu calendari de Roma fixava la durada dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts, amb mesos lunars de 29 o 30 dies. El mes era la fracció major, i el dia la menor, encara que després es va dividir en hores.

Els romans consideraven que el dia s'iniciava a mitjanit.

Calendari conegut com el Fasti Antiates Maiores, anterior a la reforma del calendari julià, amb els mesos de juliol i agost anomenats Quintilis i Sextilis.

L'any i els mesos[modifica | modifica el codi]

En establir-se l'any (de annus = anell) li van fixar una durada de 10 mesos, però més tard, per influència grega, es va passar a l'any de 12 mesos, amb 368 dies i un quart d'un altre, amb mesos de 30 i 29 dies alternativament, i cada dos anys un any amb 13 mesos, ajustant-se progressivament el sistema suprimint o agregant dies. Així es va establir un any que començava a la primavera (en el mes dedicat a Mart, és a dir el mes Martius = març), després seguia el mes que s'obre (Aprilis = abril), el del creixement (Majus = maig) i la de la florida (Junius = juny). Després els mesos seguien per ordre del cinquè al desè: Quinctilis (juliol), Sextilis (agost), September (setembre), October (octubre), November (novembre) i December (desembre); seguia el mes d'obertura dels treballs agrícoles (Januarius = gener) i el mes de les purificacions (Februarius = febrer). Si s'afegia un altre mes, aquest no tenia nom però se l'anomenava Mercedonius per estar consagrat a la paga.

A cada període de cinc anys se li deia lustre a causa que es feien sacrificis l'any després de la revisió del cens (lustrum) que era cada cinc anys.

Divisió dels mesos[modifica | modifica el codi]

Amb els progressius reajustaments es van fixar mesos de 31 dies (març, maig, juliol i octubre), de 28 dies (febrer, que cada quatre anys tènia 29 dies) i de 29 dies (els altres), intercalant-se un mes de 27 dies cada dos anys. Així, el primer i el tercer any del cicle tenien 355 dies cadascun; el segon any 383 dies; i el quart any 382 dies, és a dir, en total 1474 dies. Cada mes es dividia en setmanes d'entre 4 i 9 dies; la segona i quarta setmana del mes eren de 8 dies, la tercera de 9 dies menys el febrer que eren 8 i en l'intercalar que eren 7) i la primera setmana era de 6 dies en els mesos de 31 i de 4 en els altres. L'anunci de la durada de la primera setmana es deia anunci de les Calendes i a les setmanes de nou dies el novè dia es deia Nonae o Nones; el primer dia de la tercera setmana se li deia Idus o Ides.

Divisions del mes romà

SETMANES DURADA DIES AMB NOM
1ª setmana 6 o 4 dies Calendes: el primer dia
2ª setmana 8 dies Idus: el darrer dia
3ª setmana 9 dies (¹) Nonae: el darrer dia
4ª setmana 8 dies

(¹)excepte febrer i el mes intercalar

Els noms dels dies[modifica | modifica el codi]

Dies amb nom[modifica | modifica el codi]

  • Calendes: Era el primer dia del mes. Es creu que originalment era el dia que indicava l'inici de la lluna nova. Segons algunes propostes etimològiques, podria derivar de l'expressió kalo Iuno Covella o kalo Iuno Novella, que voldria dir respectivament, "Jo t'invoco, Juno de la cova" (el primer temple de Juno era una simple cova) i "Jo t'invoco, la nova Juno", que eren les frases emprades pel pontífex per anunciar la lluna nova cada primer de mes al turó capitolí al recinte de la curia calabra.[1][2]
  • Nonae: Es creu que originalment marcava el dia de la lluna creixent, és a dir, el dia a mig camí entre la lluna nova i la lluna plena. La Nonae o nones es localitzava comptant vuit dies abans de l'"Idus" i solia caure al voltant del dia quinze o disset del mes, depenent de la llargada del mes i de la posició de l'"Idus". Nonae deriva de la paraula llatina novem («novè»), doncs si es pren l'"Idus" com a dia 1, el dia abans seria el dia 2 i així el Nonae que és vuit dies abans seria el dia 9 del compte.
  • Idus: Es creu que originàriament marcava el dia del començament de la lluna plena. Coincidia amb el dia 13è en els mesos de 29 dies, o amb el 15è en els mesos de març, maig, juliol i octubre, que eren els mesos de 31 dies.

Identificació dels dies[modifica | modifica el codi]

A partir d'aquests dies amb nom, s'identificaven la resta de dies, per exemple:

  • Es podia fer servir l'expressió "5 dies abans de la Nonae" per a referir-se al segon o al sisè dia del mes.
  • Es podia fer servir l'expressió "7 dies abans de l'Idus", per a referir-se al vuitè a al catorzè dia del mes.

