Llista de topònims de Callús (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Cardener amunt, després de Torroella i abans de Súria, el municipi de Callús (o Catllús) està situat a l'esquerra de la vall mitjana del riu Cardener, al nord-oest del pla de Bages. La riera de les Freixes (o de Bellver, o de Vallverd) de règim torrencial, que aflueix al Cardener després de drenar el sector ponentí del terme de Castellnou, forma el límit oriental del municipi, és l'únic accident hidrogràfic remarcable; llevat naturalment el riu esmentat, que és l'eix vertebral i principal atractiu del seu paisatge. Al llevant i ponent, el territori resta clos pels sectors muntanyosos de Castellnou i Sant Mateu respectivament. Mentre que cap a la banda de Santpedor, és part encara del pla de Bages estricte.
Camps de cereals, vinyes i pinedes són components principals de l'entorn rural de Callús. Amb l'afegitó d'una vintena d'hectàrees de regadiu que ocupen els terrenys d'al·luvió pròxims al llit del riu. El Cardener és element essencial de l'economia del poble a causa de la conformació actual del seu panorama urbà.
La indústria tèxtil hi va tenir una gran tradició, i les filatures de cotó havien atret treballadors d'altres municipis. La crisi d'aquesta indústria ha produït el fenomen invers. Al llarg dels quatre quilòmetres escassos de recorregut callusenc, el Cardener donà vida a quatre fàbriques importants de filats de cotó. I per això fou causa de la formació del modern raval o carrer paral·lel al riu, per on discorre la carretera que, seguint-ne la vall, puja de Manresa cap a Cardona. Ací també, la crisi de finals de 1970, d'aquell sector industrial va frenar el ritme de creixement demogràfic i va produir ensems un fenomen d'emigració abans insòlit i fins llavors insospitable en aquestes poblacions fabrils del Bages, només cal veure el gràfic.
Els antecedents històrics de Callús estan en l'Antic castell –avui un munt de ruïnes— titulat Gotmar, existent ja l'any 941. Documents de la fi del mateix segle x l'anomenen Castellet, potser per comparació amb el castell veí, més gran de Súria. El 1026, es parla del castell Gotmar, <<que vocant Castelluç>> (anomenat castellús o castell petit). El mot castellús sinònim de castellet, diminutiu de castell, sembla demostrar que es tractava d'una fortalesa de poca importància militar o de petites dimensions materials. De castellús hom fa derivar el topònim Callús o Catllús.
Altres etimologistes n'han cercat l'origen en l'expressió <Castrum Luci> (Castell d'En Lluci), que manifestaria el nom d'un propietari o estadant del castell, però aquesta denominació no surt en documents d'abans del segle xiii. El cognom Callús o Catllús aplicat a diverses persones de la família del castell es troba en nombrosos documents dels segles XII i següent. A mitjan segle xiv, el noble Eimeric de Sallent, ciutadà de Manresa, figura com a senyor <<del castell de Catlluç>>. Un seu descendent llunyà, Jaume Vicenç d'Alemany-Descatllar, senyor de Palmerola i baró de Callús, regent de la tresoreria reial, l'any 1708 obtenia de Carles III la creació del marquesat de Callús a favor seu. En l'última postguerra, el títol de marquès de Callús fou rehabilitat a favor del marquès de Palmerola i comte de Fonollar, altrament present en la història del Bages per la senyoria de Castellgalí i el vincle familiar amb els Amigant i Despujol manresans.
Callús compta també amb altres entitats de població com les colònies o barris fabrils d'Antius a la dreta del Cardener, d'el Cortès i de Can Cavaller, a mà esquerra del riu. Els respectius topònims, que la denominació industrial sobreposada no ha pas pogut fer perdre, corresponen als d'unes masies veïnes, en terrenys de les quals foren construïdes les fàbriques (la d'Antius, al límit amb el terme de Súria, és documentada el segle xii. El barri d'els Manxons, a la riba dreta del Cardener, vora la carretera que puja a Sant Mateu de Bages, ha quedat reduïda al pintoresc hostal de Can Mestret o de les Xemeneies. Gairebé la punta nord-oriental del terme, que penetra entre els de Castellnou i Súria, en terreny muntanyós (400 m alt.), la petita caseria de Viladelleva conté el santuari de la Mare de Déu d'aquest mateix nom. L'esglesiola, d'origen preromànic, amb absis rectangular i una sola nau coberta amb volta de canó, es caracteritza per un ample porxo que protegeix la porta de ponent i un massís campanar de cadireta a la mateixa façana. A la ratlla fronterera amb el municipi de Súria el lloc de Boadella és documentat des de la primera meitat del segle xi. I, a l'altre extrem del territori, tocant el municipi de Torroella, la vella masia de la Portella és citada l'any 1020 com a fita extrema nord-occidental de la rodalia de Santa Maria de Manresa.
