Calina a l'est de Caracas produïda pels incendis a la Serralada de la Costa, el 26 de març de 2010
La calitja o calima [1], o xafogor és un fenomen meteorològic consistent en la presència a l'atmosfera terrestre de partícules molt petites de pols, cendres, argila o sorra en suspensió, produint una lleu opacitat de l'aire. El seu origen està en les partícules de vapor d'aigua amb partícules de sals procedents de les aigües marines [2] i, en molts casos, pel fum i cendres dels incendis, com es veu en la imatge presa a l'Est de Caracas a finals de març del 2010. També pot ser degut a les tempestes de sorra, fenomen freqüent en els països de la Mediterrània i en les Illes Canàries i altres zones. En el cas d'aquestes tempestes, les partícules tenen unes dimensions molt heterogènies, precipitant les de més pes no gaire lluny i continuant les més fines a grans distàncies transportades pel vent xaloc a les Illes Canàries. Com a efecte immediat i en funció de la seva densitat, produeix una disminució en major o menor mesura de la visibilitat i l'aparició de molèsties en ulls, nas i gola. Si és persistent o abundant, al cap d'uns dies solen aparèixer altres símptomes com broncoespasmes, crisi respiratòries i asma. La seva desaparició està condicionada pels canvis en la pressió atmosfèrica, que pot donar origen al vent o la pluja.
La calitja estén un vel uniforme sobre el paisatge i n'entela la coloració. Vist sobre un fons fosc, aquest vel té un to blavós ("els horitzons blaus"), però sobre un fons clar (p. ex., núvols a l'horitzó, muntanyes nevades, el Sol) la seva tonalitat és d'un groc brut o roig-groguenc; això la diferencia de la boirina, que és grisenca, encara que la intensitat de les dues pot ésser la mateixa.
Muntanya Lentiscal amb el cel clar
|
Calima sobre Monte Lentiscal
|
Fotografies preses en el mateix lloc (barri de Les Meleguinas de Santa Brígida, Gran Canària, Espanya)
a la mateixa hora i amb 5 dies de diferència (gener de 2005). |
Comparació entre la calima i altres fenòmens meteorològics similars [modifica]
Tot i que no poden establir uns valors perfectament diferenciats entre si pel que fa a l'escala de fenòmens atmosfèrics relatius a la contaminació de l'aire, la taula següent ens ofereix una informació aproximada i convencional que sol prendre en els registres atmosfèrics a fins d'establir diferents tipus de pronòstics meteorològics.
Diferències entre aerosols de pols i d'aigua
| Meteor |
Visibilitat |
Humitat |
Aerosol |
| Boira |
<1 km |
90-100 % |
Aigua o gel |
| Boirina |
1 a 10 km |
80-90 % |
Aigua o gel |
| Pluja |
<3 km |
100 % |
Aigua o gel |
| Plugim |
<1 km |
100 % |
Aigua o gel |
| Calitja |
>2 km |
< 80 % |
Partícules sòlides |
| Broma |
<2 km |
< 80% |
Partícules sòlides |
Símbol meteorològic [modifica]
| Símbol |
Nombre |
English description |
Descripció en català |
Deutsche Beschreibung |
|
|
05 |
Haze |
Calima |
Trockener Dunst |
- ↑ «calima». Cercaterm del TERMCAT. Institut d'Estudis Catalans, Generalitat de Catalunya i Consorci per a la Normalització Lingüística.
- ↑ Guillermo Zuloaga: El vent salante. Caracas: Creole Petroleum Corporation, Revista El Fanal , 28 (218), pp. 29-33, 1966, il·lustrat
Enllaços externs [modifica]
