Calitja

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Calina a l'est de Caracas produïda pels incendis a la Serralada de la Costa, el 26 de març de 2010

La calitja o calima[1] és un fenomen meteorològic consistent en la presència a l'atmosfera terrestre de partícules molt petites provinents de regions seques, o de sal,[2] pols, cendres, argila, sorra o similar en suspensió, produint una lleu opacitat de l'aire. És produïda per la mescla i agitació dels corrents d’aire de diferent densitat, en ser escalfada la capa d’aire en contacte amb el sòl, per radiació de la mateixa superfície. L’augment de la temperatura afavoreix l’ascensió i, per tant, la mescla ja esmentada.[3]

La calitja estén un vel uniforme sobre el paisatge i n’entela la coloració, donant a l’aire un aspecte tèrbol i opac, en el qual es difuminen les formes dels objectes i obstacles i l’horitzó apareix borrós. Vist sobre un fons fosc, aquest vel té un to blavós, i sobre un fons clar la seva tonalitat és d’un groc brut o roig-groguenc. Visualment, aquest és el tret que la diferencia de la boirina, que és grisenca. El poder calorífic del sol no dispersa la calitja, com sí que ho fa amb la boirina i la boira, al contrari, sovint la reforça, ja que l’aire s’enterboleix no tan sols mecànicament per efecte del polsim, sinó que també s’enterboleix òpticament pel creuament de capes d’aire que s’aixequen del sòl a impulsos de calor, a les quals se’ls trenquen els raigs lluminosos, i s’afebleixen.[3]

Observació[modifica | modifica el codi]

Dóna un aspecte fumat a l’aire que en determina una de les principals característiques. La visibilitat horitzontal està compresa entre 1 i 10 km. És un fenomen típicament estival sovint l’únic ressenyable en jornades molt caloroses. La humitat de l’aire és inferior al 70% en zones seques i allunyades del mar. En les costes i zones d’influència marítima el llindar se situaria per sota del 80%. Sovint és difícil distingir la calitja de la boirina i tot i que les petites diferències de coloració hi poden ajudar, no és del tot fiable la diferència de color. El millor sistema és disposar d’aparell enregistrador d’humitat relativa. En cas contrari, hi poden haver altres signes que puguin resoldre el dubte, per exemple, la manca de núvols baixos és senyal que el fenomen observat és la calitja.[3]

El mateix indret amb el cel clar i amb calija
 
 
Santa Brígida de Gran Canària amb cinc dies de diferència

Comparació amb fenòmens meteorològics similars[modifica | modifica el codi]

Tot i que no poden establir uns valors perfectament diferenciats entre si pel que fa a l'escala de fenòmens atmosfèrics relatius a la contaminació de l'aire, la taula següent ens ofereix una informació aproximada i convencional que sol prendre en els registres atmosfèrics a fins d'establir diferents tipus de pronòstics meteorològics.

Diferències entre aerosols de pols i d'aigua
Meteor Visibilitat Humitat Aerosol
Boira <1 km 90-100 % Aigua o gel
Boirina 1 a 10 km 80-90 % Aigua o gel
Pluja <3 km 100 % Aigua o gel
Plugim <1 km 100 % Aigua o gel
Calitja >2 km < 80 % Partícules sòlides
Broma <2 km < 80% Partícules sòlides

Símbol meteorològic[modifica | modifica el codi]

Símbol Nombre English description Descripció en català Deutsche Beschreibung
Calima
05 Haze Calima Trockener Dunst

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «calima». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. Guillermo Zuloaga: El vent salante. Caracas: Creole Petroleum Corporation, Revista El Fanal , 28 (218), pp. 29-33, 1966, il·lustrat
  3. 3,0 3,1 3,2 «Calija». Meteocat. Gencat. [Consulta: 24 febrer 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]