Abreviacions[modifica | modifica el codi]

En els documents, per a fixar una data s'empraven abreviacions. Alguns exemples:

  • Prid. Id. Mart. : Que cal interpretar com Prid. (=precedent, dies previs a), Id. (Idus), Mart (mes de març); és a dir el 14 de març.
  • a.d. NN: Que vol dir "ante diem Numerus Nomen". Aquesta era una altra manera d'identificar un dia: comptant cap enrere a partir d'un dia amb nom propi, aquest dia que servia de referència era el dia 1 del compte enrere. Exemple "a.d. III Kal. Nov.", vol dir el tercer dia abans de les calendes de novembre, és a dir, el 30 d'octubre. No es feia servir l'expressió "segon dia", sinó que era el mateix que dir "pridie",( «el dia anterior a »).

Altres exemples d'equivalències abreujades serien:

  • a.d. IV Non. Jan. = 2 de gener
  • a.d. VI Non. Mai. = 2 de maig
  • a.d. VIII Id. Apr. = 6 d'abril
  • a.d. VIII Id. Oct. = 8 d'octubre
  • a.d. XVII Kal. Nov. = 16 d'octubre

Caràcter dels dies[modifica | modifica el codi]

Cada dia del calendari romà anava marcat amb una lletra que indicava el caràcter amb què estava considerat, que eren les següents:[3]

  • F (fastus), dies en els què era acceptable iniciar una acció legal, també anomenats dies fasti, derivat del terme fas(permetre), és a dir, «dies en què està permès fer sense ofendre els déus» i més endavant va passar a designar els dies en què estava permès fer celebracions o fasti sacri.
  • C (comitialis), un dia apte per a fer assemblees (dies comitalis)
  • N (nefastus), quan les activitats polítiques i l'administració de justícia estaven prohibides (dies nefasti)
  • NP, lletres emprades amb dos significats diferents. De vegades es feien servir per marcar els dies de fires comercials (feriae) i els dies no laborables. També es feien servir amb el significat nefastus priore,és a dir, la vespra d'un dia nefastus
  • FP, (fastus priore), dia abans a un dia classificat com fastus
  • QRCF (potser les sigles de quando rex comitiavit fas), un dia en què era permès que el rex sacrorum convoqués una reunió [4]
  • EN (endotercissus, una forma arcaica del terme intercissus, que es podria traduir per «tallat pel mig»), indicava els dies que eren nefasti pel matí, quan se solien preparar els sacrificis, així com pel vespre, quan es realitzaven els sacrificis, però que no eren considerats nefasti al migdia.

Diferències amb el calendari grec[modifica | modifica el codi]

El calendari solar grec comptava 365 dies i mig, mentre el llatí comptava 368 dies i tres quarts d'un altre. Per adaptar-se a aquesta situació i al cicle àtic de vuit anys, en lloc d'afegir 59 dies cada quatre anys es van afegir 90 dies cada vuit anys. El mes de febrer de 29 dies va ser reduït a 24 dies (i quan febrer tenia tan sols 28 dies va passar a tenir-ne 23), de manera que l'any solar romà va passar a tenir 366 dies i un quart d'un altre.

Calendari imperial[modifica | modifica el codi]

El mes d'aprilis durant el govern de Neró es va dir Neronianus. Quinctilis i Sextilis es van rebatejar Julius i Augustus en honor de Juli Cèsar i d'August. September i Octuber durant el govern de Domicià es van dir Germanicus i Domicianus.

El cicle lunar va ser finalment reemplaçat per la setmana de set dies durant el període imperial,[5] amb el calendari julià que va entrar en efecte l'any 45 aC. Durant un temps la nova setmana i el cicle lunar van coexistir, però en temps de l'emperador Constantí, que va oficialitzar i estendre l'ús del calendari julià l'any 321, el cicle lunar ja havia caigut en desús.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Varró. De Lingua latina, VI, p. 27. 
  2. Jörg Rüpke. The Roman Calendar from Numa to Constantine: Time, History, and the Fasti. John Wiley & Sons, 2011, p. 24-25. 
  3. H. H. Scullard. Festivals and Ceremonies of the Roman Republic. Cornell University Press, 1981, p. 44–45.. 
  4. Jörg Rüpke. The Roman Calendar from Numa to Constantine: Time, History, and the Fasti. Wiley–Blackwell, 2011, p. 26–27.. 
  5. P. Brind'Amour. Le Calendrier romain: Recherches chronologiques, 1983, p. 256–275. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]