Calidó (ciutat)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Calidó (llatí Calydon, grec Kaludon) fou la principal ciutat d'Etòlia a l'època heroica.

Fou fundada per Etol a la terra dels Curets i el nom se li va donar pel seu fill. Era veïna de la ciutat de Pleuron, capital dels Curets. No era a la costa sinó uns quilòmetres a l'interior, a la plana de l'Evenos. La Ilíada fa esment de les lluites entre Curets i Calidons, els primers lluitant per expulsar als segons de les seves terres i els segons lluitant per restar-hi. Els Calidons van participar en la guerra de Troia amb un exèrcit dirigit pel seu rei Thoes, fill d'Eneos.

Encara apareix en època històrica. El 391 aC era en possessió dels aqueus però no se sap com la van arribar a posseir. Se sap, això no obstant, que els aqueus van rebre Naupactos al final de la guerra del Peloponès i és possible que llavors Calidó fos part de Naupactos. En aquest any 391 aC Calidó fou atacada pels acarnanis i els aqueus van demanar l'ajut a Esparta. Agesilau II fou enviat amb un exèrcit a Calidó contra els acarnanis i els aqueus la van poder conservar. La van posseir fins a la batalla de Leuctres el 371 aC en què Epaminondes la va tornar a Etòlia. Va ser una ciutat important encara que va jugar poc paper a la història.

La ciutat fou buidada el 31 aC per ordre d'August i els seus habitants enviats a poblar la recent fundada Nicòpolis. Només un petit nombre d'habitants va restar a la ciutat. L'estàtua de la deessa Artemisa Làfria, deessa tutelar de la ciutat, fou donada a Patres, que tanmateix va rebre una estàtua de Dionís que abans era a Calidó.

De la ciutat mateixa no se sap exactament la situació. Estrabó diu que a les rodalies hi havia un llac i Pausànies esmenta el temple d'Apol·lo Làfrius. La ciutat havia d'estar entre l'Evenos i l'Aquelos. Unes ruïnes trobades a Kurtagà podrien correspondre a la ciutat.

Coord.: 38° 22′ 41″ N, 21° 31′ 58″ E / 38.37806°N,21.53278°E / 38.37806; 21.53278